Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992
El futbol als Jocs de Barcelona 1992 fou per vintena edició esport olímpic. Tan sols va faltar a 1896 i 1932. Va disputar-se entre el 24 de juliol, essent la primera a començar, i el 8 d'agost de 1992. Va ser la competició disputada a més ciutats diferents, utilitzant-se els estadis de la Nova Creu Alta a Sabadell, la Romareda a Saragossa, el Luis Casanova a València i Sarrià i el Camp Nou a Barcelona. Resum de medallesLa competició de futbol de Barcelona 1992 va sofrir una radical transformació respecte als de Los Angeles i Seül: l'edat màxima dels participants va quedar reduïda a vint-i-dos anys. Això va provocar una davallada prou destacable en el nivell dels jugadors. En les edicions anteriors es va veure a Romário, Bebeto, Dunga, Dragan Stojković, Igor Dobrovolski o Jürgen Klinsmann, que immediatament van convertir-se, o ja eren, jugadors d'elit. Als Jocs de Barcelona tan sols jugadors amb un futur prometedor. Tot això va traduir-se en un interés i unes xifres d'assistència molt baixes. Si a Seül va haver-hi en total més de 700.000 espectadors, a les distintes seus de 1992 van superar per poc els 400.000, dels quals quasi la meitat foren a veure un partit de la selecció espanyola. En l'aspecte purament esportiu, la nova normativa feia el desenllaç el torneig fora una incògnita. A l'hora de la veritat, Espanya i Polònia van arribar amb tot mereixement a la final. Els locals, que no van encaixar cap gol fins a l'últim partit, guanyaren finalment la medalla d'or, mentre que els polonesos, amb una mitjana de tres gols per partit abans d'aquell partit, s'endugueren la seva tercera medalla en futbol. Ghana, llavors campiona del món sub-17, fou bronze enfront de la sorprenent Austràlia, igualment semifinalista al mundial sub-20.
Medaller
Comitès participantsEl nombre de participants i la seva procedència no va canviar respecte a la cita de Seül: 5 representants de la UEFA (incloent-hi a l'equip local), 3 per a la Confederació Asiàtica de Futbol i la CAF, 2 per a la CONMEBOL i la CONCACAF i 1 per a la OFC. La nova norma dels jugadors menors de 23 va ser aprofitada per la UEFA per a fer coincidir la fase de classificació i el Campionat Europeu sub-21. En principi, els quatre semifinalistes havien d'anar a Barcelona. Però com que un d'ells va ser Escòcia (la qual no té Comitè Olímpic Nacional) va ser substituïda per Polònia. Els Països Baixos, per la seva banda, jugaren i perderen contra tot pronòstic una repesca enfront d'Austràlia. Els campions oceànics es guanyaren així la plaça d'una manera molt més disputada que quatre anys abans. Al Preolímpic de la CONMEBOL, disputat a Asunción, el conjunt amfitrió es classificà per primer cop per a uns Jocs, juntament amb una Colòmbia que donà molt bona imatge. A la CONCACAF no hi hagué sorpreses, mentre que a Àfrica i Àsia, tot i que cap equip va repetir presència, no hi hagué excessives sorpreses. D'altra banda, hi hagué absències molt destacades. En primer lloc la de la Unió Soviètica (que hagués participat com a Equip Unificat). Eren els actuals campions olímpics però, a més a més, havien pujat al podi en les seves darreres quatre participacions, tenint en compte el boicot de Los Angeles. La selecció italiana els havia eliminat en les rondes prèvies per a després substituir els soviètics com a campions d'Europa de la categoria. El futbol també es va ressentir de la desaparició dels altres dos Comitès Nacionals amb prou d'importància a les competicions olímpiques: l'Alemanya Democràtica i Iugoslàvia. A les eliminatòries sud-americanes el Brasil, finalista a les dues darreres edicions, i l'Argentina no varen arribar ni tan sols a la ronda final del Preolímpic. Zàmbia, que tan bones sensacions va donar a Seül, va ser exclosa de la competició. Finalment, la Guerra del Golf va impedir la participació en les eliminatòries de la selecció d'Iraq. Malgrat ser un equip molt menys conegut, havia estat l'únic en participar en les tres darreres cites olímpiques.
ResultatsAmb la nova normativa, els pronòstics eren prou arriscats per la manca de referències. En principi, els grans favorits eren l'equip amfitrió, Itàlia, campiona d'Europa sub-21, i Colòmbia, la qual va fer una gran fase de classificació. En un segon terme, quedaven Ghana, Dinamarca i Suècia. els africans presentaven cinc campions del món juvenils, mentre que els danesos cap dels campions d'Europa. Els varegs presentaren probablement l'equip amb més nivell internacional, on jugaven Tomas Brolin, Patrik Andersson, Joachim Björklund o Håkan Mild, tots internacionals absoluts. Un cop començada la competició, ràpidament destacaren Espanya i Polònia. Els amfitrions golejaren al primer partit Colòmbia i no baixaren mai el seu nivell. Toni Jiménez no va encaixar cap gol fins a l'últim partit, gràcies, en bona part, a la solidesa defensiva de l'internacional absolut i capità Solozabal. Amb un gol del llavors conegut com a Quico, eliminaren a Itàlia als quarts de final. Els polonesos derrotaren amb claredat Itàlia en la fase de grups i destacaren per la seva capacitat golejadora, amb una davantera formada per Wojciech Kowalczyk i Andrzej Juskowiak, posteriorment màxim golejador del torneig. A tan sols un gol del ponés es quedà Kwame Ayew, germà de Abédi Pelé. Dugué igualment a Ghana a les semifinals després de ser priomer en el grup més igualat i imposar-se a Paraguai en la pròrroga. Austràlia, que es classificà per als quarts en golejar Dinamarca en la tercera jornada, completà la lluita per les medalles. Va eliminar sorprenentment als quarts de final a una Suècia que realitza un bon futbol a la competició. Les dues semifinals es decidiren amb claredat, especialment amb la golejada de Polònia a Austràlia. Encara que havien arribat de rebot als Jocs, però els polonesos eren a la final juntament amb els amfitrions. El Camp Nou, ple de gom a gom, veia jugar a la selecció espanyola una dècada després. La lògica s'imposà i l'únic favorit que arribà a les rondes finals es proclamà campió olímpic. A banda dels esmentats, destacaren l'equip guanyador els barcelonistes Ferrer i Guardiola i el davanter Alfonso. Això sí, per tal de guanyar l'or hagueren de remuntar el resultat i amb gol Quico, tercer màxim golejador de la competició, en el minut 90. Primera rondaGrup A
La Romareda (Saragossa)
La Romareda (Saragossa)
La Romareda (Saragossa) Grup B
Luis Casanova (València)
Nova Creu Alta (Sabadell)
Luis Casanova (València)
Nova Creu Alta (Sabadell)
Luis Casanova (València)
Nova Creu Alta (Sabadell) Group C
Luis Casanova (València)
Nova Creu Alta (Sabadell)
Luis Casanova (València)
Luis Casanova (València) Group D
La Romareda (Saragossa)
Nova Creu Alta (Sabadell)
La Romareda (Saragossa)
La Romareda (Saragossa)
Nova Creu Alta (Sabadell) Ronda final
Quarts de final
Luis Casanova (València)
La Romareda (Saragossa)
Semifinals
Luis Casanova (València) Medalla de BronzeMedalla d'OrClassificació final
Enllaços externs
|