Francesc Guàrdia i Vial
Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 - 1940)[1] fou un arquitecte modernista barceloní. BiografiaCasat amb Dolors Domènech i Roura,[1] filla de Lluís Domènech i Montaner, fou col·laborador habitual d'aquest i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928). Va obtenir el títol el 1905.[2] Amb Enric Catà va realitzar el Teatre Principal de Terrassa (1911), reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana. Entre els molts edificis que bastí a Barcelona destaca la seva intervenció en l'ampliació de la Casa Thomas (1912), de Lluís Domènech i Montaner. Amb Alexandre Soler i March guanyaren el concurs per a la construcció del Mercat Central de València (1910), que es va executar entre 1914 i 1928. A la Via Laietana va fer l'edifici de la Companyia Arrendatària de Tabacs (1923), després seu de la Delegació d'Hisenda,[3] d'estil monumentalista Posteriorment va fer la casa Bartomeu Trias (1931),[4] d'estil eclèctic. Una altra obra seva monumentalista són les cases Almirall a l'avinguda Diagonal, 433-439.[5] En la seva última etapa ou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i de les Illes Balears (1940). Principals edifícis a Barcelona
Referències
Bibliografia
Information related to Francesc Guàrdia i Vial |