Lluís Carulla i Canals
BiografiaNascut en una família d'apotecaris, el 1923 es muda amb la seva família a Barcelona, on comença estudis de Dret. Mentre estudiava, començà a participar en el negoci familiar. Es va casar amb Maria Font i Bernaus, amb qui va tenir sis fills. Com a escriptor, ja molt jove va mostrar una gran sensibilitat per a la cultura catalana que expressava en la revista il·lustrada El Francolí, que va fundar. Hi va publicar més de 200 contribucions: articles, fotos i dibuixos. Com a empresari va desenvolupar els cubs de brou concentrat de la marca Gallina Blanca el 1937 (abans conegut com a Gallina d'Or)[2][3] que van conèixer un gran èxit i van ser la base d'un futur imperi comercial. Lluís Carulla i la seva esposa, Maria Font, iniciaren la producció en una fàbrica situada al passeig de Gràcia de Barcelona. El mateix any, l'empresa adoptà el nom de Gallina Blanca i de bon principi ja destacà per un concepte innovador de la publicitat.[2] Tres anys després, l'empresa havia de mudar-se a una fàbrica més àmplia. Lluís Carulla era un dels primers a utilitzar la publicitat radiofònica. Un altre producte molt conegut serà l'Avecrem. El 1955, obre una fàbrica nova a Sant Joan Despí. El 1965 l'empresa canvia el nom i esdevé Agrolimen, un grup d'indústria alimentària familiar amb vocació internacional. El 2004, el grup era actiu en 100 països, tenia trenta fàbriques i ocupava uns deu mil treballadors. Com a mecenes, sempre va voler defensar la llengua i la cultura catalanes. El 1961 va fundar l'Òmnium Cultural amb Joan Baptiste Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.[4] També va revitalitzar l'Orfeó Català i va fundar la Fundació Jaume I,[4] actualment anomenada Fundació Carulla, l'editorial Barcino i finalment el Museu de la Vida Rural ubicat a la seva casa pairal a l'Espluga de Francolí. Pel seu mèrits va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1982 i el govern de Felipe González li va atorgar la primera Medalla del Treball el 1986. Referències
Information related to Lluís Carulla i Canals |