Aquest aliment rep apel·latius molt diferents segons la forma, el mode, el pes, etc., i segons també les diferents localitats dels diferents països.

• Baguet:
• Biscota:
• Brètzel:
• Fogassa:
• Llonguet:
• Pa de motlle:
• Pa àzim:
• Pa blanc, pa bell o pa de la blanqueta:
• Pa bregat, pa candial, pa de molla dura o pa espanyol:
• Pa de barra:
• Pa de cantells, pa de cantons, pa de crostons o pa de tres corns:
• Pa de cereals:
• Pa de flama o pa de molla tova:
• Pa de gluten:
• Pa de granyons:
• Pa de màquina:
• Pa de nous pa amb nou trinxades en el seu interior
• Pa de pagès:
• Pa de règim: pa al qual s'afegeix, amb finalitats terapèutiques, algun nou component, o bé n'elimina algun dels que hi són habituals.
• Pa de Sant Jordi: pa farcit amb sobrassada formant les quatre barres.
• Pa de segó:
• Pa de sègol:
• Pa de Viena:
• Pa d'espècies: pa fet amb farina de blat o sègol,^[1] mel i espècies, emprat com a vehicle medicamentós.
• Pa dextrinat: pa que ha estat sotmès a una torrefacció molt lenta i que ha quedat totalment deshidratat.
• Pa integral, pa morè o pa negre:
• Pa rodó
• Pa sense sal:
• Panet:
• Simit o Koulouri: Pa circular de Grècia o Turquia amb sèsam.
• Xapata:
• Pa de ronyó o pa petit

• Pa
• Pa pla