Els Jocs Olímpics d'estiu de 2024 (en francès: Jeux olympiques d'été de 2024), oficialment els Jocs de la XXXIII Olimpíada (en francès: Jeux de la XXXIIIe Olympiade) i comunament conegut com a París 2024, fou un esdeveniment internacional multiesportiu que va tenir lloc del 26 de juliol a l'11 d'agost de 2024 a França, amb París com a ciutat amfitriona principal i altres 16 ciutats escampades a la França metropolitana, a més d'una subseu a Tahití, una illa dins dels Territoris d'Ultramar Francesos i col·lectivitat de la Polinèsia Francesa.[1][2]
La capital francesa va presentar oficialment la seva candidatura el 23 de juny de 2015 i, encara que inicialment es va planificar que la seu fos seleccionada durant la 131a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI), prevista pel 13 de setembre de 2017 a la ciutat peruana de Lima, el 31 de juliol Los Angeles (Estats Units d'Amèrica), una de les dues ciutats candidates restants després de múltiples retirades, va arribar a un acord amb el COI per a celebrar els Jocs de 2028 i va deixar via lliure a París per organitzar els de 2024.[3]
Fou la tercera vegada que la ciutat francesa organitzà uns Jocs Olímpics, després de les edicions de 1900 i 1924 i es convertí en la segona ciutat, després de Londres (Regne Unit), en organitzar 3 vegades l'esdeveniment. Aquests Jocs Olímpics commemoraren el centenari dels Jocs Olímpics de París de 1924 i foren els sisens organitzats a França en tota la història (3 olimpíades d'estiu i 3 d'hivern).[4]
La principal novetat fou la inclusió com a disciplina olímpica del break dance,[5] així com l'eliminació del karate (que va entrar per primera vegada als Jocs Olímpics de Tòquio), el beisbol i el softbol.[6] També hi haurà diferents canvis de proves en les diverses disciplines. Les més notòries són l'eliminació dels 50 quilòmetres marxa masculí, que serà substituïda per una prova mixta de marxa o l'ampliació de 2 a 4 esdeveniments d'escalada.[7] Tot això amb l'objectiu, segons el president del COI Thomas Bach, "d'arribar a una autèntica paritat entre homes i dones esportistes".[8]
Procés d'elecció
El procés d'elecció va ser anunciat el 16 de setembre de 2015. Va consistir en tres fases: visió, concepte dels Jocs i estratègia, governança, jurídic i finançament de les seus i lliurament dels Jovs, experiència i llegat de les seus.[9] El mateix dia es van anunciar les cinc ciutats que van presentar oficialment la seva candidatura davant el Comitè Olímpic Internacional (COI) per a ser seu dels Jocs Olímpics de 2024: Budapest, Hamburg, Los Angeles, París i Roma.[10]
El procés es va veure frenat per les retirades, la incertesa política i els costos dissuasius.[11] El 29 de novembre de 2015, Hamburg va retirar la seva candidatura després de la celebració d'un referèndum on la població va decidir amb un 52% que no volia l'organització dels jocs a la seva ciutat.[12] Un any més tard, el 21 de setembre de 2016 era la ciutat de Roma qui retirava la seva candidatura als Jocs Olímpics, ja que la seva nova alcadessa, Virginia Raggi del Moviment 5 Estrelles, va rebutjar la celebració a la ciutat amb dures crítiques a les conseqüències econòmiques i socials que un esdeveniment com aquest comportava.[13] Finalment, el 22 de febrer de 2017, Budapest també retirava la seva candidatura a organitzar els jocs, després que es recollissin més de 250.000 signatures en contra de la celebració, adduint motius de desastre financer.[14]
Després d'aquestes retirades, el Comitè Executiu del COI es va reunir el 9 de juny de 2017 a Lausana, Suïssa, per discutir els processos de licitació de 2024 i 2028. El Comitè Olímpic Internacional va proposar formalment elegir les ciutats amfitriones olímpiques de 2024 i 2028 al mateix temps que el 2017, una proposta que va aprovar una Sessió Extraordinària del COI l'11 de juliol de 2017 a Lausana.[15][16] El COI va establir un procés pel qual els comitès d'ofertes de Los Angeles 2024 i París 2024 es van reunir amb el Comité per discutir quina ciutat acolliria els Jocs el 2024 i el 2028, i si era possible seleccionar les ciutats amfitriones per a ambdues al mateix temps.[17]
Després de la decisió d'atorgar els dos Jocs simultàniament, París es va entendre com l'amfitrió preferit per al 2024. El 31 de juliol de 2017, el COI va anunciar Los Angeles com l'únic candidat per al 2028, permetent que París fos confirmat com a amfitrió per al 2024. Ambdues decisions van ser ratificades a la 131a Sessió del COI el 13 de setembre de 2017.[18][19]
Preparatius
La preparació dels Jocs Olímpics de París va començar una vegada nomenada com a ciutat d'acollida de l'esdeveniment, especialment en el que es refereix a seus. Si bé, gran part dels preparatius es van centrar en el darrer any, com la seguretat, la cerca de voluntariat o la venda d'entrades.
La plataforma de voluntariat de París 2024 per als Jocs Olímpics i Paralímpics es va obrir al públic el març de 2023 i s'esperava que hi hagués 45.000 voluntaris reclutats a tot el món per a l'esdeveniment.[22] Després de la finalització del període d'inscripció, el 3 de maig de 2023, s'havien presentat més de 300.000 sol·licituds al Comitè Organitzador, superant el nombre de candidats per als dos Jocs Olímpics anteriors.[23] Es va notificar als sol·licitants el resultat de la seva sol·licitud entre setembre i desembre de 2023.[24]
Torxa olímpica
La torxa olímpica es va fabricar en acer reciclat a les fàbriques franceses d'ArcelorMittal i el disseny definitiu va ser presentat el 25 de juliol de 2023. Es va decidir reduir el nombre per cinc sobre anteriors Jocs, amb un total de 2.000 exemplars (1.500 per als Jocs Olímpics, 500 per als Paralímpics).[25] La seva forma va ser ideada pel dissenyador Mathieu Lehanneur, que va imaginar efectes d'ones i vibracions sobre la torxa per recordar les ones de l'aigua, sobretot del riuSena. Cada exemplar pesa 1,5 kg i mesura 70 cm d'alt per 3,5 cm de diàmetre.[26]
El relleu començarà a Olímpia, ciutat de l'inici dels jocs, on la torxa serà encesa amb la flama olímpica el 16 d'abril de 2024. Posteriorment, la torxa viatjarà per mar en el vaixell Belem fins a Marsella, on desembarcarà el 8 de maig, trenta-vuit dies més tard.[27] A partir d'aquell moment, començaran els relleus al territori francès per recórrer les principals ciutats, com Montpeller (13 de maig), Tolosa (17 de maig), Niça (18 de juny) o Lilla (2 de juliol), per arribar a la ciutat de París el 14 de juliol per recórrer les ciutats de la seva regió metropolitana abans de la inauguració.[28]
Medalles
El president del Comitè Organitzador de París 2024, Tony Estanguet, va donar a conèixer les medalles olímpiques i paralímpiques per als Jocs el febrer de 2024, que a l'anvers presentaven fitxes en forma d'hexàgon de ferro de ferralla que havien estat preses de la construcció original de la Torre Eiffel, amb el logotip dels Jocs gravat.[29] Aproximadament 5.084 medalles sèrien produïdes per la Casa de la Moneda de París, i van ser dissenyades per Chaumet, una firma de joieria de luxe amb seu a la capital francesa.[30]
Al revers de les medalles apareix Nice, la deessa grega de la victòria, dins de l'Estadi Panatenaic que va acollir els primers Jocs Olímpics moderns el 1896. El Partenó i la Torre Eiffel també es poden veure en el fons a banda i banda de la medalla.[31] Cada medalla pesa entre 455 i 529 grams, té un diàmetre de 85 mm i té 9,2 mm de gruix.[32] Les medalles d'or es produeixen amb un 98,8% de plata i un 1,13% d'or, mentre que les medalles de bronze es componen de coure, zinc i estany.[33]
Seguretat
França va arribar a un acord amb Europol i el Ministeri de l'Interior del Regne Unit per ajudar a reforçar la seguretat i "facilitar l'intercanvi d'informació operativa" i "cooperació internacional d'aplicació de la llei" durant els Jocs.[34] Dins dels acords, es va planejar desplegar més drons i barreres marítimes per evitar que els petits vaixells travessessin el Canal de la Mànega il·legalment.[35] La policia de París va dur a terme inspeccions i assajos dins de la seva unitat d'eliminació de bombes abans dels Jocs, de manera similar als seus preparatius per a la Copa del Món de Rugbi de 2023 a l'Estadi de França.[36] El president francès Emmanuel Macron va declarar que França estava preparada per canviar la ubicació de la cerimònia d'obertura depenent de la situació de seguretat.[37]
Els Jocs
Esports oficials
Les normes del Comitè Olímpic Internacional estableixen que hi ha 28 esports "obligatoris" a cada edició dels jocs olímpics i a més a més es poden afegir fins a un total de 6 esports més en cada edició. Aquestes disciplines són seleccionades pel Comitè Organitzador de cada edició i s'envien al COI amb una antelació de cinc anys abans de l'esdeveniment, tenint en compte que el nombre total de participants no pot sobrepassar els 10.500 atletes.[38]
El programa dels Jocs Olímpics de 2024 està previst que tindrà 329 esdeveniments de 32 esports diferents i serà la primera vegada des dels Jocs Olímpics de Roma de 1960 que tindrà menys esdeveniments que l'edició anterior (a Tòquio es van celebrar 339 esdeveniments). El Karate amb 8 esdeveniments i el bèisbol i softbol amb 2, queden fora d'aquesta edició, mentre que l'aixecament de pes perd 4 esdeveniments. El breakdance com a nou esport tindrà 2 esdeveniments i l'escalada olímpica guanya 2 esdeveniments respecte a Tòquio 2020.[39]
El comitè d'organització de París 2024 ha volgut crear proves obertes al públic que es desenvoluparien en les mateixes condicions que les oficials, com ja fa el Tour de França, que organitza «L'Estape de la Torre», on els ciclistes aficionats poden córrer sobre el traçat oficial d'una etapa una jornada abans dels professionals.
El primer esdeveniment anunciat va ser la Marató.[40][41] Per poder participar, es van organitzar diversos esdeveniments per obtenir un dorsal, com el desafiament organitzat el 31 d'octubre de 2021 de competir contra el campió olímpic Eliud Kipchoge en una distància de 5 km; el kenyà va sortir després que els 3.500 participants i 1.000 corredors van aconseguir travessar la línia d'arribada abans del campió.[42]
Igualment, s'ha programat una prova ciclista oberta al gran públic.[43]
Campionat iberoamericà: Or (800) i bronze (4x400) a Trujillo 2018;Campionat d'Europa de camp a través: Or a Tiburg 2018 (4x400) i bronze a Samorin 2018 (4x1.5km); Campionat d'Europa per nacions: Bronze a Lilla 2017
10a a la sèrie 2 amb 4:06.60
3a a la sèrie 1 de la repesca amb 4:03.15
7a a la Semifinal 1, 19a a la general amb 4:01.94
20 quilòmetres marxa
Cristina Montesinos
Or en equip i bronze en individual a la copa europea de marxa atlètica de 2003 (35 km)
Campionat Europeu en pista coberta: Or en 3000 metres a Belgrad 2017 i plata a Estambul 2023; Campionat Europeu: Plata en 5000 metres a Amsterdam 2016 i bronze en 3000 metres a Torun 2021
9é a la sèrie 2 amb 3:35.81, 9é a la general
14é a lasèrie 2 de la repesca amb 3:42.79 i 27é a la general
4 ors a la copa d'Europa de marxa sub-20 a Podebrady 2021 (10k), al campionat d'Europa sub-20 a Tallin 2021 (10k), al campionat d'Europa sub-23 a Espoo 2023 i al campionat mundial per equips a Antalya 2024; 2 plates al festival olímpic de la joventut europea a Bakú 2019 (10k) i al campionat europeu 2024; Bronze al campionat del món sub-20 a Nairobi 2021 (10k)
Campionat d'Europa sub-17 2017,Jocs Mediterranis 2018; Campionat d'Europa sub-19 2019, Lliga de Campions 2023, Supercopa d'Europa 2023; Subcampió de la Copa de món sub-17 2017
Or per equips al JJOO de la joventut 2018; Bronze per equips als Jocs del Mediterrani 2022
36a amb 51.299 punts, 44a en salt de poltre amb 13.466, 45a en barra d'equilibri amb 12.633, 36a en barres asimètriques amb 13.400, 69a en sòl amb 11.800
Bronze en barra fixa al Campionat Europeu Múnic 2022
27é amb 80,197 punts; 11é en sòl amb 14.166 punts (3r reserva), 33é en cavall amb arcs amb 13.566, 32é en anelles amb 13.433, 62é en salt de poltre amb 12.933, 22é en barra fixa amb 13.666, 62é en barres paral·leles amb 12.433
2 ors al mundial júnior 2021 2022 i bronze el europeu 2024
Vuitens de final vs Anka Pogacnik (Eslovènia), victòria 1-0; Quarts de final vs Barbara Matic (Croàcia), derrota 0-10; Repesca vs Niizoe Saki (Japó), victòria 10-0; Combat pel bronze vs Michaela Polleres (Àustria), derrota 0-10, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Or a l'europeu en piscina curta 2017 (200m); 2 plates als europeus 2016 i 2018 (200m); 3 bronzes a l'europeu 2014 (200m), al mundial 2015 (200m) i a l'europeu en piscina curta 2017 (100m)
3a a la sèrie 2 amb 1:08.78, 27a a la general
200 metres braça
3a a la sèrie 2 amb 2:24.52, 9a a la general; 8º a la semifinal 2 amb 2:26.22, 16a a la general
Campionat mundial: Or en equip tècnic a Fukuoka 2023, plata en equip tècnic a Doha 2024 i 4 bronzes: Rutina especial en Budapest 2022, Sol i duet tècnic a Fukuoka 2023 i duet tècnic a Doha 2024: Jocs Europeus: 2 ors en equip tècnic i lliure a Oswiecim 2023; Campionat europeu: Or en equip tècnic a Belgrad 2024, plata en equip lliure i bronze en equip tècnic a Budapest 2021
7a a la rutina tècnica amb 254.0816 punts
8a a la rutina lliure amb 267,4021 punts, 7a a la general amb 521.4837 punts, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Equip
2es a la rutina tècnica amb 28,1475 punts
3es després la rutina lliure amb 633.6119 punts
3es a la rutina acrobàtica amb 900.7319 punts i MEDALLA DE BRONZE
Campionat mundial: Or en equip tècnic a Fukuoka 2023, 4 plates: equip tècnic i lliuri i combinació lliure a Barcelona 2013 i equip tècnic a Doha 2024 i 2 bronzes: Rutina especial a Gwangju 2019 i Budapest 2022; Jocs Europeus: 2 ors en equip tècnic i lliure a Oswiecim 2023; Campionat europeu: Or en equip tècnic a Belgrad 2024, 2 plates en combinació lliure a Berlín 2014 i equip lliure a Budapest 2021 i 4 bronzes en equip a Berlín 2014, equip lliure a Londres 2016, combinació lliure a Glasgow 2018 i equip tècnic a Budapest 2021
Campionat mundial: Or en equip tècnic a Fukuoka 2023, plata en equip tècnic a Doha 2024 i 2 bronzes: rutina especial a Gwangu 2019 i Budapest 2022; Jocs Europeus: 2 ors en equip tècnic i lliure a Oswiecim 2023; Campionat europeu: Plata en equip lliure a Budapest 2021 i 3 bronzes: en equip lliure a Londres 2016, combinació lliure a Glasgow 2018 i equip tècnic a Budapest 2021
Or als en K1 per equips als Jocs Europeus Cracòvia 2023; Plates en C1 per equips al campionat mundial Seu d'Urgell 2019 i als Jocs Europeus Cracòvia 2023; Bronzes en C1 individual i per equips al Campionat europeu Liptovsky Mikulas 2022
Series, 1a carrera, 5é amb 92.19 punts; Series, 2a carrera, 6é amb 92.19 punts
2n a la semifinal amb 96.69 punts, 5é a la final amb 97.92 punts, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Kayak cross KX 1 100 metres
11é a la contra-rellotge amb 68.70
1r a la sèrie 11 vs Tristan Carter (Austràlia), Matej Benus (Eslovàquia) i Yuuki Tanaka (Japó)
4t a la sèrie 2 vs Manuel Ochoa (Espanya), Liam Jegou (Irlanda) i Jiri Prskavec (Txèquia)
Jocs Olímpics: 2 ors en K2 500 a Pequín 2008 i K2 200 a Rio de Janeiro 2016, 2 plates en K1 200 a Londres 2012 i en K4 500 a Tòquio 2020 i bronze en K1 200 a Rio de Janeiro 2016; Campionat mundial: Or en K1 4x200 a Darmouth 2009, Poznan 2010 i Szeged 2011 i en K4 500 a Halifax 2022, 5 plates en K2 200 a Darmouth 2009, Poznan 2010 i Montemor o Velho 2018 i en K4 500 a Montemor o Velho 2018 i a Szeged 2019 i 2 bronzes en K1 200 a Duisburg 2013 i a Moscu 2014; Jocs europeus: Or en K4 500 a Crakovia 2023
Campionat d'Europa: 3 ors en K2 200 a Brandeburg 2009 i a Belgrad 2018 i en K4 500 a Belgrad 2018 i 3 plates en K2 500 a Milà 2008 i a Corvera 2010 i en K2 500 a Corvera 2010
2n a la sèrie 2 amb 1:20.60
3r a la semifinal 1 amb 1:19.98; 3r a la Final A amb 1:20.05, obté MEDALLA DE BRONZE
Campionat Europeu a l'aire lliure: Subcampiona en equip mixt a Antalya 2021 i subcampiona en individual a Essen 2024; Campiona en equip mixt i subcampiona en individual als Jocs Europeus Cracòvia 2023
Ronda de classificació: 16a amb 662 punts
1/32 de final vs Megan Havers (Gran Bretanya), derrota 0-6
Mixte
Equips
Ronda de classificació: 13a amb 1324 punts
2/8 10:08 vuitens de final vs Xina, victòria 6-2; 14:15 quarts de final vs Índia, derrota 3-5, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Or a l'europeu 2020; 3 plates als mundials 2017 2019 2023; Bronze al mundial 2024
1a jornada vs França, victòria 15-6, amb 4 gols de Ruiz, 3 de Piralkova, 2 de Ortiz i 1 de Crespí, Garcia i Leitón
2a jornada vs Estats Units, victòria 13-11, amb 5 gols de Ortiz, 2 de Garcia i 1 d'Espar, Crespí, Ruiz, Forca i Leiton
3a jornada vs Grècia, victòria 10-8, amb 4 gols de Forca, 2 d'Ortiz i Ruiz i 1 de Leitón
4a jornada vs Itàlia, victòria 13--11 amb 3 gols d'Espar, 2 d'Ortiz, Ruiz i Forca i 1 de Piralkova, Crespí i Garcia
Quarts de final vs Canadà, victòria 18-8 amb 4 gols de Ruiz, 33 d'Ortiz i Crespí, 2 d'Espar, Forca i Garcia i 1 de Piralkova
Semifinal vs Països Baixos, empat a 14, 5-4 als penals, amb 5 gols de Forca, 4 de Ruiz, 2 de Leitón i 1 d'Espar, Ortiz i Garcia; Als penals marcaren Espar, Ortiz, Ruiz, Forca i Garcia
Final vs Austràlia, victòria 11-9 amb 4 gols d'Ortiz, 3 de Garcia, 2 d'Espar i 1 de Ruiz i Leitón, CAMPIONES OLÍMPIQUES I MEDALLA D'OR
3 ors al mundial 2013 i a l'europeu 2014 2020; 7 plates als jocs olímpics 2012 2020, lliga mundial 2016, als mundials 2017 2019; 2 bronzes al mundial 2014 i a l'europeu 2018
4 ors al mundial 2013 i a l'europeu 2014 2020 2022; 7 plates als jocs olímpics 2012 2020, als mundials 2017 2019 2023 i als europeus 2008 2024; 2 bronzes a l'europeu 2018 i al mundial 2024
3 ors al mundial 2013 i als europeus 2014 2020; 4 plates a l'europeu 2008 als mundials 2019 2023 i als jocs olímpics 2012 2020; Bronze a l'europeu 2018 i al mundial 2024
3 ors al mundial 2022, copa mundial 2023 i europeu 2024; 4 plates als Jocs Europeus 2015, europeus 2018 2020 i mundial 2019; 4 bronzes a la lliga mundial 2018, europeu 2022 i mundials 2023 2024
3 ors al mundial 2022, copa mundial 2023 i europeu 2024; 2 plates als europeus 2018 2020; 4 bronzes a la lliga mundial 2018, europeu 2022 i mundials 2023 2024
La primera medalla, i medalla d'or, la va aconseguir el jugador de la USAP, Théo Forner, competint amb l'equip francès, que va imposar-se a la final de Rugbi a 7 davant de Fiji.[51] Tanmateix, no va poder disputar la final degut a una greu lesió als lligaments encreuats del genoll esquerre en la fase d'eliminatòries.[52]
Florian Trittel va guanyar la medalla d'or en vela classe 49er competint amb l'equip espanyol, formant parella amb el càntabre Diego Botín. La cursa es va celebrar a Marsella, on van dominar en unes condicions complicades pels 35 graus de temperatura.[53] Les altres dues medalles foren per equips també del combinat espanyol, el de futbol masculí[54] i el waterpolo femení.[55]
Controvèrsies i incidents
Participació d'esportistes de Rússia i Belarús
Des del 2017, Rússia ha estat exclosa dels Jocs Olímpics per un cas massiu de dopatge, permetent només que els seus esportistes competeixin sota banderes neutrals.[56] Aquesta situació es va complicar encara més arran de la invasió russa d'Ucraïna de 2022. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va prohibir la presència de funcionaris i símbols russos i bielorussos en esdeveniments esportius, oferint als atletes la possibilitat de competir sota bandera neutral.[57] Aquesta decisió va provocar la protesta d'una trentena de països, començant per la mateixa Ucraïna i d'Estònia.[58] En canvi, el director dels Jocs de París, Tony Estanguet, va mostrar suport a aquesta decisió, destacant la importància del caràcter universal dels Jocs Olímpics.[59]
Malgrat les tensions, Ucraïna va autoritzar els seus atletes a competir amb russos i bielorussos sota bandera neutral el juliol de 2023.[60] Però el COI va suspendre el Comitè Olímpic Rus (COR) a l'octubre per la inclusió de regions ucraïneses annexades, però va mantenir la possibilitat que esportistes d'aquests països participessin en els Jocs de 2024 i 2026 sota bandera neutral.[61] Finalment, el desembre de 2023, el COI va autoritzar la participació d'atletes russos i bielorussos amb certes restriccions, com no tenir vincles amb l'exèrcit ni haver donat suport actiu a la invasió. Tot i així, la Federació Internacional d'Atletisme va continuar excloent-los de les proves atlètiques.[62]
Participació d'esportistes israelians
Nombroses organitzacions no governamentals, grups polítics com Diem25[63] i individus van demanar l'exclusió dels atletes d'Israel a causa de les que consideren que eren massacres perpetrades per aquest país contra la població civil durant la seva invasió de Gaza i al «règim d'apartheid» al qual sotmet als palestins en els territoris ocupats, segons van argumentar. També consideren inacceptable que les tropes israelianes haguessin destruït l'oficina del Comitè Olímpic de Palestina a Gaza i matat a l'entrenador de l'equip olímpic palestí de futbol.[64] Una petició llançada per Avaaz l'1 de juliol de 2024 va recollir més de mig milió de signatures en pocs dies.[65] La Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València també va demanar l'exclusió d'Israel.[66] Per la seva banda, el COI no va atendre les peticions perquè va considerar que no era un cas equivalent al rus, on el seu comitè olímpic s'havia apropiat d'atletes de les zones ucraïneses ocupades, mentre que els comitès palestí i israelià coexistien «pacíficament».[67]
En la cerimònia d'inauguració, la delegació israeliana va ser esbroncada per gran part del públic al llarg del riu Sena. També va ser xiulat l'himne israelià en el primer partit del seu equip de futbol. En tots dos casos, la televisió francesa va silenciar els micròfons per a evitar que la protesta transcendís.[68]
Sabotatges a les línies de trens d'alta velocitat
Just abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de París, el 26 de juliol, hi va haver un sabotatge a les línies de tren d’alta velocitat (TGV) a França. Aquest sabotatge va ser ben planificat i va afectar tres dels quatre eixos principals del TGV que surten de París: el del nord, l’est i l’atlàntic. Els autors del sabotatge van demostrar un coneixement profund de la xarxa ferroviària, atacant punts neuràlgics per bloquejar centenars de milers de persones. El govern francès va obrir una investigació per esbrinar els responsables, i una de les hipòtesis que van barallar va ser que podria ser obra d’un grup d’ultraesquerra. Aquest incident va causar grans pertorbacions en el transport, afectant només les primeres hores 250.000 persones.[69]
Sanció a Canadà per espionatge amb drons
La selecció femenina de futbol del Canadà ha ser sancionada el 27 de juliol amb sis punts menys i una multa de 200.000 francs suïssos per espionatge amb drons a la selecció de Nova Zelanda durant els entrenaments previs als Jocs Olímpics de París 2024. La FIFA també ha inhabilitat la seleccionadora Beverly Priestman i dos membres del cos tècnic durant un any. El Canadà, que defensava l'or aconseguit a Tòquio, va guanyar el seu primer partit contra Nova Zelanda, però va haver de començar el següent amb -3 punts, complicant la seva classificació per a quarts de final.[70]
Incidències amb la mala qualitat de l'aigua del riu Sena
Malgrat que la partida pressupostària més gran dels Jocs va ser la millora de la qualitat de l'aigua del riu Sena, en què l'organització hi va invertir més de 1.400 milions d'euros des del 2016 amb la millora de la xarxa de clavegueram i la construcció d'un dipòsit d'aigües residuals de 50.000 m3, no es va poder evitar que generés problemes.[71] Les pluges intenses el dia previ a la inauguració van provocar el desbordament de les clavegueres, contaminant l’aigua del riu amb bacteris fecals com E. coli i enterococs. Els entrenaments de triatló es van suspendre durant dos dies consecutius a causa de la mala qualitat de l’aigua, mentre que la competició es va ajornar un dia, passant de dimarts a dimecres.[72] Les proves de natació en aigües obertes, com la marató de natació de 10 km tant masculina com femenina, es van veure amenaçades, però finalment es van poder celebrar després de realitzar diverses proves de qualitat de l’aigua.[73] Diversos triatletes van emmalaltir després de competir en el riu Sena. Altres atletes de natació en aigües obertes de Bèlgica, Suïssa, Suècia i Noruega van patir infeccions gastrointestinals després de les seves proves.[74]