|
Käbi Laretei
Käbi Ànima Laretei (Tartu, 14 de juliol de 1922 — Estocolm, 31 d'octubre de 2014) va ser una pianista clàssica i escriptora estoniana.[1] BiografiaFilla del diplomàtic Heinrich Laretei (1892–1973) i de la seva esposa Alma Laretei, va néixer a Estònia i aviat va demostrar el seu talent musical. Quan la Unió Soviètica va ocupar i annexionar Estònia el 1940, el seu pare es va negar a reconèixer l'ocupació i tota la família va exiliar-se a Suècia, on ell es trobava aleshores com a ambaixador de la república d'Estònia.[2] Käbi Laretei, que havia començar a estudiar música al Conservatori de Tallin,[3] volia continuar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Música de Suècia, però no hi va ser admesa perquè no tenia la nacionalitat sueca. Va estudiar privadament, a Suècia i més tard a Suïssa i Alemanya. Va rebre classes d'Eduard Tubina, Paul Baumgartner, Annie Fischer i Maria-Luisa Strub-Moresco, entre d'altres.[3][4] L'any 1946, encara estudiant, va fer el seu primer concert i en la dècada de 1950 la seva carrera professional com a solista va començar a ser molt fructífera. El 1950 va debutar al Regne Unit, amb un recital de Beethoven i Bartok al Wigmore Hall de Londres, un concert que va rebre una crítica elogiosa.[4] Va fer sovint concerts als Estats Units durant la dècada de 1960; en destaca un concert de Nadal per a nenes i nens afroamericans que es va fer a la Casa Blanca l'any 1968.[4] Als Estats Units Units també va fer programes de televisió: tocava el piano mentre feia reflexions sobre temes com ara el sentit de la vida, la música o el destí humà.[3] Quan Estònia va recuperar la independència Laretei va tornar-hi per fer concerts a Tallin i a Tartu, la seva ciutat natal.[2] El 1950 va casar-se amb el director d'orquestra suec Gunnar Staern, amb qui va tenir una filla, Linda. Va conèixer Ingmar Bergman quan tots dos estaven casats —ell, amb l'escriptora Gun Grut i el 1959 ambdós van separar-se de les seves parelles i es van casar. S'ha dit que Laretei va ser la única dona en la vida de Bergman que era a la seva altura artísticament i intel·lectualment.[4] Va fer una breu aparició en el film Fanny i Alexander i Bergman es va inspirar en ella per a Sonata de tardor a més de dedicar-li Darrere d'un vidre fosc o Com en un mirall (Såsom i en spegel). Va ser membre de l'Acadèmia Real de Música Sueca i condecorada pel govern d'Estònia l'any 1998.[5] Publicacions en suec
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
