José Luis Villar Palasí

Biografia
Naixement	30 octubre 1922 València
Mort	7 maig 2012 (89 anys) Madrid
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 14 desembre 1973 – Enrique Gutiérrez Ríos, Julio Rodríguez Martínez → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
President del Consell Superior d'Investigacions Científiques
1971 – 1973
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
29 octubre 1969 – 9 juny 1973 ← Manuel Lora-Tamayo Martín – Julio Rodríguez Martínez →
Procurador a Corts
18 juny 1968 – 12 novembre 1971 ← Enrique García-Ramal y Cellalbo Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 20 desembre 1965 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Premis
(1973)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1971)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1970)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1969)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1969)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1959)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros

José Luis Villar Palasí (València, 1922 - Madrid, 7 de maig del 2012) fou un polític valencià.^[1] Va ser President del Consell Superior d'Investigacions Científiques i Ministre d'Educació en el govern de Franco des del 18 d'abril de 1968 a l'11 de juny de 1973. Va deixar el govern després de ser nomenat President l'Almirall Luis Carrero Blanco que va nomenar en aquest lloc Julio Rodríguez Martínez. Pertanyia al que durant el Franquisme es va considerar tendència democristiana del Règim, amb vincles amb l'Opus Dei, encara que no hi va pertànyer directament.

Llicenciat en Dret (1945) i Filosofia i Lletres, secció d'Història (1945), per la Universitat de València. Es va traslladar a la Universitat de Madrid, en la Facultat de la qual de Ciències Polítiques i Econòmiques va treballar com auxiliar de càtedra de Teoria Econòmica. El 1951 va ser nomenat secretari tècnic del director general del recentment creat Ministeri d'Informació i Turisme. El 1962 va arribar a sotssecretari de Comerç, un lloc per al va anar nomenat per Alberto Ullastres, ministre de Comerç de Franco. Després de tres anys servint al Ministeri de Comerç, Villar Palasí va passar a dirigir l'Institut d'Estudis Administratius situat en el Centre de Funcionaris Civils, a Alcalá^[2] El 1968 va ser nomenat Ministre d'Educació franquista. El 1971, va passar a compaginar el seu càrrec com a Ministre amb el de President del CSIC fins a la seva destitució d'ambdós el 1973.

Va impulsar la Llei General d'Educació de 1970 que va suposar un important esforç de modernització del sistema educatiu, entre les principals fites del qual destaquen l'ensenyament primari obligatòria fins als 14 anys (EGB) i la Universitat Nacional d'Educació a Distància, que, no obstant això, no va estar acompanyat dels recursos econòmics necessaris. L'anterior sotssecretari d'Educació, Alberto Monreal, va ser substituït per Ricardo Díez Hotchleiner a qui va fer responsable de la comissió de llibres encarregada d'establir les pautes per les quals s'anaven a regir els nous textos escolars. Hotchleiner va ser destituït per la suposada revelació a Jesús de Polanco d'informació privilegiada sobre els textos escolars i el seu lloc el va ocupar Rafael Mendizábal (Cacho, 1999: 89).

• Cacho Cortés, Jesús (1999). El negocio de la libertad. Madrid: Foca, ediciones y distribuciones, S.L.. 84-930481-9-4.

• José Luis Villar Palasí al CSIC Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Lora-Tamayo Martín	Ministre d'Educació i Ciència 1969 - 1973	Succeït per: Julio Rodríguez Martínez
Precedit per: Manuel Lora-Tamayo Martín	President del CSIC 1971 - 1973	Succeït per: Enrique Gutiérrez Ríos