|
Ius soli
El ius soli (del llatí literalment 'dret del sòl' que pel seu sentit equival al 'dret de lloc') és una forma utilitzada actualment en llengües contemporànies, i que és un criteri jurídic per a determinar la nacionalitat d'una persona física. En determinats casos, aquest criteri pot ser contrari i contradictori amb el ius sanguinis (del llatí dret de sang i que a la pràctica suposa adquirir la nacionalitat dels familiars: el pare o la mare) Una persona pot, d'aquesta manera, tenir dret a diverses nacionalitats. Hi ha països, com ara França, on es reconeix el ius soli i el ius sanguinis . També és possible no tenir cap nacionalitat (apàtrida). Diferència amb el ius sanguinisEl ius sanguinis tracta de protegir els drets dels emigrants i, per això, sol utilitzar-se amb més freqüència en els països que tenen tendència a l'emigració de la població. El ius soli , per contra, és més freqüent en països receptors d'emigrants, generalment per considerar que s'adequa més a la realitat i afavoreix la integració dels estrangers. El ius soli també pot tenir com a objectiu incrementar la població d'un país, concedint la nacionalitat a estrangers. Alguns casos
Vegeu també |
