Imatge
|
Títol
|
Nom
|
Regnat
|
Notes/mort
|
Dinastia Dulo (681-753)
|
|
Kan |
Asparukh Khan |
681-700 |
fill del kan Kubrat, governant de la Gran Bulgària; després de la victòria a la batalla d'Ongal el 680 va formar el modern país de Bulgària. Va morir el 700 en batalla contra els khàzars.[1]
|
|
Khan |
Tervel |
700-721 |
va rebre el títol de cèsar el 705.[2][3] Tervel fou conegut com el Salvador d'Europa per la decisiva batalla victoriosa contra els àrabs al setge de Constantinoble (717-718). Va morir el 721.[4]
|
|
Khan |
Kormissoix (Kormessi) |
721-738 |
Data de la mort desconeguda.[5]
|
|
Khan |
Sevar |
738-753 |
Darrer sobirà de la dinastia Dulo. Va morir de mort natural o fou destronat el 753.[6]
|
clan Vokil (753-762)
|
|
Khan |
Kormissoix |
753-756 |
Inici d'un període de inestabilitat interna. Deposat el 756.[7]
|
|
Khan |
Vinekh |
753-760 |
Assassinat el 760.[8]
|
clan Ugain (762-765)
|
|
Khan |
Telets |
760-763 |
Assassinat el 763.[9]
|
No dinàstic (765-766)
|
|
Khan |
Sabin |
763-765 |
Probablement d'origen eslau. Deposat pel Consell del Poble el 766, va fugir a l'Imperi Romà d'Orient.[10]
|
clan Vokil (766)
|
|
Khan |
Umor o Rumar |
766 |
va governar només 40 ddies. Deposat el 766 va fugir a l'Imperi Romà d'Orient.[11]
|
No dinàstic (766-803)
|
|
Khan |
Toktu |
766-767 |
Morts als boscos del Danubi el 767 pels seus opositors.[12]
|
|
Khan |
Pagan o Baian |
767-768 |
Assassinat pels seus criats a la regió de Varna.[13]
|
|
Khan |
Telerig |
768-777 |
Va fugir a Constantinoble el 777 i es va batejar.[14]
|
|
Khan |
Kardam |
777-803 |
Final de la crisi. Consolidació del país. Data de la mort desconeguda.[15]
|
Dinastia Krum/Dulo (803-977)
|
|
Kan |
Krum |
803-814 |
Famós per la batalla de Pliska en la qual va morir l'emperador romà d'Orient Nicèfor I el Logoteta, i també per les seves lleis. Va morir per causes naturals el 13 d'abril del 814. Hi ha algunes teories sobre la seva mort.[16]
|
|
Gran Khan (Kanasubigi),[17] Ruler of the many Bulgarians[18] |
Omurtag |
814-831 |
conegut per la seva política constructiva, les reformes administratives i la persecució del cristians.[19]
|
|
Khan |
Malamir |
831-836 |
Tercer (i petit) fill d'Omurtag. Mort de causes naturals encara jove.[20]
|
|
Khan |
Presian I |
836-852 |
Quasi tota Macedònia fou agregada a Bulgària.[21]
|
|
Khan/príncep (Knyaz) |
Boris I |
852-889 |
Cristianització de Bulgària; adopció de l'antic búlgar com llenguatge oficial de l'estat i l'església; coneixement com autocèfala de l'església búlgara.[22] Va abdicar el 883, mort el 2 de maig de 902, quan tenia uns 80 anys.[23] Fou declarat sant.
|
|
Príncep |
Vladímir Pacate |
889-893 |
Fill gran de Boris I. Va intentar restaurar el tengrisme. Deposat i encegat pel seu pare el 893.[24]
|
|
Príncep/Emperador (Tsar) Emperador dels Búlgars i els Romans (títol reclamat)[25] Emperador del Búlgars (títol reconegut)[26] |
Simeó I |
893-927 |
Tercer fill de Boris I, preparat per ser sacerdot però entronitzat durant el Consell de Preslav. Bulgària va arribar al seu apogeu i màxima extensió superficial. La cultura va viure la seva edat d'or. Mor d'un atac de cor el 27 de maig de 927, amb 63 anys.[27]
|
|
Emperador Emperador dels Búlgars[28] |
Pere I |
927-969 |
Segon fill de Simeó I. Els seus 42 anys de govern és el regnat més llarg de la història de Bulgària. Va abdicar el 969 i va morir com a monjo el 30 de gener del 970.[29] Proclamat com a sant.
|
|
Emperador |
Boris II |
970-971 |
Fill gran de Pere I. Destronat pels romans d'Orient el 971. Mort per accident pels guàrdies de frontera el 977 quan intentava tornar al país.[30]
|
|
Emperador |
Romà de Bulgària |
977-991 (997) |
Segon fill de Pere I. Castrat pels romans d'Orient va poder fugir a Bulgària el 977. Capturat en una batalla pels romans d'Orient el 991 va morir presoner a Constantinoble el 997.[31]
|
Dinastia Cometopuli (997-1018)
|
|
Emperador Emperador dels Búlgars[32] |
Samuel |
997-1014 |
Co-governant i general sota Romà entre 976 i 997. Oficialment proclamat emperador de Bulgària el 997. Mort d'un atac de cor el 6 d'octubre de 1014,
quan tenia 69 o 70 anys.[33]
|
|
Emperador |
Gabriel Radomir |
1014-1015 |
Fill gran de Samuel, coronat el 15 d'octubre de 1014. Assassinat pel seu cosí Ivan Ladislau l'agost del 1015.[34]
|
|
Emperador |
Ivan Ladislau |
1015-1018 |
Fill del noble Aron de Bulgària i nebot de Samuel. Mort en el setge de Dirràquion.[35] La seva mort va suposar el final del Primer Imperi Búlgar que fou annexionat a l'Imperi Romà d'Orient.
|
|