El territori del municipi de Llançà està habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el dolmen del puig d'Esquers i el de la Tomba de l'Abat.[1]
El 862 Deciana fou abandonada i traslladada cap a l'interior, prop de la costa però oculta des del mar —on ara és la vila—, per amagar-se dels pirates sarraïns.
En aquest sentit, no hi ha proves, ni s'ha trobat cap jaciment que pugui corroborar que Deciana se situava a Llançà. Aquesta llegenda que va sorgir en els últims anys, potser per situar Llançà en algun moment transcendental, no te prou evidències històriques. Al terme municipal no s'ha trobat cap estructura —ni mil·liari, ni calçada— que corroborés que fos un lloc ideal per situar-hi una mansió romana. Recentment, el MEC ha trobat una mansió al terme de la Jonquera, que correspondria amb Deciana; a 4 estadis dels Pirineus.
[3] El 1344 el comte Ramon Berenguer I d'Empúries va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que donaven suport al rei d'Aragó Pere el Cerimoniós. El 1692, arran d'un naufragi, es va construir la capella del Port.
El segle xviii, l'economia coneix un gran creixement, amb la producció i l'exportació de vi i oli. A mitjan segle, es construeix el temple parroquial de sant Vicenç i se n'urbanitzen els voltants. L'estrena, el 20 de gener del 1878, de l'estació del ferrocarril a la línia entre Girona i Portbou, va inaugurar el desenvolupament del turisme als inicis, sobretot d'estiuejants des de Figueres.[4] Fins a l'arribada del turisme la dècada del 1960, al port hi havia només algunes barraques de pescadors. El 1991 va ser nomenada ciutat pubilla de la sardana.
↑Bernils, Josep Maria «Cent anys del ferrocarril a Figueres». Annals empordanesos, 1997, pàg. 94, 99, 100.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72. ISBN 84-393-5437-1.
.JPG)
.JPG)
