|
 Garnatxa de l'Empordà| Tipus | Vi de licor dolç |
|---|
| Cuina | Cuina dels Països Catalans |
|---|
| Tradició | Alt Empordà i Baix Empordà |
|---|
| Origen | Alt Empordà |
|---|
| Quan es beu | La verema es fa anualment. |
|---|
| Ingredients | raïm de garnatxa (lledoner o garnatxa blanca i lledoner roig o garnatxa grisa) molt madur i assecat al sol després de la verema. |
|---|
| Mètode de preparació | Fermentació interrompuda incorporant-hi aiguardent (alcohol vínic). |
|---|
| Forma | Blanca o Grisa |
|---|
| Denominació | DO Empordà |
|---|
La Garnatxa de l'Empordà és un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa (lledoner o garnatxa blanca, lledoner roig o garnatxa grisa) molt madur i assecat al sol després de la verema, segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar al sol sobre la palla abans del premsatge. Se'l pot considerar un vi licorós enfortit. La DO es regula per 03/03/2006.[1]
La seva fermentació s'interromp quan el contingut de sucres és el desitjat, incorporant-hi aiguardent (alcohol vínic), que paralitza la fermentació i serva una part del seu sucre natural. Resulta un vi dolç natural amb una aroma primària de confitures i espècies i un grau alcohòlic volumètric adquirit entre 14% vol i 20% vol. S'aconsegueix un vi d'uns 15°. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d'un vi de postres excepcional.[2]
La garnatxa envellida en roure[3] es transforma en un vi ranci de color ambre i alhora irisiacions cristal·lines, delicat i aromàtic, sedós, ni embafador ni fort en excés, de fragància exquisida, rodó i melós, i que és com una carícia per al paladar.[4]
Segons Jaume Fàbrega,
| «
|
S'adiu amb les pastes de full amb cabell d'àngel, brunyols, carquinyolis, relleno (pomes farices amb carn), fruita cuita, la grana de capellà (postres de músic), les coques, les galetes i pastes (xuixos, flaones, corns...), però també amb el "foie gras", terrines, embotits, i formatge blau. Excel·lent per a cuinar i elaborar plats: oca amb peres, rostit, braó de porc, faves, pèsols, estofats, botifarra dolça, relleno, macedònies... El seu parent més proper és el Banyuls, "vi dolç natural" elaborat a la Catalunya Nord, així com els Ribesaltes i Maurí, similars.[5]
|
»
|
Referències
- ↑ Empordà, Consell Regulador DO. «Reglamentació | DO Empordà». [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Roset, Ramón. «Perelada Garnatxa de l'Empordà 2004, la millor tradició de la garnatxa envellida | Cupatges». naciodigital.ca, 02-11-2017. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Ciurana, Jaume. Els vins de Catalunya. Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidencia, 1980, p. 26. ISBN 978-84-500-3455-4.
- ↑ Blanch i Dalmau, Josep «Algunes referències històriques de la varietat garnatxa a l'Empordà». Dossiers agraris, 18, 25-11-2015, pàg. 9–18. ISSN: 2013-9772.
- ↑ Fabrega, Jaume. «Coneixeu la garnatxa de l'Emporda?». Bona vida-Bloc Vilaweb, 11-07-2009. [Consulta: 12 setembre 2022].
|
|---|
| Plats |
|---|
|
- Botifarra amb mongetes
- Calçotada
- Canelons
- Caragol
- Cebollada
- Coca salada (coca de recapte, coca de xulla, coca de pa, etc.)
- Escudella o Putxero i pilota
- Espardenyà
- Esqueixada, esgarrat i pericana
- Faves ofegades o sacsades
- Fideuada
- Fideus rossejats
- Fricandó
- Frit
- Oliaigu
- Ollada, bullit o putxero
- Pa amb tomàquet o oli
- Paella d'arròs, arròs al forn, arròs a banda, arròs a la cassola, arròs amb crosta, arròs a la bruta, arròs de la terra, rossejat, llandeta i més
- Panada o pastisset
- Perol
- Putxero
- Sarsuela de peix i caldereta de llagosta
- Suquet de peix o bullinada
- Terregada
- Tombet
- Trinxat
| |
| | | | |
Information related to Garnatxa de l'Empordà |
