|
Impedància característicaLa impedància característica d'una línia de transmissió és la relació existent entre la diferència de potencial aplicat i el corrent absorbit per la línia en el cas hipotètic que aquesta tingui una longitud infinita, o quan tot i ser finita no existeixen reflexions. En el cas de línies reals, es compleix que la impedància de les mateixes roman inalterable quan són carregades amb elements, generadors o receptors, la impedància dels quals és igual a la impedància característica. La impedància característica és independent de la freqüència de la tensió aplicada i de la longitud de la línia, de manera que aquesta apareixerà com una càrrega resistiva i no es produiran reflexions per desadaptació d'impedàncies, quan es connecti a ella un generador amb impedància igual al seu impedància característica. No s'amaga, per tant, la importància que tots els elements que componen un sistema de transmissió presentin a les parts connectades a la línia impedàncies idèntiques a la impedància característica d'aquesta, perquè no hi hagi ones reflectides i el rendiment del conjunt sigui màxim. La impedància característica d'una línia de transmissió depèn dels anomenats paràmetres primaris de la mateixa que són: La fórmula que relaciona els paràmetres anteriors i que determina la impedància característica de la línia és:
on: |
