Aquesta llista de les persones més notables del moviment feminista s'ordena alfabèticament per cognoms, dins de cada període històric.
Les diverses "onades"
Protofeminisme
La llista s'inicia, de fet, amb els autors antics que no s'havien identificat ells mateixos com a feministes però que hom considera que han influït significativament en la creació d'una "consciència feminista" per la via de la resistència al domini masculí que expressen en les seves obres: és l'anomenat protofeminisme, és a dir, les persones que ja eren feministes abans del moviment feminista, fundat el 1848.
Primera onada
La "primera onada de teoria feminista" és el nom que rep el moviment feminista del segle xix i principis del xx. A l'esfera angloparlant, dura fins a mitjans dels anys 1920, però en altres països emergeix més tardanament i, en conseqüència, s'estén més en el temps. El terme va ser creat a posteriori, quan diversos pensadors consideraven que pertanyien a una "segona onada de teoria feminista", que es volia diferenciar d'aquesta fase inicial. Es creu que la creadora del terme fou Marsha Lear. La primera onada es va originar als països anglosaxons amb reivindicacions lligades als drets de la dona en dos àmbits: el polític i el de la reproducció. En el primer cas, es concreta en el sufragisme per reclamar el dret a vot de les dones, el dret a ser escollides diputades i a participar en l'esfera pública en plena igualtat amb els homes. En el segon àmbit, reclamava el dret de la dona a decidir sobre si volia o no tenir fills, quants i quan.[1]
Segona onada
La "segona onada de teoria feminista" és el nom que reben les teories feministes de mitjans del segle XX per diferenciar-se dels postulats de la "primera onada". El seu origen es troba als Estats Units,[2] des d'on va estendre's a tot el món occidental.[3] Aquest corrent analitza com el món masculí esdevé la norma i la dona és vista com a excepció o desviació d'aquesta regla (vegeu Principi de la barrufeta), fet que condueix a desigualtats en no tenir en compte el seu punt de vista. La tesi prové de l'assaig El segon sexe de Simone de Beauvoir. Aquestes desigualtats ja no tenen a veure només amb la política, com en l'època precedent, sinó amb totes les esferes de la vida quotidiana on s'imposa un masclisme de facto. Sovint aquest masclisme era esperonat per les mateixes dones, que per l'educació rebuda promovien un model de família nuclear i subordinació domèstica, on relegaven les seves aspiracions professionals i personals en favor del marit i dels fills, acceptant aquest paper tan sols pel fet de ser dones. La "segona onada" s'alià ben aviat amb moviments en defensa de les minories, contra el racisme, pacifistes, que reivindicaven també el dret a ser iguals sense que el concepte d'alteritat suposés un predomini d'un model social sobre els altres.
Tercera onada
La "tercera onada de teoria feminista" és el nom que reben els moviments feministes a partir dels anys 1990 i fins al 2012, i que es basen en la diversitat de pensament sobre la dona i el gènere. El terme és objecte de polèmica, ja que es basa en la contraposició amb els corrents precedents però no en característiques definitòries pròpies. La manca de consens entre els diversos corrents de la "tercera onada" ha provocat que es desencadenin les anomenades "guerres feministes" o debats feministes sobre el sexe, profundes divisions ideològiques internes del feminisme que resten força a les seves reivindicacions. El concepte va ser encunyat per Rebecca Walker el 1992 i també rep el nom de "neofeminisme".
Quarta onada
La "quarta onada de teoria feminista" s'inicia cap al 2012 sota la premissa de que tots els éssers humans són iguals. Se centra en la interseccionalitat, és a dir, que cal empoderar tots els grups humans marginats perquè deixin de ser-ho. Naturalment, també les dones. Així com les feministes de les onades anteriors lluitaven per l'alliberament de la dona, ara es dediquen tots els esforços a lluitar contra l'assetjament sexual, les agressions sexuals i la discriminació salarial amb els homes. És molt representatiu d'aquesta onada el moviment Me Too. Una de les autores que més ha publicat sobre feminisme i interseccionalitat mitjançant anàlisis marxistes és l'estatunidenca Sharon Smith.[4]
Protofeministes
Protofeministes dels segles xiii i xiv
Persones nascudes abans del 1400.
Protofeministes del segle xv
Persones nascudes entre el 1401 i el 1500.
Protofeministes del segle xvi
Persones nascudes entre el 1501 i el 1600.
Protofeministes del segle XVII
Persones nascudes entre el 1601 i el 1700.
Protofeministes del segle xviii
Persones nascudes entre el 1701 i el 1800.
Protofeministes de l'inici i mitjans del segle xix
Persones nascudes entre el 1801 i el 1874.
Feministes
Feministes de finals del segle xix i inicis del segle XX
Persones nascudes entre el 1875 i el 1939.
Feministes de mitjans i finals del segle XX
Referències
- ↑ Freedman, Estelle B. (2003). No Turning Back : The History of Feminism and the Future of Women. Ballantine Books. ISBN 0-345-45053-1
- ↑ M. Carden, The New Feminist Movement, New York 1974
- ↑ Blixt, Anna. [http://lup.lub.lu.se/luur/download?func=downloadFile&recordOId=8931032&fileOId=8931038 Problematic Men and Restricted Women
A Discourse Analysis on Swedish Feminism] (pdf) (tesi) (en anglès). Suècia: Lund University, gener 2018, p. 26-29.
- ↑ «Una defensa marxista de la interseccionalidad». Socialist Worker. Viento Sur. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Fine, Jr., John V. A.. The late medieval Balkans: a critical survey from the late twelfth century to the Ottoman Conquest. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1994, p. 220. ISBN 9780472082605.
- ↑ Ndreca, Ardian «Rrënojat e Abacisë së Shirgjit dhe shpëtimi i tyne» (en albanian). Gazeta 55, 14-09-2008 [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ Gavrilović, Zaga. Byzantine style, religion, and civilization: in honour of Sir Steven Runciman. Nova York: Cambridge University Press, 2006, p. 78–79. ISBN 9780521834452. «Women in Serbian politics, diplomacy and art at the beginning of Ottoman rule»
- ↑ 8,0 8,1
Akkerman, T.; Stuurman, S.T.. Perspectives on Political Thought in European History: From the Middle Ages to the Present. Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781134744350.
- ↑ Agrippa, Heinrich Cornelius. Declamatio de nobilitate et praecellentia foeminei sexus (en francès). Chicago: University of Chicago Press, 1996. ISBN 9780226010601. Online.
- ↑ Cereta, Laura (author); Robin, Diana. Collected letters of a Renaissance feminist. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 1997. ISBN 9780226100135.
- ↑ Mansingha, Mayadhar. History of Oriya literature. New Delhi: Sahitya Akademi, 1962. OCLC 3713900.
- ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17
Wayne, Tiffany K.. Writings from Ancient Times to the Modern World: A Global Sourcebook and History. Greenwood Publishing Group, 2011. ISBN 9780313345807.
- ↑ Cantavella, Rossanna. Isabel de Villena. Protagonistes femenines a la “Vita Christi”. Barcelona: LaSal, 1987. ISBN 8485627458. [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ Anger, Jane. Jane Anger her Protection for Women. Londres: Richard Jones and Thomas Orwin, 1589. OCLC 646661464. Online.
- ↑ Gregori Roig, Rosa M. Generalitat Valenciana. La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle xvi), 2/12/2015. ISBN 978-84-482-5722-4.
- ↑ de Gournay, Marie. Egalité des hommes et des femmes (en francès). París: Côté-femmes éditions, 1989. ISBN 2907883097.
- ↑ Frédéric, Louis. Japan encyclopedia. Cambridge, Massachusetts: Belknap Press of Harvard University Press, 2002. ISBN 9780674017535. «Okuni»
- ↑ Fonte, Moderata. The worth of women: wherein is clearly revealed their nobility and their superiority to men. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 1997. ISBN 9780226256825. Preview.
- ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 19,22 19,23 19,24 19,25 19,26 19,27 19,28 19,29 19,30 19,31 19,32 19,33 19,34 19,35 19,36 19,37 19,38 19,39 19,40 19,41 19,42 19,43 19,44 19,45 19,46 19,47 19,48 19,49 19,50 19,51 19,52 19,53 19,54 19,55 19,56 19,57 19,58 19,59 19,60 19,61 19,62 19,63
Boles, Janet K.; Hoeveler, Diane Long. Historical Dictionary of Feminism. Scarecrow Press, 2004. ISBN 9780810849464.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4
Hartley, Cathy. Historical Dictionary of British Women. Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781135355333.
- ↑ Hutner, Heidi. Rereading Aphra Behn: history, theory, and criticism. Charlottesville: University Press of Virginia, 1993. ISBN 9780813914435.
- ↑ Engberg, Kathrynn. The right to write: the literary politics of Anne Bradstreet and Phillis Wheatley. Lanham, Maryland: University Press of America, 2010. ISBN 9780761846093.
- ↑ Göransson, Elisabet. Letters of a learned lady: Sophia Elisabeth Brenner's correspondence, with an edition of her letters to and from Otto Sperling the younger. Stockholm: Almqvist & Wiksell, 2006. ISBN 9122021574.
- ↑ Bénassy-Berling, Marié-Cécile. Humanisme et religion chez Sor Juana Inés de la Cruz: la femme et la culture au XVIIe siècle (en francès). París: Editions hispaniques Publications de la Sorbonne, 1982. ISBN 2853550001.
- ↑ Scott, William Robert. Francis Hutcheson: his life, teaching and position in the history of philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 1900. ISBN 9780559151927.
- ↑ 26,00 26,01 26,02 26,03 26,04 26,05 26,06 26,07 26,08 26,09 26,10 26,11 26,12 26,13 26,14 26,15 26,16 26,17 26,18 26,19 26,20 26,21 26,22 26,23 26,24 26,25 26,26
Schneir, Miriam. The Vintage Book Of Historical Feminism. Random House, 2012. ISBN 9781448139651.
- ↑ Larsson, Lisbeth. «My Dear Sister and Incomparable Friend!». Kvinfo. [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ Hilden, Adda; Nørr, Erik. Lærerindeuddannelse: lokalsamfundenes kamp om seminariedriften (en danish). Odense, Denmark: Odense Universitetsforlag, 1993. ISBN 8774928848.
- ↑ 29,0 29,1 Dixon, Anne Campbell «Wales: A Tale of Two Ladies Ahead of Their Time». Telegraph, 04-05-2002 [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3
Moses, Claire Goldberg. French Feminism in the 19th Century. State University of New York Press, 1984.
- ↑
Goldstein, Leslie F. «Early Feminist Themes in French Utopian Socialism: The St.-Simonians and Fourier». Journal of the History of Ideas. State University of New York Press, 43, 1, 1982, pàg. 91–108. DOI: 10.2307/2709162. JSTOR: 2709162.
- ↑ Begiato, Joanne. «'Let Them Talk': A Newcastle Lady in the Eighteenth Century», 31-05-2014. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ 33,00 33,01 33,02 33,03 33,04 33,05 33,06 33,07 33,08 33,09 33,10 33,11 33,12 33,13 33,14 33,15 33,16 33,17 33,18 33,19 33,20 33,21 33,22 33,23 33,24 33,25 33,26 33,27 33,28 33,29 33,30 33,31 33,32 33,33 33,34 33,35 33,36 33,37 33,38 33,39 33,40 33,41 33,42 33,43 33,44 33,45 33,46 33,47 33,48 33,49 33,50 33,51 33,52 33,53 33,54 33,55 33,56 33,57 33,58 33,59 33,60 33,61 33,62 33,63 33,64 33,65 33,66 33,67 33,68 33,69 33,70 33,71 33,72 33,73 33,74 33,75 33,76 33,77
Tandon, Neeru. «The Categories of Major Feminists». A: Feminism: a paradigm shift. Atlantic, 2008, p. 18–21. ISBN 9788126908882.
- ↑
Easley, Alexis. First Person Anonymous: Women Writers and Victorian Print Media, 1830-70. Ashgate, 2004. ISBN 978-0754630562.
- ↑
Warme, Lars G.. A History of Swedish Literature. University of Nebraska Press, 1996. ISBN 9780803247505.
- ↑
DeLamotte, E.C.; Meeker, N.; O'Barr, J.F.. Women Imagine Change: A Global Anthology of Women's Resistance from 600 B.C.E. to Present. Routledge, 1997. ISBN 9780415915304.
- ↑ de Pauw, Linda Grant. Battle cries and lullabies: women in war from prehistory to the present. Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 1998, p. 146. ISBN 9780806131009. «Nineteenth-century warfare»
- ↑ Faulkner, Carol. Lucretia Mott's heresy: abolition and women's rights in nineteenth-century America. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2011. ISBN 9780812222791.
- ↑
Stephens, Sonya. A History of Women's Writing in France. Cambridge University Press, 2000. ISBN 9780521581677.
- ↑ Mortensen, B.M.E.. Cassell's Encyclopedia of World Literature. Londres: Cassell, 1953. OCLC 874557477. «Thorild, Thomas»
- ↑
Anderson, Bonnie S.. Joyous Greetings: The First International Women's Movement, 1830-1860: The First International Women's Movement, 1830-1860. Oxford University Press, 2000. ISBN 9780198029175.
- ↑ Soghomonian, Sarah «Lucille Apcar Introduces New Book». Hay Sharzhoom, 26, #2 (88), 12-2004. Arxivat de l'original el 2013-11-04 [Consulta: 18 novembre 2012]. Arxivat 2013-11-04 a Wayback Machine.
- ↑ Sjogren, Asa Karlsson. «Voting Women Before Women's Suffrage in Sweden 1720-1870». A: Suffrage, Gender and Citizenship: International Perspectives on Parliamentary Reforms. Cambridge Scholars Publishing, 2009, p. 57–58. ISBN 9781443803014.
- ↑
«Women's Emancipation Movements in the Nineteenth Century: A European Perspective». Trouw. Stanford University Press, 2004.
- ↑
Tierney, Helen. Joyous Greetings : Women's Studies Encyclopedia. Vol. 3. Greenwood Press, 1999. ISBN 9780313310737.
- ↑ «Altmann-Gottheiner, Elisabeth» (en alemany). [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑
Tarrant, Shira. Men and Feminism: Seal Studies. Seal Press, 2009. ISBN 9780786744640.
- ↑
Österberg, Carin; Lewenhaupt, Inga; Wahlberg, Anna Greta. Svenska kvinnor: föregångare, nyskapare (en swedish). Signum, 1990. ISBN 9789187896033.
- ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 49,6 49,7 49,8
Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Taylor & Francis, 2003. ISBN 9781135434021.
- ↑ «Anderson, Maybanke (1845-1927)». National Library of Australia. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Meredith, Suzanne M. «The Kilmer Legacy – 100 percent proof characters», 20-08-2008. Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ «Edith Jessie Archibald, (1854-1936)». [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Faust, Drew Gilpin «Fatal Attraction». , 01-08-1999.
- ↑ Zolghadr, Shahnaz. «50 Iranian Women you Should Know: Bibi Khanoom Astarabadi», 30-09-2015. Arxivat de l'original el 9 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ «Aston, Louise». [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Anderton, Frances. «Llano Del Rio and the Architect Who Tried to Design Away Housework; With Avishay Artsy», 30-04-2014. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Bergero, Adriana J. Intersecting Tango: Cultural Geographies of Buenos Aires, 1900-1930. University of Pittsburgh Press, 2008, p. 271. ISBN 9780822973393.
- ↑ «[Anna Bayerová, first Czechoslovakian woman-physician]». Cas Lek Cesk, 91, 21, 23-05-1952, pàg. 639. PMID: 14390242.
- ↑ 2003 (reprint). Times Guide to the House of Commons, 1929, 1931, 1935, Politico's, London. ISBN 1-84275-033-X
- ↑ 60,0 60,1
McMillan, James F.. France and Women, 1789-1914: Gender, Society and Politics. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134589579.
- ↑ Riera, Ana. Dones amb empenta. Ediciones Robinbook, 2014, p. 35-40. ISBN 9788494113185.
- ↑
Daskalova, Krassimira; Nazarska, Georgeta. Women's Movement and Feminism in Modern Bulgaria 1850-1940, 2006. ISBN 978-9547960183.
- ↑ [enllaç sense format] https://socialhistory.org/bwsa/biografie/lensing
- ↑
Roberts, Mary Louise. Disruptive Acts: The New Woman in Fin-de-Siecle France. University of Chicago Press, 2002. ISBN 9780226721248.
- ↑ Unsung champions of women. 1st. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1975, p. 9–10,85. ISBN 978-0-8263-0382-0.
- ↑
Applewhite, Harriet Branson; Levy, Darline G. Women and Politics in the Age of the Democratic Revolution. University of Michigan Press, 1993. ISBN 9780472064137.
- ↑ «Llista de feministes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Clements, Barbara Evans. Indiana University Press, Bloomington. Bolshevik Feminist: The Life of Aleksandra Kollontai (en anglès), 1979. ISBN 978-0-253-31209-9.
- ↑ «Конради Евгения Ивановна (урожденная Бочечкарова) Великие люди России» (en russian). [Consulta: 11 juny 2017].
- ↑ Lindín, Carles. «Dolors Monserdà: primera escriptora catalana feminista?». Lindín. Arxivat de l'original el 2018-08-08. [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ Showalter, Elaine «Florence Nightingale's Feminist Complaint: Women, Religion, and "Suggestions for Thought"» (en anglès). Signs, 6, 3, 1981, pàg. 395–412. ISSN: 0097-9740 [Consulta: 17 desembre 2021].
- ↑
Diethe, Carol. The Life and Work of Germany's Founding, Louise Otto-Peters, (1819 - 1895). Edwin Mellen Press, 2002. ISBN 9780889461185.
- ↑ 73,0 73,1
Herminghouse, Patricia A.; Mueller, Magda. German Writings. Bloomsbury Academic, 2001. ISBN 9780826412812.
- ↑ Cooke, Rachel «The Mystery of Princess Louise: Queen Victoria's Rebellious Daughter by Lucinda Hawksley – review». The Guardian, 28-12-2013 [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑
Evans, Richard J.. The Feminists: Women's Emancipation Movements in Europe, America and Australasia 1840-1920. Routledge, 2012. ISBN 9780415629850.
- ↑ Stevenson, Micaela. «A Biography of Anna Sterky», 05-08-2014. Arxivat de l'original el 11 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Dojinovi, Biljana. «Milica Stojadinovi? Srpkinja, Serbian writer, 1828-1878». [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ «Alice Vickery». Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ «Nathalie Zahle». Arxivat de l'original el 5 de gener 2016. [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ Suquet, Mirta. «Mirta Aguirre» (en castellà). Cuba Literaria. Arxivat de l'original el 28 abril 2019. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑
«Dinosaurs of the second wave of feminism». Trouw, 02-10-2001 [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ Hoffman, Jordan «Alan Alda Knows His Feminist History». Vanity Fair, 15-10-2015 [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ 83,0 83,1 83,2 83,3 83,4 83,5 83,6 83,7 83,8
Love, Barbara. Feminists who Changed America, 1963-1975. University of Illinois Press, 2006. ISBN 9780252031892.
- ↑ Lehrer, Natasha. «Helen Bentwich». [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Jeanne Bouvier, Mes Mémoires, ou, 59 années d'activité industrielle, sociale et intellectuelle d'une ouvrière, La Découverte/Maspero, 1983 (in French)
- ↑ «À la mémoire de grandes femmes d'ici» (en francès). La Presse, 13-03-2016.
- ↑
Sandilands, Catriona. The Good-natured Feminist: Ecofeminism and the Quest for Democracy. University of Minnesota Press, 1999. ISBN 9780816630974.
- ↑ Kelly, Jacques «Marianne Githens, retired Goucher professor, dies» (en anglès). The Baltimore Sun, 05-03-2018 [Consulta: 9 març 2018]. Arxivat 2018-06-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑
Hawkesworth, Celia. Voices in the Shadows: Women and Verbal Art in Serbia and Bosnia. Central European University Press, 2000. ISBN 9789639116627.
- ↑
Gerhard, Ute. Debating Women's Equality: Toward a Theory of Law from a European Perspective. Rutgers University Press, 2001. ISBN 9780813529059.
- ↑
Walter, Lynn. Women's Rights: A Global View. Greenwood Press, 2001. ISBN 9780313308901.
- ↑
Eaton, Heather; Lorentzen, Lois Ann. Ecofeminism and Globalization: Exploring Culture, Context, and Religion. Rowman & Littlefield Publishers, 2003. ISBN 9780742526983.
- ↑ «Fallece la líder libertaria Federica Montseny» (en castellà). El País [Barcelona], 16-01-1994.
- ↑ Babini, Valeria «Science, Feminism and Education: the Early Work of Maria Montessori» (en anglès). History Workshop Journal, 49, 1, 2000, pàg. 44-67 [Consulta: 17 desembre 2021].
- ↑
Hargreaves, Jennifer. Sporting Females: Critical Issues in the History and Sociology of Women's Sport. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134912773.
- ↑ Badran, Margot. Feminists, Islam, and nation: gender and the making of modern Egypt. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1995, p. 54. ISBN 9780691026053.
- ↑ Fundació Pablo Iglesias. «Nelken Mansberger, Margarita». Diccionari biogràfic. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ Martin Mulligan, Stuart Hill, Ecological Pioneers, Cambridge University Press, 2001, pp. 274–300.
- ↑ «Victòria Sau i Sánchez». El Punt Avui, 12-11-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
- ↑ Puche Gutiérrez, Teresa. Sociocriticism. El feminismo más crítico de los años veinte en España: los peligrosos artículos de Magda Donato (en castellà), 2012.
- ↑ «Décès de Maya Surduts, féministe historique, humaniste indocile» (en francès). Libération [París, France], 13-04-2016 [Consulta: 27 març 2018].
- ↑ Samiou, Dimitra. «SVOLOU, Maria (born Desypri) (1892? - 1976)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries. 1st. Nova York: Central European University Press, 2005, p. 552–557. ISBN 9637326391.
- ↑ «Vos, Roosje (1860-1932)» (en dutch). University of Groningen, Groningen, The Netherlands: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 13-01-2014. Arxivat de l'original el 11 setembre 2016. [Consulta: 1r març 2017].
- ↑
Rappaport, Helen. Encyclopedia of Women Social Reformers, Volume 1. ABC-CLIO, 2001. ISBN 9781576071014.
- ↑
Bannerji, Himani; Mojab, Shahrzad; Whitehead, Judith. Of Property and Propriety: The Role of Gender and Class in Imperialism and Nationalism. University of Toronto Press, 2001. ISBN 9780802081926.
- ↑ Cano, Gabriela «Adelina Zendejas: arquitecta de su memoria» (en castellà). Debate Feminista. Metis Productos Culturales S.A. de C.V. [Mexico City, Mexico], 8, 9-1993, pàg. 387-400. ISSN: 0188-9478 [Consulta: 8 març 2018].
- ↑ Adams, Carol J. «Ecofeminism and the eating of animals». Hypatia: A Journal of Feminist Philosophy, special issue: Ecological Feminism. Wiley-Blackwell, 6, 1, 3-1991, pàg. 125–145. DOI: 10.1111/j.1527-2001.1991.tb00213.x. JSTOR: 3810037. Pdf.
- ↑ «Kaberry Lecture: peace and reconstruction in the Middle East: Where are the women?». forced migration online, University of Oxford, 27-05-2009. Arxivat de l'original el 29 de juny 2015. [Consulta: 27 juny 2015].
- ↑ «Ahmed's analysis of increased ‘veiling’ wins religion prize». The Grawemeyer Awards, 2013. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2014. [Consulta: 27 juny 2015].
- ↑ «Dr. Widad Akrawi Receives the Pfeffer Peace Award», 22-10-2014. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2015. [Consulta: 27 juny 2015].
- ↑ Wilson, Robin «Women challenge male philosophers to make room in unfriendly field». The Chronicle of Higher Education. The Chronicle of Higher Education Inc., 59, 19, 14-01-2014, pàg. A1–A6.
- ↑ «‘In Islam, they are all rotten apples': Ex-Muslim’s call for religion's reboot». , 22-03-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
- ↑ Allen, Pam «Radical Women and the Rankin Brigade». Voice of the Women's Liberation Movement. Chicago Women's Liberation Union, The CWLU Herstory Website Archive, 1, 1, 3-1968, pàg. 3.
- ↑ Allende, Isabel. Daughter of fortune. Londres: Flamingo, 2000. ISBN 9780006552321
- ↑ Alpert, Jane. Mother Right: A New Feminist Theory. Duke University Libraries, Digital Collections. «Having gone underground three years ago as a committed leftist, and since become a radical feminist, I regard this piece as a distillation of what I have learned in these three years.» Arxivat 2008-12-19 a Wayback Machine.
- ↑
Allwood, Gill. French Feminisms: Gender And Violence In Contemporary Theory. Taylor & Francis, 2012. ISBN 9781135360238.
- ↑
«Elisabeth Badinter distorts feminism the better to fight it», 01-10-2003.
- ↑ «GEENA DAVIS Talks Gender Equality in... - Amy Poehler's Smart Girls | Facebook». [Consulta: 26 maig 2016].
- ↑
Benewick, Robert; Green, Philip. The Routledge Dictionary of Twentieth-Century Political Thinkers. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134864676.
- ↑ 120,0 120,1 120,2
Machan, Tibor R.; Long, Roderick T. Anarchism/Minarchism: Is a Government Part of a Free Country?. Ashgate Publishing, 2012. ISBN 9781409485681.
- ↑ Shigematsu, Setsu. Scream from the Shadows: The Women's Liberation Movement in Japan. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2012, p. 118, 225–226. ISBN 0-8166-6758-6.
- ↑
Haase, Donald. Fairy Tales and Feminism: New Approaches. Wayne State University Press, 2004. ISBN 9780814340820.
- ↑
Hesse-Biber, Sharlene Nagy. Handbook of Research: Theory and Praxis. SAGE Publications, 2011. ISBN 9781483341453.
- ↑ Jayakumar, Kirthi «Three things I’ve learned about the real meaning of gender equality» (en anglès). The Guardian, 12-01-2017 [Consulta: 13 gener 2017].
- ↑
Hooks, Bell. Theory: From Margin to Center. Pluto Press, 2000. ISBN 9780745316635.
- ↑
Chute, Hillary L.. Graphic Women: Life Narrative and Contemporary Comics. Columbia University Press, 2010. ISBN 9780231150637.
- ↑ McCann, Erin «John Scalzi: The Internet's Troll-Slayer». The Guardian, 27-08-2013 [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Trevizan, Liliana. «Virginia Vargas». A: Notable Twentieth-century Latin American Women: A Biographical Dictionary. 1st. Westport, Conn. [u.a.]: Greenwood Press, 2001, p. 287–291. ISBN 0-313-31112-9.
- ↑ Emma Watson at the HeForShe Campaign 2014 – Official UN Video. YouTube. 2014-09-22. Dura 2:52–2:57. Arxivat de l'original el 2017-02-05. Consulta: 2016-02-26.
- ↑ Davidson, Joy; Wilson, Leah. The Psychology of Joss Whedon: An Unauthorized Exploration of Buffy, Angel, and Firefly. BenBella Books, 2006. ISBN 978-1-935251-35-4.
- ↑
Brace, Patricia. «Fashioning Women: Whedon, women and wardrobe». A: The Philosophy of Joss Whedon. University Press of Kentucky, 2012, p. 117–132. ISBN 978-0-813139-97-5.
- ↑
Fineman, Martha; McCluskey, Martha. Feminism, Media, and the Law. Oxford University Press, 2003. ISBN 9780195096293.
- ↑ «Malala tells Emma Watson she identifies as a feminist, thanks to her». Women in the World in Association with The New York Times - WITW [Consulta: 21 maig 2018]. Arxivat 2015-11-07 a Wayback Machine.
- ↑ Zajovic, Stasa. «Transitional Justice - Feminist Approach». [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Case, Sue-Ellen. Feminism and Theatre. Routledge, 1988, p. 80. ISBN 9781136735134.
- ↑ «Julie Zeilinger». [Consulta: 2 gener 2016].
Enllaços externs
Information related to Llista de feministes |