Francesc de Paula Jené i Aixalà

Biografia
Naixement	28 desembre 1889 Lleida (Segrià)
Mort	30 setembre 1974 (84 anys) Barcelona
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Lleida
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	ERC

Francesc de Paula Jené i Aixalà (Lleida, 28 de desembre de 1889 – Barcelona, 30 de setembre de 1974) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

El seu pare era un banquer de Cervera, fundador de la Banca Jené. El 1911 es llicencià en dret i fins als anys 1930 fou militant del Partit Liberal Conservador. Com a advocat, defensà els encausats pels fets del sis d'octubre de 1934 a Lleida, i poc després ingressà a ERC. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per la província de Lleida dins del Front d'Esquerres.

Durant la guerra civil espanyola fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però va dimitir juntament amb el seu amic Manuel de Irujo Ollo com a protesta per l'excessiva repressió vers els militants del POUM a causa dels fets de maig de 1937. El 1939 marxà a França, establint-se primer a Acs i després a Perpinyà, on hi va viure fins al 1952, quan decidí tornar a Catalunya. Degut a la negativa del Col·legi d'Advocats de Lleida a acceptar-lo a causa del seu passat polític, es va establir a Barcelona, on el seu Col·legi d'Advocats sí que l'acceptà. Va exercir la seva professió allunyat totalment de qualsevol implicació política.

• Detalls biogràfics Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine.
• Biografies de parlamentaris catalans
• Francesc de Paula Jené Arxivat 2015-02-17 a Wayback Machine. a memòriaesquerra.cat Arxivat 2015-03-11 a Wayback Machine.