François-André Vincent
François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 4 d'agost de 1816) fou un pintor francès. BiografiaAlumne del seu pare, el miniaturista François-Élie Vincent, professor a l'Acadèmia de Saint-Luc, i més tard de Joseph-Marie Vien, Vincent fou guardonat amb el Prix de Rome de 1768. Visqué a Itàlia de 1771 a 1775. El 1777 fou admès a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura i partir d'aquesta data exposà regularment al Saló de París. El 1792 fou nomenat professor a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, succeint en el càrrec a Anne-Louis Girodet.[1] El 1799 es casà amb Adélaïde Labille-Guiard, pintora de gran fama que ja havia estat formada pel seu pare en la miniatura i per ell mateix en la tècnica a l'oli. De 1809 a 1815 fou professor de disseny a l'École polytechnique.[2] Considerat un dels principals rivals de Jacques-Louis David, ràpidament fou eclipsat per aquest. Durant la Revolució, les seves conviccions monàrquiques l'oposaren encara més a David. Fou un dels primers membres de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France, que substituí l'Acadèmia Reial el 1795. Al final de la seva vida la seva activitat professional es veié disminuïda per problemes de salut; tot i així, després de la seva mort, seguí rebent honors oficials. Fou membre de la Legió d'Honor[3] així com de tantes altres acadèmies europees. Morí a París el 1816. DeixeblesIgual que el seu rival David, Vincent fou responsable d'un important taller en què es formarien nombrosos artistes:
Galeria
Referències
Information related to François-André Vincent |