|
Joan Maria Roma i Comamala
Joan Maria Roma i Comamala (Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 - Barcelona, 25 de març de 1946) fou un periodista, publicista, escriptor i polític carlí català. BiografiaEra fill d'un metge implicat en la causa carlina. Va estudiar Gramàtica i Retòrica en el Seminari de Vic. Després treballà a Barcelona com a periodista pels periòdics carlins Lo Crit de la Patria i La Carcajada, dirigits per Francesc de Paula Oller. Ben aviat destacà com a polemista i propagandista carlí.[1] Entre 1897 i 1900 va ser director del setmanari Lo Mestre Titas i després redactor d' El Nuevo Cruzado i La Cruzada. També va dirigir les revistes Vade-mecum del Jaimista i Tradiciones Patrias. Com a director de La Bandera Regional (1907-1912) va publicar una sèrie de llibres d'història del carlisme[2] amb la col·laboració de Reynaldo Brea. Va estar implicat en la revolta carlina d'octubre de 1900 al costat de Salvador Soliva. El 1907 va fundar el Requetè com a organització juvenil tradicionalista, que després esdevendria una organització paramilitar carlina. L'any 1913 fou nomenat secretari de la Junta Regional Tradicionalista i fou elegit diputat provincial pel districte de Manresa-Berga[1] en una candidatura anomenada «de dretes» amb la Lliga.[3] Com a defensor del regionalisme,[4] es va destacar pel seu suport a la Mancomunitat de Catalunya, formant part del seu Consell Permanent l'any 1914.[3][5] L'any 1917 va trencar amb la línia de la direcció regional tradicionalista i es va tornar a presentar al costat de la Lliga Regionalista. Per aquesta decisió fou expulsat del partit, però aconseguí tornar a ser elegit diputat provincial. Al maig va ser nomenat per formar part de la Comissió Permanent d'Actes i vocal del Consell de Pedagogia. El 1919 es va posar al costat del pretendent Don Jaume envers els mellistes i s'adherí als acords de la Junta Magna de Biarritz que reorganitzà el jaumisme.[6] L'agost del mateix any havia estat elegit per formar part de la Comissió Provincial, dins la qual es va encarregar de les seccions de: «Negociados, Montes, Minas, Aguas, Ferrocarriles, Carreteras Proviciales, Caminos vecinales y Personal Mecánico del servicio facultativo».[3] En les eleccions a diputats provincials del 12 de juny de 1921 es presentà per la candidatura espanyolista de la Unió Monàrquica Nacional encapçalada pel comte Santa Maria de Pomés, i tornà a ser escollit.[3] Va formar part del Consell Regional jaumista de Catalunya, substituint interinament Miquel Junyent com a cap regional durant un període en què va estar malalt.[7][8] Fou col·laborador d'El Correo Catalán, Diario de Valencia i de gairebé tota la premsa tradicionalista. L'any 1919 fou nomenat cap d'administració a Barcelona de l'agència del diari jaumí madrileny El Correo Español pel seu director, Melcior Ferrer.[1] El mateix any va dirigir el setmanari jaumí il·lustrat El Centinela Catalán.[9] Pels seus serveis al carlisme, obtingué la Creu de la Legitimitat Proscrita.[3] El 1932 fou nomenat membre de la Junta Suprema de la Comunió Tradicionalista,[10] càrrec que mantindria durant pocs mesos.[11] Després de la Guerra Civil espanyola es va integrar al partit únic del règim[12] i va rebre la medalla de la Vieja Guardia l'any 1943.[13] El 1944 va rebre del pretendent Carles VIII[14] el títol de comte de Villa-Roma, creat expressament per ell. També fou condecorat amb la Creu del Mèrit Militar.[3] Es va casar amb Joaquima Sardà i Pi, amb qui va tenir dos fills: August i Maria Lluïsa. Fou l'avi de Montserrat Roma Pitarque (filla d'August Roma Sardà i Antònia Pitarque Sulé), qui l'any 2015 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona de mans de l'alcaldessa Ada Colau, per la seva dedicació als altres i l'extensa tasca de voluntariat.[15] Maria Lluïsa Roma Sardà es va casar amb el farmacèutic Juli Ainaud Soler,[3] qui va ser el segon comte de Villa-Roma. Fou avi de Núria Ainaud Roma, casada amb el metge Jordi Cuxart i Bartolí,[16] i rebesavi de la infermera Núria Cuxart Ainaud i de Montserrat Cuxart Ainaud, professora a l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma. Obres
Referències
Information related to Joan Maria Roma i Comamala |
||||||||||||||||||
.svg)
