|
La Molsosa
La Molsosa és un municipi de la comarca del Solsonès. Rep el nom del nucli de població homònim dels tres que hi ha al municipi. Fins al 1990 pertanyia a la comarca de l'Anoia.
Geografia
 Situació i límitsLa Molsosa és el municipi més meridional del Solsonès. De fet està situat a la subcomarca de l'Alta Segarra. Està dividit en dos sectors. El més gran correspon al dels pobles de Prades i La Molsosa i el sector oriental del municipi correspon al nucli d'Enfesta. Aquests dos sectors estan separats l'un de l'altre per una franja d'uns 1,7 km d'amplada que pertany al terme municipal de Calonge de Segarra. El sector d'Enfesta limita pel nord amb el terme municipal de Torà. Per l'est limita amb l'extrem sud-occidental del terme municipal de Pinós i amb al ja esmentat terme municipal de Calonge de Segarra, terme que també el tanca pel sud mentre que per l'oest limita amb el municipi de Castellfollit de Riubregós. El sector de La Molsosa limita pel nord amb Pinós, per l'est amb el municipi de Sant Mateu de Bages, pel sud amb aquest mateix terme municipal i amb el de Sant Pere Sallavinera i per l'oest amb el ja dit de Calonge de Segarra Orografia El terme municipal està situat a la capçalera i al vessant nord del Llobregós. Per tant, presenta una inclinació cap a occident. Les màximes altitud, doncs, corresponen a l'extrem nord-oriental del terme municipal on es sobrepassen els 800 m. d'altitud mentre que les cotes més baixes es troben a la banda occidental del sector d'Enfesta on no s'assoleixen els 500 m. d'altitud. El nord del sector d'Enfesta el tanca la carena de la Serra de Cellers mentre que al sector de La Molsosa s'hi troben la Serra d'Albesa i la serra de la Solana de Puigpelat. A La banda oriental d'aquest segon sector, al sud de Prades hi ha la serra del Pal (que és el contrafort més occidental de la serra de Castelltallat), mentre que al sud del municipi hi trobem la serra de Montaner. Entre els turons que s'alcen a les valls i planes que hi ha entre aquestes serralades cal fer esment del Turó de Picampolla i el Cabanal al sector de La Molsosa i la Pedra Lliure al sector d'Enfesta. Al «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya»[1] hi consten els següents accidents orogràfics:
VegetacióEls boscos ocupen el 46,6% de la superfície del terme municipal i pràcticament tots són pinedes. Al «Nomenclàtor»[1] hi consten el Bosc del Ferrer i el Bosc dels Quadrells. Demografia
EconomiaAgricultura
Ramaderia
Índex de motorització
HistòriaEl terme de la Molsosa va ser des del seu origen un domini de la casa vescomtal de Cardona. El lloc surt documentat el 1018 i de nou el 1021, quan van ser donades a l'església canonical de Sant Vicenç de Cardona terres situades a Prades, del terme de la Molsosa, en sufragi de l'ànima d'Isovard, fill dels vescomtes Ramon i Engúncia, que va morir lluitant a la Molsosa, segurament en una brega contra els sarraïns. Els mateixos vescomtes van unir l'església de Santa Maria de la Molsosa com a dotació del monestir canonical de Cardona. El terme tenia com a centre jurisdiccional el castell de la Molsosa, ara totalment desaparegut, les restes del qual, però, s'endevinen prop de l'església vella de la Molsosa o església del Collet, dalt d'un puig de 846 m. El castell va ser sempre del domini dels vescomtes, però aquests al pas dels segles xi al xii hi tenien per castlans els Òdena i després altres cavallers. El rei Jaume I el 1265 va demanar la potestat d'aquest castell al vescomte i de nou surt esmentat el 1375 en la creació del comtat de Cardona i en molts altres documents anteriors i posteriors. La Molsosa, amb Prades i Enfesta, formava part de l'administració cardonina de la batllia de Torà. Va ser constituït municipi al principi del segle xix i des del moment de la seva constitució va englobar, com ja feia des d'abans, l'enclavament d'Enfesta.[3] El pobleSituacióEl poble de La Molsosa es troba al Pla de la Molsosa, a 665,5 m d'altitud, just a la capçalera de la Rasa dels Plans, que més endavant esdevindrà el Llobregós. El poble es va formar a redós del Castell de la Molsosa i de l'antiga parròquia de Santa Maria. Demografia
La Molsosa al MadozA la pàgina 470 del Volum XI del Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847,[4] s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà i del qual s'han conservat les formes tipogràfiques i la transcripció literal dels topònims i hagiotònims locals que s'hi citen:
A la pàg. 431 del Volum XIV, en el quadre estadístic que s'hi publica a propòsit del partit judicial de Solsona, s'hi citen, entre altres, les següents dades:
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Molsosa
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
