|
Isabel de Borbó-Parma
Isabel es casà en el si de la Casa d'Àustria reforçant d'aquesta manera l'acostament viscut al llarg del segle xviii entre la família dels Borbons i la dels Habsburg, enemigues seculars als camps de batalla europeus. OrígensVa néixer al Palau del Buen Retiro de Madrid, el 31 de desembre de 1741. Era fill de l'infant Felip de Borbó, més endavant duc de Parma, i de Lluïsa Elisabet de França.[1] Era neta per via paterna de Felip V d'Espanya i de la seva muller, Isabel Farnese, i per via materna de Lluís XV de França i de Maria Leszczynska.[2] EducacióVa rebre una bona educació, especialment en l'àmbit religiós. La infanta va escriure en francès l'obra Meditaciones cristianas para un retiro espiritual, que va ser traduït a l'italià i al castellà per Joaquín Moles, dedicades a la reina d'Espanya, publicades a Madrid el 1767.[1] Princesa de ParmaEducada en l'ambient cortesà de Madrid, no fou fins a l'any 1748 que el seu pare rebé el ducat de Parma i es traslladà a Itàlia. En aquest moment rebé el títol de princesa de Parma. Matrimoni i amors familiars El 7 de setembre de 1760 va casar-se per poders amb l'emperador Josep II, hereu també dels regnes d'Hongria i Bohèmia. Quan la princesa va arribar a Viena i va fer la seva entrada pública el 6 d'octubre, se la va rebre amb molta pompa.[1] El mateix dia ratificaren el casament en una cerimònia a la Catedral de Viena. La parella no tingué fills que superessin la infantesa. Isabel trobà en l'Arxiduquessa Maria Cristina, germana de Josep, la seva millor amiga. Tot i veure's cada dia, s'escriviren nombroses cartes l'una a l'altra, en les quals s'expressaren el seu amor. En una carta, escrivia Isabel:
Cal assenyalar tanmateix que en aquell temps no era estrany utilitzar un llenguatge com aquest per a descriure l'amor familiar, sense les connotacions que aquestes paraules tindrien en un context d'avui en dia. Isabel donà a llum dos infants:
El matrimoni entre Isabel i Josep s'inscrigué en un moviment polític d'acostament entre les Cases de Borbó i d'Àustria temeroses de la puixança que experimentaven altres estats europeus, Prússia, Rússia i Gran Bretanya, i que discutien el seu poder absolut en la política europea. A part del d'Isabel i Josep destaquen altres casaments com els de les arxiduquesses Maria Carolina d'Àustria, Maria Amàlia d'Àustria, Maria Antonieta d'Àustria i Maria Clementina d'Àustria amb els monarques Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Parma, Lluís XVI de França i Francesc I de les Dues Sicílies respectivament. Cal destacar també el que uní, l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. MortNomés tres anys després de casar-se, la princesa Isabel de Parma va emmalaltir de verola durant el seu segon embaràs i moria després de parir una nena morta, al Palau de Schönbrunn de Viena a l'edat de 21 anys. Tan sols tres anys després d'haver contret matrimoni, va emmalaltir de verola estant embarassada i va morir a Viena el 27 de novembre de 1763 a resultes del part.[2] Va ser enterrada al panteó reial de la Casa d'Àustria.[1] Sota seu, jeu el cos de l'infant. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel de Borbó-Parma
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
