Ha treballat l'aplicació de la lingüística textual a la didàctica de la llengua i la literatura amb publicacions, com ara la sèrie Trèvol (1984-1990),[3]TXT. La lingüística aplicada al comentari de textos (1998),[4]Literatura comparada. Propostes de treball (1993),[5]Fantasiant amor (1997),[6]Ensenyar literatura a secùndaria (2004)[7] —les tres darreres en col·laboració amb Ana Díaz-Plaja—, Literatura catalana contemporània (1999)[8] —amb Jaume Subirana—, La poesia contemporània (2009)[9]Poesia i educació: d'internet a l'aula (2009),[10] i Poesia contemporània, tecnologies i educació (2011).[11]
Joan Brossa
Glòria Bordons és considerada la màxima especialista en l'obra de Joan Brossa, a qui ella considera el seu «pare espiritual».[2] N'ha estudiat l'obra des de mitjans de la dècada de 1970 i n'ha publicat treballs com els llibres Introducció a la poesia de Joan Brossa (1988),[12]Aprendre amb Joan Brossa (2003)[13] i Joan Brossa entre la paraula, el gest i la imatge (2014),[14] a més de prologar, editar i antologar bona part de l'obra brossiana i de formular-ne propostes didàctiques.[15] Va tenir cura de la publicació de la prosa completa de Brossa, que abasta mig segle de la seva producció i inclou molts materials fins aleshores inèdits.[16] És membre del Patronat de la Fundació Joan Brossa per expressa voluntat del poeta i n'és també vicepresidenta d'Estudis.[17]
Va impulsar l'organització d'un simposi internacional dedicat a Joan Brossa l'any del centenari del poeta.[2]
També ha estat comissària de l'exposició literària Em va fer Joan Brossa (2003-2007),[18] i de les antològiques itinerants Joan Brossa. Desde Barcelona al Nuevo Mundo (2005-2007),[19] —aquesta en col·laboració amb el xilè Sergio González Valenzuela—, Joan Brossa en las alturas y sin red (2007-2008),[20] Bverso Brossa (2008-2009),[21]Joan Brossa, les etceteras infinis (2011) i Joan Brossa: escolteu aquest silenci (2013-2014).[22]
Glòria Bordons dirigeix la Càtedra Joan Brossa, creada a la Universitat de Barcelona el 2022, que posarà a disposició de la recerca sobre el poeta l'Arxiu brossa, fins aleshores allotjat en el Museu d'Art Contemporani de Barcelona.[17]
↑BORDONS, G. Ensenyar literatura a secundària. Barcelona: Editorial Graó, 2004. ISBN 84-7827-349-2
↑BORDONS, G. Literatura catalana contemporània. Barcelona: EDIUOC / Ed. Proa, 1999. ISBN 84-8256-733-0
↑BORDONS, G. La poesia contemporània: una eina per canviar actituds en els futurs mestres i millorar la llengua. Barcelona: Editorial Graó, 2009. ISBN 978-84-7827-707-0
↑BORDONS, G. Poesia i educació: d'internet a l'aula. Barcelona: Editorial Graó, 2009. ISBN 978-84-7827-724-7
↑BORDONS, G. Poesia contemporània, tecnologies i educació. Barcelona: Publicacions de la UB, 2011. ISBN 978-84-4753-430-2
↑BORDONS, G. Introducció a la poesia de Joan Brossa. Barcelona: Edicions 62 (col. Llibres a l'abast, 235), 1988. ISBN 84-297-2729-9
↑BORDONS, G. Aprendre amb Joan Brossa. Barcelona: EUB, 2003. ISBN 84-8338-380-2
↑BORDONS, G. Joan Brossa entre la paraula, el gest i la imatge. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. ISBN 978-84-412-2286-1
