Institució de les Lletres Catalanes
La Institució de les Lletres Catalanes és una entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya que promou la literatura catalana dins i fora de l'àmbit lingüístic català, ofereix ajuts a la creació i a la investigació literàries i incentiva la traducció a altres llengües d'obres de creació literària originals en llengua catalana i, també, les traduccions d'obres literàries estrangeres al català. Fomenta, a més, els intercanvis i encontres entre el món de les lletres catalanes i els d'altres àmbits lingüístics.[1] Des de 2021 n'és directora Izaskun Arretxe. HistòriaÈpoca republicana![]() Fundada l'any 1937, aplegava durant la Guerra civil els intel·lectuals catalans fidels a la República. La van concebre i crear Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols.[2] El president de la Institució durant l'època republicana fou Josep Pous i Pagès, el vicepresident Carles Riba, i el secretari, Francesc Trabal. Formaven part del secretariat de la Institució Anna Murià i Mercè Rodoreda. Les seves activitats fins al final de la guerra van comprendre l'organització de premis literaris, d'emissions de ràdio, de serveis de biblioteques al front i de publicacions com la Revista de Catalunya o com una col·lecció amb obres de Carles Riba, Mercè Rodoreda i Ferran Soldevila entre d'altres.[4] La Institució estava estructurada en les quatre seccions de treball següents, en les quals s'enquadraven els diversos membres.
En el moment de la creació s'hi integraren l'anterior Comissió de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Front, la direcció del qual fou assumida per la secció de Relacions Interiors. Publicà els 12 números de la Revista de Catalunya corresponents a l'any 1938. En passar a l'exili la major part dels seus membres, la Institució es va dissoldre després d'una darrera junta de govern al Mas Perxés (Agullana) i va deixar de funcionar.[5] Ben aviat, la Fundació Ramon Llull, creada a l'exili el març de 1939, n'assumí les funcions. Època democràticaGràcies a l'impuls de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català, el 12 de novembre de 1987 el Parlament de Catalunya va aprovar per llei la creació d'una entitat autònoma vinculada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que, amb el mateix nom d'Institució de les Lletres Catalanes, té per objectiu vetllar per la promoció de les obres dels autors catalans i difondre el patrimoni literari propi.[6] L'any 2011 el Parlament de Catalunya va aprovar una modificació d'aquesta llei de creació amb l'objectiu d'adaptar la ILC al context polític, cultural i de l'administració de l'actualitat, englobada dins la Llei Òmnibus.[7] En els seus orígens, l'any 1987, es van donar a la ILC atribucions que, més tard, han estat cedides a organismes de creació posterior, com l'Institut Ramon Llull o l'Institut Català de les Empreses Culturals. 75è aniversariEl 2012 va celebrar el seu 75è aniversari amb una exposició retrospectiva al Palau Moja de Barcelona. L'exposició portava el títol Un país de lletres i es va poder veure entre el 21 de març i el 13 de maig de 2012.[8] DireccióEn època democràtica, l'han dirigida Oriol Pi de Cabanyes (1988-1996), Magdalena Oliver (1996-1998), Francesc Parcerisas (1998-2004), Jaume Subirana (2004-2006), Oriol Izquierdo (2007-2013), Laura Borràs (2013-2018),[9] Joan Elies Adell i Pitarch (2018-2019),[10] Oriol Ponsatí-Murlà (2019-2021),Izaskun Arretxe (2021-2024) i Eduard Escoffet (2024-avui). DeganatEl deganat de la ILC exerceix l'alta representació de la Institució i ha d’anar a càrrec d’un escriptor o escriptora en llengua catalana de prestigi reconegut. Li corresponen la presidència de la Junta de Govern i la vicepresidència del Consell Assessor, òrgans de govern de l'entitat. N'han estat degans Jordi Sarsanedas (1988-1999), Feliu Formosa (1999-2001), Maria Antònia Oliver (2001-2004), Josep Maria Benet i Jornet (2004-2006), Josep Maria Castellet (2006-2010), Francesc Parcerisas (2010-2016), Isabel-Clara Simó (2016-2019),[11] Margarida Aritzeta (2019-2022)[12] i des de 2022, Maria Mercè Roca.[13] Referències
Enllaços externs |