|
Joan Garriga i Manich
Joan Garriga i Manich (Sabadell, 20 de febrer de 1902 - Bellaterra, 7 de maig de 1995)[1] fou un farmacèutic,[2] dibuixant, pintor i crític d'art, membre de la Colla de Sabadell.[3][4] Era el pare del poeta i pedagog Francesc Garriga i Barata. Era parent polític de Joan Oliver, ja que el seu cunyat era Enric Oliver, germà del poeta vallesà.[5] Era parent també de Francesc Trabal, cosí germà del seu pare, el farmacèutic sabadellenc Francesc Garriga i Benessat.[6] Amb dotze anys, Joan Garriga va fundar una revista, Art Jove. Va fer la primera exposició com a pintor i dibuixant a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el 1922. De jove col·laborà en la premsa sabadellenca –Garba (1920-1922), Almanac de les Arts (1924-1925),[7][8] Alba (1954-1960) o Quadern (1978)– i en la premsa barcelonina i alemanya, i ocasionalment compartí amb Armand Obiols corresponsalia a La Veu de Catalunya. Va ser fundador i director de Paraules, revista noucentista d'arts i lletres (1922-1923), en la qual van col·laborar Armand Obiols i Salvat Papasseit. Com a crític i com a il·lustrador signà amb el pseudònim Flaó.[9] Va ser un membre actiu de la cultura vallesana.[1] Obres
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||
