Jordi Aguadé i Clos
Jordi Aguadé i Clos (Barcelona, 1925 - 22 de maig de 2021) fou un ceramista català.[1] Referent de la ceràmica contemporània catalana i mestre de ceramistes, va fundar el grup multidisciplinari La Cantonada, amb Jordi Vilanova i Bosch, Joan Vila Grau, Aureli Bisbe i Jordi Bonet. Algunes de les seves obres poden veure’s a les façanes i interiors d’edificis d’arreu de Catalunya, entre ells la Sagrada Família. Infancia i joventutEl 1937 va ser alumne de l'Institut Escola i de l'Escola de pre aprenentatge, les dues de la Generalitat de Catalunya. Seguit el 1939 a Barcelona, es va inscriure a l'Acadèmia Baixas i al taller de ceràmica de l'escola Industrial, on va ser deixeble de J.B Alos. Al pasar un any d'aprenentatge, entra al taller de Josep Llorens Artigas, sent el seu aprenent durant deu anys, fent d'ajudant de les classes que impartia a l'Escola Massana. Va col·laborar al taller Artigas, amb Joan Miró i Ferrà en diversos murals. Cap a mitjans dels anys 50 marxa cap a París a treballar al taller de Ph Rouard uns mesos. El mateix any marxa de París cap a Suècia a treballar amb la ceramista i escultora Tyra Lundgren. A Suècia també coneix a la ceramista Gocken Jobs. Dirigeix un petit taller de terrisseria popular a Gotland. Un any més tard, el 1951 torna a Barcelona on Llorens Artigas, presenta a Jordi Aguadé en una exposició de les Galeries Laietanes. Maduresa i reconeixementReconegut a Barcelona i ja amb una bona trajectòria obre dos tallers, un a Gallifa i l'altre a Horta on encara avui dia es treballa la ceràmica seguint els passos del mestre ceramista. Va ser fundador del grup La Cantonada[2] en el 1955 conjuntament amb el decorador Jordi Vilanova, el joier Aureli Bisbe, el pintor Joan Vila Grau i l'arquitecte Jordi Bonet.[3] Treballa a fer grans murals amb Joan Vila Grau com el del Col·legi de Metges a Barcelona, el de les Caves Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia i el de les Autopistes que pertanyen a Lleida. També fa un conjunt de plafons de ceràmica de petit format que són mostrats en diverses exposicions. En el camp de la investigació plàstica s'ha dedicat a explorar les possibilitats dels esmalts sobre peces de torn de formes molt sòbries. Les seves obres es troben als museus d'Arts Decoratives de Barcelona, València, Coburg (Alemanya), al Museu Fitzwilliam de Cambridge (Anglaterra). Va treballar peces amb aplicació d'esmalts cuits a alta temperatura en atmosfera neutra d'oxidació i en atmosfera de reducció. Fou elegit acadèmic de número per la secció d'arts sumptuàries i visuals de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 15 de gener de 2003, acceptant la proposta presentada pels acadèmics de número Fernando Boneu i Companys, Àngel Fàbrega i Grau, i Josep M. Garrut i Romà. Llegí el seu discurs d'ingrés el 21 de maig de 2003, que porta el títol de “L'art del fang i el foc”.[4][5] Cap a finals del 2005, el Temple Expiatori de La Sagrada Familia li encarrega la realització de 19 peces de 3 m. d'alt per la nau central del temple. Va morir el 22 de maig de 2021, als noranta cinc anys.[2] Exposicions
Premis
Referències
Enllaços externs
|