Francesc Vicent
Francesc Vicent (Sogorb, 1450 - ?, 1512) fou un jugador d'escacs i escriptor valencià. És autor del primer tractat sobre escacs conegut, el Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, imprès a València el 15 de maig de 1495 a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher. Cap exemplar d'aquesta obra no ha arribat a l'actualitat. Se sap que n'hi va haver una còpia a la biblioteca del Monestir de Montserrat però va desaparéixer durant la invasió napoleònica.[1] Vicent és considerat el fundador dels escacs moderns, per tal com la seua obra, pel que se sap, va difondre per tot Europa la innovació de la reina o dama, peça que apareix documentada per primera vegada al poema Escacs d'amor (1475) dels poetes valencians Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francí de Castellví. Per aquesta raó, hom creu que aquesta peça, amb el seu moviment actual, pot ser d'invenció valenciana,[2] tesi que sostenen diversos historiadors dels escacs, com J.A. Garzón o Ricardo Calvo. Vicent va haver de fugir del Regne de València cap a terres italianes, a causa de problemes amb la Inquisició. En homenatge a ell es va batejar l'asteroide (78071) Vicent, descobert per Rafael Ferrando. Vegeu també
Referències
|