Luis Mauricio Fernández de Córdoba y Figueroa
Luis Francisco Mauricio Fernández de Córdoba y Figueroa[1] (Montilla, 22 de setembre de 1650-Madrid, 23 d'agost de 1690)[2] va ser un aristòcrata castellà, VII marquès de Priego i VII duc de Feria, a més de posseïdor de molts altres títols i senyories, i cap de les cases de Córdoba i Aguilar.[3] Va ser també cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, creat el 18 d'octubre de 1687.[4] Era fill de Luis Ignacio Fernández de Córdoba i de Mariana Fernández de Córdoba-Cardona y Aragón. Va morir el 1690 a Madrid, i va ser enterrat en el Convent de la Merced Descalza de la capital.[2][5] El va succeir el seu fill Manuel, però que en morir abans que la seva mare, l'any 1700, no va arribar mai a prendre possessió dels estats familiars i, finalment, esdevindria hereu el segon fill, Nicolás,[3] amb el qual es van unir les cases de Priego i de Medinaceli.[6] FamíliaEs va casar amb Feliche María de la Cerda y Aragón, filla gran dels ducs de Medinaceli al Reial Alcàsser de Madrid el 29 d'octubre de 1675. la parella va tenir cinc fills:[2]
TítolsEntre 1650 i 1679 Entre 1665 i 1690
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
