Joanna Newsom

Joanna Newsom
	(2014)
Biografia
Naixement	(en) Joanna Caroline Newsom ; 18 gener 1982 (43 anys); Grass Valley (Califòrnia)
Residència	Los Angeles
Religió	Cristianisme
Formació	Mills College ; Nevada Union High School (en)
Activitat
Camp de treball	Composició
Ocupació	cantautora, pianista, actriu de televisió, actriu de cinema, clavicembalista, compositora, música, cantant, actriu, artista d'estudi
Activitat	2002 -
Gènere	Música tradicional i música avantguardista
Influències	Ruth Crawford Seeger
Veu	Soprano ; ;
Instrument	Piano, arpa i veu
Segell discogràfic	Drag City (en)
Família
Cònjuge	Andy Samberg (2013–)
Parella	Bill Callahan (–2007)
Fills	Rachel Samberg; () Andy Samberg
Lloc web	dragcity.com…

Joanna Newsom (Grass Valley, Califòrnia, 18 de gener de 1982) és una compositora, multiinstrumentista i cantant estatunidenca. Ha publicat quatre àlbums d'estudi i ha participat en cinema i televisió.^[1]^[2]

Infància i joventut

Joanna Newsom es va criar a Nevada City amb els seus pares i els seus dos germans. Va assistir a classes de piano i d'arpa.^[2]

Més tard, va assistir a Mills College (Oakland , Califòrnia) per estudiar composició i escriptura creativa. No obstant, va deixar els estudis per dedicar-se completament a la seva carrera musical.

Obra

Walnut Whales i Yarn and Glue són els primers EPs de Joanna Newsom, enregistrats per ella mateixa. Una d'aquestes gravacions va arribar a mans de Will Oldham qui, al seu torn, les va fer arribar a la discogràfica, Drag City.

The Milk-Eyed Mender és el seu primer àlbum d'estudi publicat amb la discogràfica Drag City, l'any 2004.

L'any 2006, publica Ys, el seu segon LP amb la mateixa discogràfica, on compta amb la col·laboració de Van Dyke Parks pels arranjaments orquestrals.

Have One On Me és el tercer LP publicat amb Drag City, l'any 2010. Es tracta d'un triple àlbum, el més llarg de la seva carrera.

Divers és el quart àlbum d'estudi de Joanna Newsom, publicat l'any 2012.

Estil i influències

L'estil musical de Joanna Newsom és molt personal. Va seguir una formació clàssica i va aprendre a tocar a la manera de l'arpa cèltica. La seva professora li va descobrir les polirítmies de la tradició de l'Àfrica occidental, la influencia de les quals s'aprecia en les seves primeres composicions.^[3]

En tots els seus àlbums combina l'arpa i el piano. A partir del segon àlbum, les seves composicions són més complexes i incorporen més instruments.

Pel que fa a l'estil de cant, Joanna Newsom no va rebre cap formació al respecte. Sovint, els crítics assenyalen la seva veu com èlfica o infantil.

Quant a les seves influències, Joanna Newsom ha indicat que artistes com Texas Gladen, Billie Holiday i Karen Dalton han sigut de gran importància per les seves veus, que surten fora de l'habitual.^[4]^[5] També assenyala com a influència Fleetwod Mac.^[4]

Pel que fa a la seva vessant com a lletrista, els escriptors que més l'han influenciat són Faulkner i Nabokov.^[6]

Interpretació

Al llarg de la seva carrera, Newsom ha fet breus incursions al món del cinema i la televisió. Ha aparegut al videoclip de la cançò "Kids" del grup MGMT, a la sèrie Portlàndia i a la pel·lícula Inherent Vice de Paul Thomas Anderson.

Discografia

EPs

Walnut Whales (2002)
Yarn and Glue (2003)
Joanna Newsom and the Ys Street Band (2007)

Àlbums

The Milk-Eyed Mender (2004)
Ys (2006)
Have one on me (2010)
Divers (2015)

Filmografia

Any	Títol	Rol	Notes	Ref.
2008	The Sky Crawlers		Veu (Versió anglesa)	^[7]
2009	MGMT - Kids	Mare		^[8]
2012	Portlandia	Arpista	1 episodi	^[7]
2014	Inherent Vice	Sortilège		^[7]
2016	Popstar: Never Stop Never Stopping	Doctora Steam Punk		^[9]

Referències

↑ «Joanna Newsom». IMDb. [Consulta: 20 novembre 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 «Joanna Newsom - Make mine a triple, please» (en anglès), 05-03-2010. Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 14 abril 2020].
↑ Rosen, Jody «Joanna Newsom, the Changeling» (en anglès). The New York Times, 03-03-2010. ISSN: 0362-4331.
↑ ^4,0 ^4,1 Gevinson, Tavi. «Rookie » Stand Brave, Life-Liver: An Interview With Joanna Newsom» (en anglès), 26-10-2015. [Consulta: 14 abril 2020].
↑ Kot, Greg. «Joanna Newsom: Conformity isn't my thing». [Consulta: 14 abril 2020].
↑ «Joanna Newsom On Nabokov, Songwriting And Music Journalism» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Williams, Holly. «Joanna Newsom Admits Worries Over 'Dragging Down' Co-Star In 'Inherent Vice'». Contact Music, 27-01-2015. Arxivat de l'original el 30 abril 2017. [Consulta: 9 octubre 2017].
↑ Daniel Kreps. «MGMT Cast Joanna Newsom, Kid, Monsters in "Kids" Video». Rolling Stone, 04-06-2009. Arxivat de l'original el 25 juny 2011. [Consulta: 9 octubre 2009].
↑ Camp, Zoe. «The Lonely Island's Popstar Trailer Is Here, Ft. Joanna Newsom, DJ Khaled, Snoop Dogg, Usher, More». Pitchfork, 10-03-2016. [Consulta: 10 octubre 2017].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joanna Newsom

Joanna Newsom a Drag City

[1] «Joanna Newsom». IMDb. [Consulta: 20 novembre 2020].

[:1-2] 2,0 ^2,1 «Joanna Newsom - Make mine a triple, please» (en anglès), 05-03-2010. Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 14 abril 2020].

[3] Rosen, Jody «Joanna Newsom, the Changeling» (en anglès). The New York Times, 03-03-2010. ISSN: 0362-4331.

[Ref-4] 4,0 ^4,1 Gevinson, Tavi. «Rookie » Stand Brave, Life-Liver: An Interview With Joanna Newsom» (en anglès), 26-10-2015. [Consulta: 14 abril 2020].

[5] Kot, Greg. «Joanna Newsom: Conformity isn't my thing». [Consulta: 14 abril 2020].

[6] «Joanna Newsom On Nabokov, Songwriting And Music Journalism» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].

[williams-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Williams, Holly. «Joanna Newsom Admits Worries Over 'Dragging Down' Co-Star In 'Inherent Vice'». Contact Music, 27-01-2015. Arxivat de l'original el 30 abril 2017. [Consulta: 9 octubre 2017].

[:0-8] Daniel Kreps. «MGMT Cast Joanna Newsom, Kid, Monsters in "Kids" Video». Rolling Stone, 04-06-2009. Arxivat de l'original el 25 juny 2011. [Consulta: 9 octubre 2009].

[9] Camp, Zoe. «The Lonely Island's Popstar Trailer Is Here, Ft. Joanna Newsom, DJ Khaled, Snoop Dogg, Usher, More». Pitchfork, 10-03-2016. [Consulta: 10 octubre 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]