|
Jean-Étienne Montucla
Jean-Étienne Montucla (Lió, 5 de setembre de 1725 - Versalles, 18 de desembre de 1799) fou un matemàtic francès del segle xviii, conegut per la seva obra Histoire des Mathematiques (Història de les Matemàtiques). VidaMontucla era fill d'un comerciant lionès i va estudiar al col·legi jesuïta d'aquesta ciutat on va rebre grans coneixements de grec, llatí i anglès. El 1741 va morir el seu pare i va quedar a càrrec de la seva àvia fins al 1745, en què va anar a la universitat de Tolosa per estudiar dret.[1] Marxa després a París per perfeccionar la seva educació i es relaciona amb el cercle d'erudits que es reunien a la tertúlia de Charles-Antoine Jombert, entre els quals estaven D'Alembert, Diderot i Lalande;[2] i que col·laboraven amb la revista Gazette de France.[3] El 1754 publica, a l'editorial de Jombert, el seu primer llibre: Histoire des recherches sur la quadrature du cercle que farà que el nomenin membre associat de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.[4] El 1758 publica la seva Histoire des Mathematiques (vegeu més avall) i el 1761 és nomenat cap d'intendència del Delfinat i se'n va a viure a Grenoble on es casa el 1763 amb Marie Françoise Romand.[4] Sembla que va viatjar a la Guaiana Francesa com a intendent de l'expedició del cavaller Turgot (germà de l'economista Turgot), però les notícies en són incertes.[5][2] En retornar d'aquesta expedició llastimosa, va obtenir el 1765, per recomanació de Charles-Nicolas Cochin,[6] un lloc de director a la superintendència d'edificis reials, jardins, manufactures i acadèmies a Versalles, lloc que va conservar durant vint-i-cinc anys,[7] és a dir fins que la Revolució Francesa va acabar amb tota l'administració reial. Aquest tranquil lloc de funcionari, li va permetre destinar el seu temps lliure a continuar els seus estudis històrics. I també a revisar i reeditar les Recreations de Jacques Ozanam (1778) i a traduir el llibre de viatges de Jonathan Carver pels grans llacs (1784).[8] En suprimir-se l'Academie Royale des Sciences i substituir-se per l'Institut National des Sciences et des Arts (1795), Montucla en va esdevenir un dels seus membres fundadors,[9] malgrat haver estat funcionari de l'administració de l'Antic Règim. Va morir a Versailles d'un atac renal, deixant la dona i dos fills.  ObraLa seva obra mestra és la Histoire des Mathematiques publicada el 1758 i reeditada el 1799 notablement ampliada, considerada pels estudiosos com una fita fonamental en la disciplina.[10] La primera edició de 1758, en dos volums, recull la història fins a finals del segle xvii. Per això, els seus amics, especialment Lalande, li demanaven una nova edició ampliada amb els descobriments del segle xviii, a la que ell es negava adduint la seva feina de funcionari. Finalment va aconseguir revisar i ampliar els dos volums per editar-los novament el 1798 i escriure gairebé la meitat del tercer volum. La resta va ser obra de Lalande i altres col·laboradors, ja que el volums tercer i quart es van publicar el 1802, després de la mort de Montucla.[11] La obra en el seu conjunt té més de 3.000 pàgines. El tret fonamental de la seva història és la idea del progrés constant del coneixement matemàtic:[12] la disciplina es desenvolupa en forma lineal acumulant cada vegada nous coneixements als anteriors i sense retrocessos. Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Étienne Montucla
Information related to Jean-Étienne Montucla |
||||||||||||||||||||||||||||
