Fermín de Lasala y Collado

Retrat de Fermín de Lasala y Collado a La Ilustración Española y Americana del 15 de gener de 1880 (1880)
Biografia
Naixement	17 juliol 1832 Sant Sebastià (Guipúscoa)
Mort	17 desembre 1918 (86 anys) Madrid
Sepultura	Cementiri de Polloe
Ministre de Foment
9 de desembre de 1879 – 8 de febrer de 1881
← Francisco de Borja Queipo de Llano José Luis Albareda y Sezde →
Ambaixador d'Espanya a França
1890 – 1891
← Fernando León y Castillo José Luis Albareda y Sezde →
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
1900 – 1905
← Juan Antonio Rascón Navarro Luis Polo de Bernabé Pilón →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, diplomàtic
Partit	Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Família
Cònjuge	María Cristina Fernanda Brunetti Gayoso de los Cobos (1859–)
Pares	Fermín de Lasala y Urbieta   i Rita Collado y Parada
Premis
(1915)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or
Llista Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda 1900 – 1905 Ambaixador Ambaixador d'Espanya a França Diputat al Congrés dels Diputats Senador al Senat espanyol

Fermín de Lasala y Collado, Duc de Mandas (Sant Sebastià, 17 de juliol de 1832 - Madrid, 17 de desembre de 1917) fou un aristòcrata, diplomàtic i polític espanyol.

Pertanyia a una família acabalada. Es va llicenciar en Dret i de seguida va entrar en la política, primer en el Partit Progressista i després en Unió Liberal. Va ser escollit diputat per Guipúscoa a les corts de 1857, 1858, 1863, 1864 i 1865. Fou diputat per Burgos a les eleccions generals espanyoles de 1869 i per Guipúscoa a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872, agost de 1872 i eleccions generals espanyoles de 1876.^[1] Quan es proclamà la Primera República Espanyola es va apropar als alfonsins i va fer amistat amb Cánovas del Castillo. El 1871 fou senador i el 1877 va ser nomenat senador vitalici. Entre desembre de 1879 i octubre de 1881 va ser ministre de Foment i ministre de governació interí (octubre-novembre de 1880). després ambaixador d'Espanya a París (1890-1895) i a Londres (1900-1905).^[2]

Quan va exercir la cartera de Foment en un ministeri presidit per Cánovas del Castillo, la seva conducta va ser censurada pels foralistes, que el recriminaven de col·laborar amb el govern que havia abolit els furs. Va morir a Madrid en 1917 als 85 anys, però fou enterrat al cementiri de Polloe.

En la dècada de 1860 havia comprat a Sant Sebastià els terrenys actualment anomenats "Cristina Enea", al barri d'Egia, per construir-hi un palau i poder envoltar-lo d'un parc.

A la seva mort, en no tenir descendència va instituir la seva hereva universal a la Diputació Foral de Guipúscoa i va llegar a l'Ajuntament la seva biblioteca (que constava de 18.000 volums) i el parc "Cristina-Enea", així anomenat a causa del nom de la seva esposa Cristina Bruneti de los Cobos. El seu testament va imposar nombroses clàusules que regulaven la utilització del parc com a públic. L'Ajuntament no se'n va fer càrrec fins al 1926, en existir familiars del Duc com a usufructuaris.

• Vicisitudes de la Monarquía constitucional en Francia (1878)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fermín de Lasala y Collado

• Fermín de Lasala y Collada a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco de Borja Queipo de Llano	Ministre de Foment 1879-1881	Succeït per: José Luis Albareda y Sezde
Premis i fites
Precedit per: Juan Martín Carramolino	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 21 1881-1917	Succeït per: Luis Redonet y López-Dóriga