Hol·landita
Fórmula química	Ba(Mn4+₆Mn3+₂)O16
Epònim	Thomas Henry Holland
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DK.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DK.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.03b
Dana	7.9.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	gris platejat - gris fosc
Exfoliació	bona
Duresa (Mohs)	4 a 6
Densitat	4,95
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Hol
Referències	[1]

L'hol·landita és un mineral de la classe dels òxids, i dins d'aquesta classe pertany al grup de la coronadita. Va ser descoberta l'any 1906 a una mina del districte de Jhabua, a l'Índia. Va ser anomenada així en honor de T.H. Holland, director d'exploració geològica de l'Índia.^[1]

Químicament és un òxid múltiple de manganès i altres metalls. La seva fórmula, Ba(Mn⁴⁺₆Mn³⁺₂)O₁₆, és molt semblant a la de la romanechita i són gairebé indistingibles.^[1] Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva duresa oscil·la entre 4 i 6 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hol·landita pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, coronadita, criptomelana, manjiroita, mannardita, priderita, redledgeita, henrymeyerita, estronciomelana, romanechita i todorokita.

És un mineral de formació primària a les zones de metamorfisme de contacte en dipòsits de manganès. També es pot formar com a mineral secundari com a alteració de minerals de manganès. Se sol trobar junt amb altres minerals associats: bixbyita, braunita, piemontita i altres òxids de manganès.^[1] És extret en mines com a mena de manganès.^[1]

Als territoris de parla catalana ha estat trobada a Can Súria (Maçanet de la Selva),^[2] a la mina Maria Magdalena (Ulldemolins),^[3] a la mina Oriental (Xóvar) i a la mina Amparo (Montserrat).^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hol·landita