|
Laia Estrada i Cañón
Laia Estrada i Cañón (Tarragona, 19 de setembre de 1982) és una professora, política i escriptora catalana.[1] És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i va cursar un màster en Estudis Territorials i de la Població a la Universitat Autònoma de Barcelona.[2] Ha participat en moviments feministes, en defensa de la salut pública i pel dret a l'habitatge.[3] És la cap de llista per Barcelona de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024. TrajectòriaFilla del sindicalista José Estrada Cruz [4]i d'una professional del sector sanitari, va créixer al barri de Sant Pere i Sant Pau. Va estudiar a l'escola i a l'institut públic, i es va llicenciar en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona.[5] Va començar a treballar com a docent en una Unitat d’Educació Compartida, amb alumnes en risc d'exclusió social, entre 2007 i 2015, moment en què va deixar la feina quan esdevingué regidora a l'Ajuntament de Tarragona.[5] És sòcia del Casal Popular Sageta de Foc, de Ràdio Terra i de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana. És militant de l'Esquerra Independentista des del 2008, primer formant part d'Endavant, on va participar en diverses comissions nacionals, i més tard, el 2012, de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Ha col·laborat amb la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) impartint algunes classes.[6] Fou regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP des del 2015 i fins al març de 2021,[7] des d'on destapà el cas de corrupció INIPRO sobre presumptes irregularitats en la contractació de serveis públics amb fins partidistes i en què hi ha imputat l'exalcalde Fèlix Ballesteros i altres alts càrrecs municipals.[8][9] Encapçalà, amb Edgar Fernández, la llista de la CUP a la circumscripció de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[10] resultant electa.[11] Estrada ha col·laborat en diversos llibres col·lectius, com En defensa d'Afrodita (Tigre de Paper, 2013), Les dones als orígens de Torreforta (Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2014), Perspectives (Espai Fàbrica, 2015), Llums i Taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans (Pol·len, 2016), i Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència (Pol·len, 2017).[6] El 13 de maig de 2021, el jutjat d'instrucció número 6 de Tarragona dictà una ordre de crida i cerca contra ella després que no comparegués a les citacions de desembre del 2020 i de gener del 2021.[12] Estrada fou acusada de desordres públics en la manifestació a Tarragona del 21 de desembre del 2018, en protesta contra el Consell de Ministres del Govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, que fou traslladat en aquella única ocasió de Madrid a Barcelona.[12] A l'endemà, la magistrada del jutjat d'instrucció deixà sense efectes l'ordre davant la incompatibilitat que, a parer seu, li suposava citar a declarar una persona aforada en tant que des del febrer era diputada del Parlament de Catalunya.[13] No obstant això, davant la prèvia interpel·lació feta per la magistrada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquest darrer respongué que estava plenament autoritzada per a finalitzar la instrucció.[13] Finalment, el 9 de juliol de 2021 el TSJC arxivà la causa argumentant que la jutgessa instructora de Tarragona només aportava com a indicis l'atestat dels Mossos d'Esquadra, en el qual es recull que Estrada «va moure una tanca» perquè la protesta pogués passar per davant del Palau de Justícia de Tarragona.[14][15] El 2024, Estrada va encapçalar la llista de la CUP a la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig després de guanyar Laure Vega en el procés de primàries.[16] La seva parella és Xavier Milian, amb qui té un fill.[5] Obra publicada
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laia Estrada i Cañón |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.png)
