|
Jocs de guerra (pel·lícula)
Jocs de guerra[1] (títol original en anglès: WarGames) és una pel·lícula estatunidenca de 1983, dels gèneres thriller i ciència-ficció, dirigida per John Badham. Protagonitzada per Matthew Broderick, Ally Sheedy i John Wood. Ha estat doblada al català central,[1] i també al valencià per a À Punt.[2] El guió escrit per Lawrence Lasker i Walter F. Parkes està ambientat en els últims anys de la Guerra freda i explica la història d'un jove hacker que intenta infiltrar-se en sistemes aliens per simple curiositat. ArgumentDurant un simulacre sorpresa d'un atac nuclear, molts operadors de l'Ala estratègica de míssils de la Força Aèria dels Estats Units no es mostren disposats a girar la clau necessària per llançar un atac amb míssils. Aquestes negatives convencen a John McKittrick (Dabney Coleman) i altres enginyers de sistemes en el NORAD que els centres de control de llançament de míssils han de ser automatitzats, sense intervenció humana. El control se cedeix a un superordinador del NORAD, anomenat WOPR (War Operative Plan Response) i que està programat per realitzar contínuament simulacions militars i aprendre amb el temps. David Lightman (Matthew Broderick) és un estudiant brillant, però sense motivació, d'una escola de secundària de Seattle i hacker. Després de rebre una mala qualificació a l'escola, utilitza la seva microcomputadora IMSAI 8080 per introduir-se en el sistema informàtic de l'escola. A continuació, canvia la seva nota i fa el mateix amb la seva amiga i companya de classe Jennifer Mack (Ally Sheedy). Més tard, en anar marcant tots els números telefònics de Sunnyvale, Califòrnia, per trobar nous jocs d'ordinador que anaven a ser presentats, un equip, que no s'identifica, intriga David. En l'equip es troba una llista de jocs, començant amb jocs generals d'estratègia: els escacs, dames, backgammon i el pòquer i després passen a títols: a "Escenari global biotòxic i guerra química" i "Guerra Mundial termonuclear", però no pot seguir endavant. Dos amics hackers li expliquen el concepte d'una porta posterior i suggereixen el rastreig de Falken del que es fa referència en "Laberint de Falken", el primer joc de la llista. David descobreix que Stephen Falken és un investigador d'intel·ligència artificial, i endevina correctament que el nom del seu fill mort "Joshua" és la contrasenya de porta posterior.[3] Repartiment
ComentarisMalgrat el temps passat, la pel·lícula segueix mantenint atractiu en ser una de les primeres obres cinematogràfiques a mostrar una primitiva i emergent internet, amb els seus mòdems telefònics i les seves pantalles de fòsfor repletes de línies d'ordres. Molt vinculat a tot això està la figura del hacker, perfectament encarnat en Matthew Broderick i el protagonisme subjacent en la computadora totpoderosa, prototip de les perilloses intel·ligències artificials: el Skynet de Terminator que vindria tan sols un any després. Curiositats
Premis i nominacions
BAFTA 1983
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
