|
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1301 – el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa. Sisè –o tercer– fill[1] del rei d'Aragó Jaume el Just, i la seva segona esposa, Blanca de Nàpols.[2] Per línia paterna era net del comte-rei Pere el Gran i Constança de Sicília, i per línia materna de Carles II de Nàpols i Maria Arpad d'Hongria. Fou germà petit del també comte-rei Alfons el Benigne, així com dels comtes Pere IV de Ribagorça i Ramon Berenguer I d'Empúries. Va rebre la tonsura de nen amb només nou anys, de mans del papa Climent V i va residir a la cort papal d'Avinyó.[3] El 1319 fou consagrat a Lleida arquebisbe de Toledo i ipso facto canceller major de Castella pels arquebisbes de Tarragona i Saragossa. Va perdre aquest càrrec el 1326 per desavinences amb el rei Alfons XI i es va retreure a la Cartoixa d'Escaladei.[1] En compensació, l'any 1328 Joan XXII el promou Patriarca Llatí d'Alexandria i poc després arquebisbe de Tarragona.[2] Ambdós càrrecs va mantenir fins morir el 1334 amb només trenta anys. Va ser sebollit a la Catedral de Tarragona. El seu sepulcre en estil gòtic, fet de marbre blanc, és considerat un dels més bells monuments funeraris gòtics de Catalunya.[4] Probablement va ser esculpit per un seguidor de Tino de Camaino.[5] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan d'Aragó i d'Anjou
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
