Joan Sasplugas i Arqués
Joan Sasplugas i Arqués (Juneda, 15 de desembre de 1909 - Andorra la Vella, 1977), darrer alcalde republicà de Tàrrega, (abril de 1938 - gener de 1939), secretari general de la secció del PSUC de Lleida (27 de maig de 1938).[6] L'11 d'agost de 1937 fou elegit conseller de l'Ajuntament de Tàrrega pel PSUC. L'abril de 1938 fou elegit alcalde de Tàrrega, càrrec que ocupà fins que anà cap a Barcelona on encara hi ha la Generalitat republicana, poc abans de l'entrada de l'exèrcit franquista el 15 de gener de 1939. A Barcelona trobà el seu germà Antoni Sasplugas, en aquells moments cuiner de l'Hotel Ritz de Barcelona. Creuà amb ell la frontera de França a principis de febrer de 1939 on ingressà al camp de concentració d'El Barcarès. Molt probablement s'allistà a una Companyia de Treballadors Estrangers associada a l'exèrcit francès. El maig de 1940 fugí del nord, ocupat pel Tercer Reich, i es desplaçà cap al sud, a Acs (en francès Aix-les-Thermes), a l'Arieja. El 5 de desembre de 1940 creuà la frontera amb Andorra amb la seva dona, Magda Mateu i Triquell, per la Vall d'Incles, ajudats per un "passador". Entrà a treballar amb el seu germà Antoni el 1941 a l'hotel Mirador regentat pel seu amic i també targarí Samuel Pereña i Reixachs. L'Antoni, que havia estat cuiner de l'Hotel Ritz de Barcelona, esdevingué cuiner de l'hotel Mirador. A partir de 1942 fins al final de la Segona Guerra Mundial, formà part de la 3a Brigada de Guerrillers Espanyols com a agent de contacte (on se'l conegué amb el nom de Janot) des d'Andorra en la xarxa d'evasió i entrada Londres-Alger de perseguits i resistents contra el Tercer Reich. Llur (del Joan, l'Antoni i el Samuel Pereña) feina principal consistia en fer d'enllaç dins les cadenes d'evasió de persones perseguides pels nazis dins d'Europa per treure’ls del continent via Andorra, i de fer entrar també des d'allí als lluitadors de les forces aliades contra el règim nazi. Cap al final de la Segona Guerra Mundial i després, des del restaurant Metropol, es mogué pel Pirineu català com a membre de la resistència francesa o com a col·laborador dels maquis. El 1952 Joan Sasplugas es feu càrrec de l'hotel Mirador, que havia tancat en Samuel Pereña; el Mirador veié passar grans personalitats del món polític català a l'exili i moltes d'altres gents anònimes que es retrobaven després d'anys d'obligada separació. Finalment, l'hotel Mirador es tancà i a poc a poc, en Joan Sasplugas i tants d'altres exiliats que foren acollits per Andorra, veieren normalitzar la seua situació, mentre esperaven que acabés la Dictadura de Franco. Afortunadament, Joan Sasplugas i Arqués, lluitador incansable pels drets democràtics, després d'haver vist caure el feixisme a tot Europa menys al seu estimat país, morí l'any 1977 a Andorra la Vella amb el general Franco ja enterra. ReferènciesBibliografia
Information related to Joan Sasplugas i Arqués |