|
Guerra de Granada
La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert. Durant els deu anys de guerra es va seguir un ritme estacional de campanyes, iniciades a la primavera i aturades durant l'hivern, i es veié afectat pels enfrontaments interns dins del bàndol musulmà, mentre que els cristians van saber integrar en una missió comuna els poders locals, la noblesa i el clergat castellans sota l'autoritat de l'emergent Monarquia Catòlica. La participació de la Corona d'Aragó va ser molt important, a part de la presència del propi Ferran II d'Aragó va consistir en la col·laboració naval, l'aportació d'experts artillers i préstecs financers. El lliurament protocol·lari de les claus de la ciutat i la fortalesa-palau de l'Alhambra, el 2 de gener de 1492, se segueix commemorant cada any en aquesta data amb l'onejada de banderes des de l'Ajuntament de la Ciutat de Granada. Vegeu també
Information related to Guerra de Granada |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
