|
Lascia ch'io pianga
Lascia ch’io pianga és una ària per a soprano en italià composta per Georg Friedrich Händel que ha esdevingut una obra de concert popular. Música  La melodia de l'ària va ser concebuda inicialment com una sarabanda i apareix al tercer acte de l'òpera Almira (1705);[1] la partitura es pot veure a la pàgina 81 del volum 55 de Friedrich Chrysander. Dos anys després Händel va aprofitar la música a l'ària "Lascia la spina, cogli la rosa", que canta el personatge de Piacere de l'oratori "Il trionfo del tempo e del disinganno" (el qual, molt més tard, el 1737, fou revisat com "Il trionfo del tempo e della verità"). Händel encara reutilitzaria la música al segon acte de la seva òpera londinenca Rinaldo (1711), amb un nou text, el "Lascia ch'io pianga", que el personatge d'Almirena adreça al seu carceller Argante. Rinaldo va representar un gran èxit per a Händel, raó per la qual l'ària se sol associar amb aquesta òpera i es coneix principalment en la forma que hi té. A Rinaldo l'ària està escrita en clau de fa major amb un compàs musical de 3x2 i una indicació de tempo Largo. TextLa primera versió de l'ària, la del Trionfo, és al libretto de Benedetto Pamphilj. El text en italià i català és:
La segona i més cèlebre versió, la de Rinaldo, és al libretto de Giacomo Rossi basat en un guió proporcionat per Aaron Hill: Almirena s'adreça al rei sarraí de Jerusalem, Argante, que la manté presonera i acaba de declarar-li la seva passió a primera vista per ella.
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externsInformation related to Lascia ch'io pianga |
||||||||||||||||||||
