Lluís Solé i Sabarís

Lluís Solé i Sabarís
Biografia
Naixement	1908 ; Gavà (Baix Llobregat)
Mort	1985 (76/77 anys); Capellades (Anoia)
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
	1977 – 1983 ; ← Josep Pascual i Vila – Enric Freixa i Pedrals →
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	President de la Societat Catalana de Geografia
Activitat
Camp de treball	Geologia i geografia
Ocupació	Geògraf
Ocupador	Universitat de Granada ; Universitat de Barcelona
Membre de	Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1964–); Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona ; Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Alumnes	José María Fontboté Mussolas
Família
Fills	Oriol Solé Sugranyes
Pare	Felip Solé i Olivé
Germans	Felip Solé i Sabarís
Premis
	(1983) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (1981) Creu de Sant Jordi; (1964) doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller ;

Lluís Solé i Sabarís (Gavà, Baix Llobregat, 18 de maig de 1908 - Capellades, Anoia, 14 de juliol de 1985) fou un geògraf i geòleg català. Pare d'Oriol Solé Sugranyes, fill de Felip Solé i Olivé i germà de Felip Solé i Sabarís.

Biografia

Va néixer el 1908 a la ciutat de Gavà, situada a la comarca del Baix Llobregat. De ben petit la seva família es traslladà a Lleida. L'any 1925 es diplomà com a mestre i el 1929 es llicencià a la Universitat de Barcelona en Ciències Naturals. Posteriorment amplià els seus coneixements a Alemanya, on estudià paleontologia, matèria a la qual va dedicar el seu doctorat l'any 1936.

Dedicat a la docència, fou professor d'institut a Figueres i Tarragona. Després de la Guerra Civil espanyola aconseguí la càtedra de Geografia física a la Universitat de Granada, i l'any 1943 obtingué la càtedra a la Universitat de Barcelona.

L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. Morí l'any 1985 a la seva residència de Capellades, població situada a la comarca de l'Anoia.

L'any 1926 conegué a Pau Vila, gràcies al qual va entrar en contacte amb la geografia, i que l'encoratjà a participar en la fundació de la Societat Catalana de Geografia l'any 1935, de la qual fou president entre 1972 i 1981.

Des de la seva càtedra de geografia a la Universitat de Barcelona aconseguí institucionalitzar aquesta disciplina científicament, gràcies a la seva relació amb Joan Vilà i Valentí i Maria de Bolòs i, mitjançant l'establiment d'una seu del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a la mateixa universitat i la fundació de l'Instituto de Estudios Pirenaicos. Aquest institut va permetre relacionar els professionals de la geografia catalana i espanyola amb els francesos, clarament vinculats a l'escola regional de geografia.

Fou autor, entre d'altres, dels llibres:

1951: Los Pirineos
1952: Geografía de España y Portugal, en col·laboració amb Manuel Terán Álvarez
1958-1974: Geografia de Catalunya, direcció de l'obra en quatre volums
1968: Geografía Regional de España, amb Manuel Terán
1975 Sobre el concepte de regió natural i la seva evolució
1978: Geografía General de España, amb Manuel Terán

Des de l'any 2001 l'Institut d'Estudis Catalans convoca anualment el Premi Lluís Solé i Sabarís de Geografia, ofert al millor treball d'investigació o d'assaig sobre geografia i dotat amb 4.200 euros.