Leucòcit

Els leucòcits o glòbuls blancs^[1] [leuko(s)- λευκός gr. 'blanc' + kytos- κύτος gr. cient. 'cèl·lula'] són un conjunt de cèl·lules sanguínies que s'encarreguen de la resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens). S'originen a la medul·la òssia i al teixit limfàtic.

Els leucòcits són cèl·lules mòbils que es troben a la sang transitòriament. A diferència dels eritròcits (glòbuls vermells), no contenen pigments i per això se'ls qualifica de glòbuls blancs.

Els valors normals oscil·len entre 5.000 i 11.000 per mm³.^[2]

Són les úniques cèl·lules sanguínies amb nucli, mitocondris, altres orgànuls cel·lulars.^[3] Són capaços de moure's lliurement mitjançant pseudopodis. La seva mida oscil·la entre els 8 i els 20 μm. El temps de vida varia entre algunes hores fins a mesos i anys. Aquestes cèl·lules poden sortir dels vasos sanguinis a través d'un mecanisme anomenat diapedesi.^[4]

• Granulòcits, per la presència de grànuls al citoplasma^[5]
  • Neutròfils: Tenen un nucli polilobular i principalment lluiten contra els bacteris. També poden fer fagocitosi. Són els leucòcits més abundants, representen entre el 40% i el 75%.^[5]
  • Basòfils: Els seus enzims no permeten fer coàguls de sang.
  • Eosinòfils: Tenen un nucli bilobular i principalment lluiten contra les al·lèrgies.
• Agranulòcits, per l'absència de grànuls al citoplasma
  • Limfòcits: Sintetitzen anticossos específics per a cada patogen.
  • Monòcits: Són els leucòcits més grans i fan la fagocitosi.^[6]

• Paniagua, R.; Nistal, M.; Sesma, P.; Álvarez-Uría, M.; Fraile, B.; Anadón, R. i José Sáez, F.. Citología e histología vegetal y animal. 4a edició. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U., 2007. ISBN 9788448155933. 

• http://webs.academia.cat/societats/hemato/index.php Societat Catalana d'Hematologia i Hemoteràpia
• https://www.hematology.org/ American Society of hematology (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucòcit