Fluorapatita
La fluorapatita és un mineral de la classe dels fosfats que forma part del grup de l'apatita.[4] CaracterístiquesLa fluorapatita és un fosfat amb fórmula Ca₅(PO₄)₃F (fluorofosfat de calci). És un sòlid dur i cristal·lí. Pot tenir diversos colors (verd, bru, blau, viola, o sense color), el mineral pur és incolor. És un component important de l'esmalt de les dents.[5] La fluorapatita cristal·litza en el sistema hexagonal. En les matrius biològiques sovint apareix combinat amb hidroxilapatita (Ca₅(PO₄)₃OH). La clorapatita (Ca₅(PO₄)₃Cl) és una altra estructura relacionada.[5] Industrialment aquest mineral és una important font d'àcid fosfòric i d'àcid fluorhídric. Segons la classificació de Nickel-Strunz la fluorapatita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[6] AplicacionsLa fluorapatita pot ser una impuresa natural de l'apatita generada com a subproducte en la producció d'àcid fosfòric. La fluorapatita sintètica dopada amb manganès-II i antimoni-V forma la base de la segona generació del tub fluorescent. Es pot usar com precursor per la generació de fòsfor. Formació i jacimentsLa fluorapatia com a mineral és el més comú dels minerals fosfatats. Ocorre en roques ígnies i en roques metamòrfiques riques en calci. És un component essencial de la fosforita. També es troba en els sòls de laterita.[1] A Catalunya ha estat descrita a la mina Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona); a la pedrera Sanson de Santa Creu d'Olorda (Baix Llobregat, Barcelona); a la mina «de la Turquesa», a Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona);[7] a la pedrera Rialls de Tordera (Maresme, Barcelona); a la pedrera del Turó de Montcada (Vallès Occidental, Barcelona); al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona); a Bellver de Cerdanya (Cerdanya, Lleida) i a Arestui a Llavorsí (Cerdanya, Lleida).[8] Varietats
Referències
|