Heliofília![]() L'heliofília, del grec Helio (sol) i filo (amic), es refereix a les plantes que necessiten molta quantitat de llum,[1] o sia, el sol directe i una forta exposició a la llum del sol i en canvi no suporten les condicions d'ombra (les de les plantes anomenades esciòfiles). Aquestes plantes en general provenen de les latituds baixes on l'angle de la llum solar durant l'estació de creixement de l'any és capaç de satisfer les demandes de les espècies botàniques. Aquestes condicions es verifiquen tant en les zones tropicals com en les regions temperades càlides, mentre que a les regions temperades fredes, la inclinació dels raigs solars només poden satisfer les necessitats de les plantes heliòfiles unes poques hores al dia. Cal assenyalar, però, que les plantes amants de la llum també poden adaptar-se a les latituds altes, sempre que no estiguin en condicions d'ombra. Independentment de la latitud, les plantes heliòfiles prefereixen associacions de plantes no tancades com la del bosc caducifoli, la vegetació en forma de parc o el matollar obert mediterrani. Des del punt de vista agronòmic, el cultiu de les espècies de plantes heliòfiles necessita una configuració especial dels següents elements, a més de les altres necessitats:
Referències• Olivera • Olivarda • Baladre • Betula pendula • Cistus salvifolius • Eucalyptus globulus • Falsa acàcia • Ginkgo biloba • Larix decidua • Llentiscle • Pi blanc • Taperera • Tomaní Information related to Heliofília |