Francesc de Paula del Villar i Carmona
Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona, 24 de novembre de 1861 – Ginebra, Suïssa, 22 de setembre de 1926[1]) fou un arquitecte català.[2] BiografiaFou fill de l'arquitecte murcià Francisco de Paula del Villar y Lozano i d'Eloïsa Carmona Trallero, natural de Màlaga.[3] Titulat com Arquitecte el 30 de març de 1886,[4][5] el 1892 va succeir al seu pare com a arquitecte diocesà, continuant amb la tasca iniciada pel seu pare al Monestir de Montserrat: absis, façana de l'església, cambril de la Verge, Segon Misteri de Dolor del Rosari Monumental, monument als herois de la batalla del Bruc (avui desaparegut), etc.[6] A Barcelona va fer la Casa Riera (1892), la casa del Gas Lebon a Balmes/Gran Via (1896), l'església de Santa Madrona la Vella (a l'actualitat dedicada a la Mare de Déu de Lourdes) [7]i l'Hospital d'Inguaribles (1916). Autor també de l'església parroquial de Tiana (1886), l'observatori Patxot (1895) de Sant Feliu de Guíxols[8] i la casa de salut de la Fundació Albà. Va dissenyar i dirigir entre els anys 1895-1897 la construcció del campanar de l'església de Sant Joan de Valls (Alt Camp), de 74 m d'alçada. La documentació que es conserva al fons de l'arxiu històric del Centre de Documentació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, sobre Francesc de Paula del Villar i Carmona, està formada per 7 expedients i 315 dibuixos realitzats entre 1882 i 1916.[4] Referències
|