|
Francesc Daniel Molina i Casamajó
Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867)[2] fou un arquitecte català.[3] Fill de Francesc Molina, militar, i de Maria Casamajó (o Campmajor) natural de la Seu d'Urgell. Els primers estudis els va realitzar a l'Escola de la Llotja de Barcelona i l'any 1843 es va titular a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1850 fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[4] L'any 1852 va construir el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar.[5] Però el seu projecte més important va ser el de la plaça Reial de Barcelona els anys 1848/59, tractada com la tradicional plaça de la Itàlia del nord, amb la planta baixa porticada i façanes neoclàssiques i feu en el mateix estil la façana del Teatre Principal, quan fou rehabilitat, després de l'incendi que va sofrir l'any 1845. En succeir en el càrrec d'arquitecte municipal l'any 1855 a Josep Mas i Vila, va projectar l'escut del timpà superior de la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat, així com el Saló de la Regina Regent que acabà l'any 1860. El 1861, com a arquitecte provincial, li fou encarregat un pla d'ordenació urbanística de Sabadell.[6] La plaça Molina de Barcelona i el carrer de Daniel Molina a Sabadell porten aquest nom en honor seu.[7] Bibliografia
Referències
Information related to Francesc Daniel Molina i Casamajó |
||||||||||||||||||||||
