Gertruda de Saxònia

Gertruda de Saxònia
	Imatge de Gertruda de Saxònia en un gravat del segle XVI
Biografia
Naixement	c. 1030 ; Schweinfurt (Alemanya)
Mort	3 agost 1113 (82/83 anys); Veurne (Bèlgica)
Sepultura	Veurne
Comtessa consort de Frísia Occidental
	1050 – 1061
Comtessa consort de Flandes
	1071 – 1093
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Comtessa
Família	Billung (en)
Cònjuge	Robert I de Flandes (1063 (Gregorià)–); Florenci I de Frísia Occidental (1050 (Gregorià)–)
Fills	Filips van Lo; () Robert I de Flandes; Otgiva van Vlaanderen; () Robert I de Flandes; Baldwin van Vlaanderen; () Robert I de Flandes; Adela de Holanda; () Florenci I de Frísia Occidental; Teodoric V d'Holanda; () Florenci I de Frísia Occidental; Berta d'Holanda; () Florenci I de Frísia Occidental; Floris van Hollant; () Florenci I de Frísia Occidental; Adela de Flandes; () Robert I de Flandes; Robert II de Flandes; () Robert I de Flandes; Gertrudis de Flandes; () Robert I de Flandes
Pares	Bernat II de Saxònia i Eilika de Schweinfurt
Germans	Ida de Saxònia; Ordulf; Hermann
Regent

Gertruda de Saxònia (c.1030 - 4 d'agost de 1113), també coneguda com a Gertruda Billung, va ser comtessa consort de Frísia Occidental i comtessa consort de Flandes pel matrimoni. Ella va ser regent del comtat fr Frísia Occidental durant la minoria del seu fill.

Biografia

Comtessa de Frísia Occidental

Era filla del duc Bernat II de Saxònia i Eilika de Schweinfurt. Es va casar amb el comte Florenci I de Frísia Occidental (c.1017 - 28 de juny de 1061) prop de 1050, i després de la seva mort, el seu fill Teodoric V va esdevenir comte d'Holanda.

Ja que encara era jove, es va convertir en regent. El bisbe d'Utrecht, Guillem I, va aprofitar aquesta circumstància per ocupar les terres que reivindicava a Holanda. Les pretensions de Guillem van ser confirmades per dos diplomes de l'emperador Enric IV, datats a Kaiserswerth el 30 d'abril i el 2 de maig de 1064. Teodoric només va conservar les terres a l'oest del riu Vlie i prop de la desembocadura del Rin. Gertruda i el seu fill es van refugiar a les illes de Frísia, i van deixar que el bisbe Guillem ocupés el territori disputat.

Comtessa de Flandes

Gertruda es va casar en 1063 amb Robert el Frisó, segon fill de Balduí V, comte de Flandes.^[1]

Balduí V va cedir al seu fill Robert les cinc illes de Zelanda a l'oest de l'Escalda, qui va prendre el nom de Governador d'Holanda i tutor del jove Teodoric, defensant amb tanta d'eficàcia els drets del seu fillastre, que el bisbe Guillem va haver de desistir per un temps de les seves pretensions i el 1064 va decidir peregrinar a Terra Santa.^[1]

Teodoric va rebre en herència el Flandes imperial. Flandes depenia aleshores del regne de França, però posseïa alguns feus a l'Imperi. Balduí en va treure temporalment profit d'això per controlar el litoral fins al nord d'Holanda. Robert ostentava el poder sobre tota Frísia bé pel seu propi dret o pel del seu fillastre Teodoric.

Descendència

Del seu primer matrimoni amb Florenci I de Frísia Occidental va tenir set fills: .

Albert (c.1051), canonge a Lieja.
Teodoric V (c. 1052, Vlaardingen - 17 de juny 1091).
Pere (1053 c.), canonge a Lieja.
Berta (c.1055-1094, Montreuil-sur-Mer), que es va casar amb Felip I de França el 1072.
Florenci (c. 1055), canonge a Lieja.
Matilde (c. 1057)
Adela (c. 1061), qui es va casar amb el comte Balduí I de Guines.

Del seu segon matrimoni amb Robert I de Flandes va tenir cinc fills:

Robert II de Flandes, casat amb Clemència de Borgonya.
Adela de Flandes (c. 1115), que primer va contreure matrimoni amb el rei Canut IV de Dinamarca, amb qui va tenir a Carles el Bo, més tard comte de Flandes, i posteriorment amb Roger Borsa, duc de Apúlia.
Gertrudis de Flandes, casada amb Enric III, comte de Lovaina, amb qui va tenir 4 fills, i després amb el duc Teodoric II de Lorena, del matrimoni del qual va néixer Teodoric d'Alsàcia, anomenat Teobald III d'Alsàcia i més tard comte de Flandes de 1128 a 1168.

Felipe de Loo, el fill il·legítim del qual Guillem d'Ypres era també un reclamant, a la província de Flandes .