Fluorapatita

Fluorapatita
	;
Fórmula química	Ca₅(PO₄)₃F
Epònim	apatita i fluor
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BN.05
Dana	41.8.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal - dipiramidal
Hàbit cristal·lí	massiu a cristal·lí prismàtic
Macles	rarament de contacte
Exfoliació	indistinta
Fractura	fràgil a concoidal
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a opaca
Gravetat específica	3,1 a 3,2
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1.631 - 1.650 nε = 1.633 - 1.646
Birefringència	δ = 0.002
Fluorescència	fluorescent i fosforescent
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn), aprovat i mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2010 s.p.
Símbol	Fap
Referències

La fluorapatita és un mineral de la classe dels fosfats que forma part del grup de l'apatita.^[4]

Característiques

La fluorapatita és un fosfat amb fórmula Ca₅(PO₄)₃F (fluorofosfat de calci). És un sòlid dur i cristal·lí. Pot tenir diversos colors (verd, bru, blau, viola, o sense color), el mineral pur és incolor. És un component important de l'esmalt de les dents.^[5] La fluorapatita cristal·litza en el sistema hexagonal. En les matrius biològiques sovint apareix combinat amb hidroxilapatita (Ca₅(PO₄)₃OH). La clorapatita (Ca₅(PO₄)₃Cl) és una altra estructura relacionada.^[5] Industrialment aquest mineral és una important font d'àcid fosfòric i d'àcid fluorhídric.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la fluorapatita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.^[6]

Aplicacions

La fluorapatita pot ser una impuresa natural de l'apatita generada com a subproducte en la producció d'àcid fosfòric. La fluorapatita sintètica dopada amb manganès-II i antimoni-V forma la base de la segona generació del tub fluorescent. Es pot usar com precursor per la generació de fòsfor.

Formació i jaciments

La fluorapatia com a mineral és el més comú dels minerals fosfatats. Ocorre en roques ígnies i en roques metamòrfiques riques en calci. És un component essencial de la fosforita. També es troba en els sòls de laterita.^[1]

A Catalunya ha estat descrita a la mina Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona); a la pedrera Sanson de Santa Creu d'Olorda (Baix Llobregat, Barcelona); a la mina «de la Turquesa», a Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona);^[7] a la pedrera Rialls de Tordera (Maresme, Barcelona); a la pedrera del Turó de Montcada (Vallès Occidental, Barcelona); al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona); a Bellver de Cerdanya (Cerdanya, Lleida) i a Arestui a Llavorsí (Cerdanya, Lleida).^[8]

Varietats

La carbonatofluorapatita, o fluorapatita rica en carbonat, és una varietat de fluorapatita des del 2008, sent abans una espècie pròpia, amb fórmula Ca₅(PO₄,CO₃)₃(F,O). Es tracta d'una varietat amb algun carbonat (CO₃) substituint el grup fosfat (PO₄).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluorapatita

↑ ^1,0 ^1,1 ^{[enllaç sense format]} http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/fluorapatite.pdf Mineral Handbook
↑ ^{[enllaç sense format]} http://webmineral.com/data/Fluorapatite.shtml Webmineral
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.mindat.org/min-1572.html Mindat
↑ «Apatite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 agost 2014].
↑ ^5,0 ^5,1 Klein, Cornelis; Hurlbut, Cornelius Searle; Dana, James Dwight. Manual of Mineralogy. 21a ed.. Wiley, 1999. ISBN 0-471-31266-5.
↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].
↑ Núria Rafel Fontanals · Aleu Andreazini Sabaté · Selina Delgado Raack · Mark A. Hunt Ortiz · Joan Carles Melgarejo Draper · Ignacio Montero Ruiz · Ana Luísa Rodrigues · Ignacio Soriano Llopis «Una explotació de coure prehistòrica: la mina ‘de la Turquesa’, Cornudella de Montsant, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 8, 11-2018, pàg. 7-36 [Consulta: 24 novembre 2023].
↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].

[Handbook-1] 1,0 ^1,1 ^{[enllaç sense format]} http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/fluorapatite.pdf Mineral Handbook

[2] {[enllaç sense format]} http://webmineral.com/data/Fluorapatite.shtml Webmineral

[3] {[enllaç sense format]} http://www.mindat.org/min-1572.html Mindat

[4] «Apatite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 agost 2014].

[hurlbut-5] 5,0 ^5,1 Klein, Cornelis; Hurlbut, Cornelius Searle; Dana, James Dwight. Manual of Mineralogy. 21a ed.. Wiley, 1999. ISBN 0-471-31266-5.

[6] «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].

[7] Núria Rafel Fontanals · Aleu Andreazini Sabaté · Selina Delgado Raack · Mark A. Hunt Ortiz · Joan Carles Melgarejo Draper · Ignacio Montero Ruiz · Ana Luísa Rodrigues · Ignacio Soriano Llopis «Una explotació de coure prehistòrica: la mina ‘de la Turquesa’, Cornudella de Montsant, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 8, 11-2018, pàg. 7-36 [Consulta: 24 novembre 2023].

[8] «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]