Joan Alsina i Arús

Joan Alsina i Arús
Biografia
Naixement	1872 ; Barcelona
Mort	9 abril 1911 (38/39 anys); Castellterçol (Moianès)
Activitat
Ocupació	arquitecte
Moviment	Modernisme català
Premis
	1r premi del concurs anual d'edificis artístics de 1905 pel Restaurant Pince

Joan Alsina i Arús (Barcelona, 1872- Castellterçol, 9 de juliol de 1911),^[1] fou un arquitecte modernista català.^[2]

Junt amb els arquitectes Roc Cot i Cot i Salvador Pedrol i Oller va tenir un despatx professional durant 10 anys al carrer de Boters, fins a la mort de Cot.^[3]

Va ser el cap de la Secció Municipal de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona.^[4]

El 1896 va realitzar diversos projectes d'edificis d'aquaris per a ser presentats a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona d'aquell any.^[5]

Col·laborador de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Grand Hotel de Palma (Mallorca). Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.^[6]

Va realitzar els plànols del Palau Güell per a ser presentats a l'exposició de l'arquitecte Antoni Gaudí al Grand Palais de París, el 1910.^[7]

Principals obres

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat
1901	Casa Oller	Plaça Tetuan, 9	Edifici modernista entre mitgeres de planta baixa i cinc pisos, construït entre 1900 i 1901. La propietària/promotora fou Francesca Planells Serra, Vídua d'Oller. El va fer en col·laboració amb Salvador Oller Padrol.	Regular
1905	Restaurant Pince^[4]	c/ Ferran, 21 - c/ Rauric, 2	Tradicional restaurant de la ciutat fundat pel francès Jean Pince i la seva esposa en el que va morir al mig d'un sopar el Doctor Robert el 10 d'abril de 1902. Posteriorment, Joan Alsina el va reformar i modernitzar fent-se mereixedor del premi al millor establiment del concurs anual d'edificis artístics de 1905, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona.	Desaparegut
1904	Església Sant Antoni de Pàdua^[8]	c/ Santaló i Calaf	Construïda en desaparèixer el Convent de Sant Francesc de Barcelona que estava davant del monument a Colom, on ara està l'edifici del govern militar. Només la façana del carrer Calaf manté alguns elements originals.^[9]	Molt transformada

Igualada

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1900	Casa Francesc Valls^[8]	Rambla de Sant Ferran, 48	Edifici entremitjaneres de planta i tres pisos propietat de Francesc Valls Brufau, del sector tèxtil.^[10]	Regular
1901	"A Cal Sabater"^[8]	Rambla de Sant Isidre, 37	Edifici entremitjaneres de planta i pis propietat de Josep Sabater Duran, adober. El va fer en col·laboració amb Salvador Pedrol i Oller. Destaca la tribuna central decorat amb rajola ceràmica i amb un frontó esglaonat amb l'escut de la família flanquejat amb relleus florals i figures humanes.^[11]	Regular

l'Hospitalet de Llobregat

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1907	Fàbrica Trinxet	c/ Santa Eulàlia, 212	La fàbrica va ser propietat d'Avel·lí Trinxet, propietari de la Casa Trinxet (Barcelona, 1904) obra de Puig i Cadafalch enderrocada l'any 1965. Actualment l'espai de la fàbrica ha estat recuperat per a altres serveis residencials i d'equipaments, mantenint-se una part de la construcció modernista.^[12]	Transformada

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Alsina i Arús

↑ «esquela de Joan Alsina y Arús». La Veu de Catalunya, 17-07-1911, pàg. 1.
↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013].
↑ Anna Bernadich, Montserrat Rota, Marta Bone. L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX. Erol, L': revista cultural del Berguedà, Any: 1988 Núm.: 25
↑ ^4,0 ^4,1 J.A. Ràfols. Els premis a edificis de Barcelona. Cuadernos de Arquitectura. 1966.
↑ Maspoch, 2009, p. 25.
↑ «Joan Alsina i Arús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bassegoda Nonell, 1988, p. 138.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Pau Llacuna i Ortínez. El modernisme a Igualada a Miscellanea Aqualatensia, Any: 1983 Núm.: 3
↑ Història del trasllat del convent
↑ Casa Francesc Valls a Pobles de Catalunya
↑ Casa Sabater a Pobles de Catalunya
↑ «Notícia reforma Can Trinxet». Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 20 agost 2010].

Bibliografia

Bassegoda Nonell, Joan. Gaudí (en castellà). Salvat, 1988. ISBN 978-84-345-8205-7.
Maspoch, Mónica. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 12 març 2012].

[1] «esquela de Joan Alsina y Arús». La Veu de Catalunya, 17-07-1911, pàg. 1.

[2] Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013].

[3] Anna Bernadich, Montserrat Rota, Marta Bone. L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX. Erol, L': revista cultural del Berguedà, Any: 1988 Núm.: 25

[rafols-4] 4,0 ^4,1 J.A. Ràfols. Els premis a edificis de Barcelona. Cuadernos de Arquitectura. 1966.

[FOOTNOTEMaspoch200925-5] Maspoch, 2009, p. 25.

[6] «Joan Alsina i Arús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[FOOTNOTEBassegoda_Nonell1988138-7] Bassegoda Nonell, 1988, p. 138.

[igualada-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Pau Llacuna i Ortínez. El modernisme a Igualada a Miscellanea Aqualatensia, Any: 1983 Núm.: 3

[9] Història del trasllat del convent

[10] Casa Francesc Valls a Pobles de Catalunya

[11] Casa Sabater a Pobles de Catalunya

[12] «Notícia reforma Can Trinxet». Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 20 agost 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]