Landelino Lavilla Alsina

Landelino Lavilla Alsina

Biografia
Naixement	6 agost 1934 Lleida (Segrià)
Mort	13 abril 2020 (85 anys) Madrid
Causa de mort	malaltia
Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1982 – 28 juliol 1983 – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo → Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
President Unió de Centre Democràtic
13 juny 1982 – 18 febrer 1983 ← Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo – Supressió del càrrec →
President del Congrés dels Diputats
6 abril 1979 – 18 novembre 1982 ← Fernando Álvarez de Miranda y Torres – Gregorio Peces-Barba Martínez →
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 18 novembre 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Jaén Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979 Nomenat per: Joan Carles I d'Espanya
Procurador a Corts
12 juliol 1976 – 30 juny 1977 ← Antonio Garrigues Díaz-Cañabate Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Justícia
5 juliol 1976 – 6 abril 1979 ← Antonio Garrigues Díaz-Cañabate – Íñigo Cavero Lataillade →
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa Universitat Complutense de Madrid Universitat Autònoma de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, jurista
Partit	Unió de Centre Democràtic
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Asociación Católica de Propagandistas
Premis
(2010)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1985)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1979)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1974)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil

Landelino Lavilla Alsina (Lleida, 6 d'agost de 1934 - Madrid, 13 d'abril de 2020)^[1] fou un polític i jurista espanyol, que fou Ministre de Justícia entre 1977 i 1979, i posteriorment President del Congrés dels Diputats entre 1979 i 1982. Va morir després d'una llarga malaltia el 13 d'abril de 2020.

Nascut a la ciutat de Lleida, estudià dret a Saragossa, estudis que va finalitzar a la Universitat Central de Madrid. L'any 1958 inicià la seva tasca professional al Tribunal de Comptes, i el 1959 va esdevenir lletrat del Consell d'Estat mitjançant oposicions públiques.

Durant la transició entrà en política com a membre de la Unió de Centre Democràtic (UCD), i va entrar l'any 1979 en la formació de govern d'Adolfo Suárez com a Ministre de Justícia, càrrec que va desenvolupar fins al final de la Legislatura Constituent i durant el qual impulsà la reforma del Codi Penal espanyol i va impulsar la Llei sobre l'amnistia. Fou escollit diputat al Congrés per la província de Jaén en les eleccions generals de 1979, i es va convertir en President del Congrés dels Diputats sota la presidència d'Adolfo Suárez, càrrec en el qual fou confirmat per part de Leopoldo Calvo-Sotelo al seu ascens a la presidència de la UCD el 1981.

Després de la retirada política de Suárez, el 1982 encapçalà la llista electoral de la coalició centrista a les eleccions generals de 1982 per la província de Madrid. Després del fracàs electoral i la dissolució d'aquest partit, Lavilla va renunciar al seu escó (substituït per Calvo-Sotelo) i va passar a formar part del Consell d'Estat.

El 1996 va aspirar a la presidència del Consell General del Poder Judicial, però el seu nomenament no es va consumar. En 2006 va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Era membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la que en fou president de 2003 a 2012.^[2]

• Informació de Landelino Lavilla al Congrés dels Diputats (castellà)
• Biografia de Landelino Lavilla (castellà)