Leandre Villaronga i Garriga
Leandre Villaronga i Garriga (Barcelona, Barcelonès, 14 de març de 1919 - Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2015) va ser un investigador numismàtic i un prestigiós col·leccionista i estudiós de la moneda de l'edat antiga de la Península Ibèrica.[1][2][3] De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s'especialitzà en treballs de numismàtica, i la publicació dels seus estudis van aconseguir ràpidament un gran reconeixement internacional. Durant els seus anys d'investigació, va reunir més de 60.000 fitxes d'arxiu amb dades que li permeteren catalogar, descriure i situar cronològicament les peces, així com sistematitzar les emissions i analitzar les dades ponderals i les rareses.[2][1] La seva obra comprèn més de dos-cents articles i catorze llibres consagrats, en la seva major part, a la numismàtica antiga.[4] Fou un treballador incansable i un estudiós generós que compartia les dades que podien fer avançar les investigacions sobre numismàtica. Va ser un innovador metodològic i el creador d'una veritable escola de numismàtica al país.[2] Va ser membre i president fundador de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, entre el 1979 i el 1995, i posteriorment, en les següents juntes directives, el seu vicepresident. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Colònia (1981) i rebé diversos guardons. Fou membre de la International Numismatic Comission entre els anys 1986 i 1994. El 1970 va fundar l'anuari Acta Numismàtica, que va dirigir durant trenta-un anys.[1][2] La seva trajectòria d'investigació ha estat distingida amb els màxims guardons per les societats numismàtiques americana, anglesa, belga i francesa.[5]
També ha realitzat cinc monografies sobre les monedes de plata gregues d'Emporion i Rhode i les seves imitacions ibèriques (1997-2003). Referències
Bibliografia
|