Johan van der Velde
Johan van der Velde (Rijsbergen, 12 de desembre de 1956) és un ciclista neerlandès, ja retirat, que fou professional entre 1978 i 1990.[1] En els seus primers anys com a professional obtingué nombroses victòries de renom, com el Tour de Romandia i la Volta als Països Baixos el 1978 o el Campionat nacional en ruta i la Dauphiné Libéré de 1980. Aquell mateix any fou la revelació del Tour de França en aconseguir el mallot blanc de millor jove. La seva millor actuació al Tour l'aconseguí el 1982, quan acabà tercer de la classificació general.[2] Amb tot, la carrera en la qual obtindrà millors resultats serà el Giro d'Itàlia. Allà guanyà tres vegades la classificació per punts (1985, 1987 i 1988), a banda de guanyar tres etapes. En aquesta cursa, en l'edició de 1988 va ser protagonista d'una etapa èpica. Durant la 14a etapa, amb final a Bormio, els ciclistes havien de pujar el pas del Gavia, de 2.621 msnm. Van der Velde fou el primer a passar-hi, però el fred i la neu que queia el van deixar congelat, perdent més de 48' respecte al vencedor d'etapa, el seu compatriota Erik Breukink, en els poc més de 20 km de descens fins a la meta. Més de 60 ciclistes van fer el descens dins els cotxes dels equips, sense que fossin desqualificats per l'excepcionalitat del fet.[3][4] Una vegada retirat va confessar el consum habitual d'amfetamines durant la seva carrera esportiva.[5][6] Els seus fills Ricardo i Alain també són ciclistes.[1] Palmarès
Resultats al Tour de França
Resultats al Giro d'Itàlia
Referències
Enllaços externs |