|
La recerca del foc
La recerca del foc (títol original: La Guerre du feu) és una pel·lícula d'aventures prehistòriques franco-canadenca dirigida per Jean-Jacques Annaud, estrenada l'any 1981. És una adaptació de la novel·la homònima escrita l'any 1909 per J.-H. Rosny. La pel·lícula va ser doblada al català.[2] ArgumentAl paleolític, la tribu dels Ulam coneix l'ús del foc i sap conservar-lo però no sap produir-lo. Els membres de la tribu dels Wagabou envaeixen el territori dels Ulam i esclata una batalla. Els Wagabou són representats com salvatges pròxims als animals, coberts de pèls, i res no indica que sàpiguen fer servir estris avançats o el foc i la llengua que fan servir és molt rudimentària. Malgrat tot, són els que guanyen gràcies a l'avantatge en nombre, la seva força brutal i les seves astúcies estratègiques. Un grupet dels Ulam aconsegueix fugir però deixa els ferits pel camí. El guardià del foc fuig també amb una mica del foc (la resta l’han robat els Wagabou), però al final l'apaga per accident, en el mateix moment en què un membre troba els supervivents de la tribu. Sense foc, vet-los aquí condemnats a morir de fred i de fam. Els Ulam no volen pas tornar al canibalisme i decideixen d'enviar tres d'ells ~Naoh (Everett McGill), Amoukar (Ron Perlman) i Gaw (Nameer El-Kadi)~ a cercar el foc, una gesta plena de perills. En el seu viatge, trobaran diverses espècies de bèsties salvatges, entre les quals dents de sabre, així com d'altres espècies primitives d'éssers humans.[3] La qüestió del realismeLa promoció de la pel·lícula va posar per davant que les situacions i tries de la posada en escena no eren contràries als coneixements científics de l'època. Tanmateix, nombrosos punts no concorden, de vegades profundament, amb les dades disponibles en el moment de la realització de la pel·lícula.
Si La recerca del foc ha portat el gran públic a interessar-se en la Prehistòria, ha contribuït igualment a perpetuar nombrosos clixés infundats, així com una imatge poc positiva dels grups humans prehistòrics, encara ancorats en una forma de pre-humanitat bestial. Algunes de les grans etapes de l'evolució humana estan adaptades a l'escala cronològica d'un grup d'individus: descoberta de com coure la carn gràcies a un tros de carn oblidat en les cendres tota una nit; descoberta de l'exogàmia quan un protagonista és fet presoner per fecundar les dones d'un clan; « descoberta » de la posició cara a cara durant l'acte sexual; desenvolupament de l'humor (els dos episodis de la pedra rebuda sobre el cap); rebuig del canibalisme; descoberta de la medicina (amb una mixtura d'herbes); problemàtica de la transmissió o de la producció del foc, etc. Si aquesta llista de fets, que han desembocat en descobriments més grans per a l'evolució humana, és un clàssic de la ficció prehistòrica,[5] queda molt allunyada de la realitat percebuda a través dels coneixements científics actuals. La majoria dels processos en qüestió són graduals i molt més complexos. Repartiment
Premis i nominacionsFont: Internet Movie Database[6] Premis
Nominacions
Al voltant de la pel·lículaUna primera adaptació cinematogràfica de la novel·la de J.-H. Rosny va ser dirigida l'any 1914, per l'actor i director Georges Denola.[7] La pel·lícula és una coproducció franco-canadenca, aprofitant noves disposicions fiscals federals canadenques d'aleshores, a la qual es van unir altres productores americanes i diverses d’europees. El llenguatge Ulam parlat pels membres de les tres tribus d'Homo sapiens és invent del lingüista Anthony Burgess (La taronja mecànica). Tot i que els diàlegs no són intel·ligibles, han estat concebuts de manera reflexionada. Anthony Burgess ha partit de la idea que la multitud de llengües actuals provindria de molt poques llengües que en serien una fusió. Els diàlegs de la pel·lícula són llavors concebuts a partir d'una llengua inventada per Burgess que reunia l'anglès, el francès, l'italià, el portuguès... La música de Philippe Sarde té una gran importància en la dramatúrgia de la pel·lícula, hi aporta el costat èpic i d’aventura i cobreix la pel·lícula gairebé integralment. Gravada a Londres a l'estudi Abbey Road per la London Symphonic Orchestra (LSO) al complet, a la qual s'han afegit les Percussions d'Estrasburg (6 + 3 percussionistes, una coral de 35 cantors, Michel Sanvoisin a la flauta de bec i Syrinx a la flauta de Pa.[8] La guerra del foc va ser un gran èxit mundial. Èxit als Estats Units : 7,13 milions d'entrades (20.959.585 de dòlars EUA, de 1982 a 2,94 $ el ticket) o segons el lloc IMDB, amb 67,4 milions de USD, entre 8,61 milions d'entrades si la xifra corregeix la inflació i 22,93 milions d'entrades si no la corregeix.[9][10][11][12][13] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
