Jordi Vila i Foruny

Biografia
Naixement	1r abril 1933 Barcelona
Mort	13 juliol 2013 (80 anys) Barcelona
Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Senador al Senat espanyol
8 juliol 1988 – 2 setembre 1989 (dissolució parlamentària) ← Ramon Trias Fargas Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Dades personals
Residència	Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, industrial
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya (1978–) Front Nacional de Catalunya (1955–1978)
Membre de	Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Òmnium Cultural

Jordi Vila i Foruny (Barcelona, 1 d'abril de 1933 - Barcelona, 13 de juliol de 2013) va ser un industrial i polític català.

Estudià Econòmiques i Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona. Ingressà el 1955 al Front Nacional de Catalunya, a través de la seva secció universitària, participant activament en la reconstrucció de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). L'any 1964 fou condemnat pel règim franquista, juntament amb Joan Colomines i Puig, per participar en una recollida de signatures a favor del català.^[1] Dins del FNC ocupà càrrecs directius al Consell Nacional i al Comitè Executiu. Va ser membre d'Òmnium Cultural, de l'Orfeó Català i del Centre Excursionista Aguiló.^[2]

Després es va passar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la que en fou president de la federació de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 1986 fou escollit senador de CiU per la circumscripció de Barcelona en substitució del dimitit Ramon Trias i Fargas.^[3] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i 1992 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya.

• 1992: El nacionalisme català. Aportacions a un debat

• Surroca i Tallaferro, R.: Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel, edicions Arrels, col. La Flama, Barcelona 2006, pàg. 216. ISBN 84-96044-70-X