El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substituciómatemàtica de vectors d'una certa base de pels vectors de independents, per tal d'aconseguir una nova base de i les expressions dels vectors que queden a en aquesta nova base. El fet que tal substitució sigui possible en tots els casos està garantida pel teorema de substitució de Steinitz.
Sigui:
un conjunt de vectors no nuls d'un espai vectorial de dimensió. Aquest conjunt conté un subconjunt maximal de () vectors independents.
Les transformacions elementals i la seva justificació
Sigui
una base de i siguin
Les expressions dels vectors del conjunt en aquesta base. Hom sol disposar les components d'aquests vectors en una matriu de columnes, en què cada columna conté les components d'un dels vectors:
Naturalment, permutar dues columnes d'aquesta matriu és permutar els corresponents vectors del conjunt , mentre que permutar-ne dues files correspon a permutar els corresponents vectors de la base . A part d'aquestes dues transformacions trivials, el mètode de reducció consisteix en l'aplicació sistemàtica i ordenada d'aquestes altres dues transformacions, dites transformacions elementals:
Normalització d'una fila
Considerem el vector , pel qual la component , que és a la fila i a la columna , no és nul·la. La fila , que conté totes les components dels vectors corresponents al vector de la base, s'anomena la fila pivot després de dividir tots els seus elements per :
Aleshores, els vectors de , és a dir, les columnes de la matriu, queden expressats en la nova base
que és la base
resultat de substituir el vector pel vector .
Reducció de les altres files amb la fila pivot
Es tracta ara de substituir cadascuna de les files per la suma de la fila pivot multiplicada per l'oposat de l'element de la fila que s'està substituint que és a la columna on hi ha l' obtingut en el pas anterior amb la fila que s'està substituint: si la fila pivot era la fila i volem reduir la fila (, naturalment!) les operacions a fer sobre aquesta fila són:
i, just en la columna , el resultat és un zero:
perquè, a la fila , la fila pivot, .
Després de fer això amb les files que no són la fila pivot, la matriu queda amb aquest aspecte:
Si s'analitza quin vector hi ha ara a una columna qualsevol: la columna :
però, com que,
resulta
i, finalment,
és a dir, el mateix vector que ja hi havia en aquesta columna, però ara expressat en la base
que és la base
resultat de substituir el vector pel vector .
Així, doncs, escollir una fila, , normalitzar-la tot dividint-la per l'element (que ha de ser no nul) de la seva columna per usar-la com a fila pivot i després reduir les altres files té com a resultat que tots els vectors (les columnes) quedin expressats en una nova base, obtinguda de l'antiga per substitució del seu vector -èsim pel vector representat a la columna .
Exemple pràctic
A la pràctica no cal amoinar-se per quins canvis de base s'estan produint. Només cal saber que, després del procés complet, tindrem ben distingits els vectors linealment independents del conjunt i l'expressió dels que queden com a combinació lineal dels vectors independents. Vegem-ne un exemple:
Considerem els cinc vectors
que disposarem en la matriu de quatre files (la dimensió de l'espai al qual pertanyen) i cinc columnes (el nombre de vectors que hi ha):
Comencem per la primera columna (pel vector ) i podem escollir per normalitzar i ser fila pivot qualsevol de les files en les que en la primera columna no hi hagi un zero. En el nostre cas, podem escollir-ne qualsevol, però agafarem la quarta, perquè l'element de la fila 4 i columna 1 ja val 1 i no cal normalitzar.
Com que estem en la primera de les reduccions, posem aquesta fila, la fila pivot, com a primera fila, permutant-la amb la primera:
i ara reduim les altres tres files. Per reduir la segona, cal sumar-li la fila pivot multiplicada per , que és l'oposat de l'element d'aquesta segona fila a la columna 1:
Per reduir la tercera, cal sumar-li la fila pivot multiplicada per , que és l'oposat de l'element d'aquesta tercera fila a la columna 1:
I, per reduir la quarta, cal sumar-li la fila pivot multiplicada per , que és l'oposat de l'element d'aquesta quarta fila a la columna 1:
i la matriu, després d'aquesta primera reducció, queda
Ara anem per la segona reducció. Prenem la segona columna (la del vector ) i podem escollir per normalitzar i ser fila pivot qualsevol de les tres files que encara no han actuat com a pivot (això n'exclou la primera) en les que en la segona columna no hi hagi un zero. En el nostre cas, podem escollir-ne qualsevol, però agafarem la quarta, perquè la normalització, que és dividir-la per serà senzilla.
Com que estem en la segona de les reduccions, posem aquesta fila, la fila pivot, ja normalitzada, com a segona fila, permutant-la amb la segona:
i ara reduim les altres tres. Per reduir la primera fila, cal sumar-li la fila pivot multiplicada per , que és l'oposat de l'element d'aquesta primera fila a la columna 2:
Per reduir la tercera, cal sumar-li la fila pivot multiplicada per , que és l'oposat de l'element d'aquesta tercera fila a la columna 2:
I, per reduir la quarta, cal sumar-li la fila pivot multiplicada per , que és l'oposat de l'element d'aquesta quarta fila a la columna 2:
i, acabada la segona reducció, la matriu queda
Comencem la tercera reducció: ens fixem en la tercera columna (la del vector ) i podem escollir per normalitzar i ser fila pivot qualsevol de les dues files que encara no han actuat com a pivot (això n'exclou la primera i la segona) en les que en la tercera columna no hi hagi un zero. Però no podem fer-ho, perquè en aquesta tercera columna, després de la segona fila ja tot són zeros. Aleshores, cal passar a la quarta columna i escollir una fila per a esdevenir el nou pivot. Com que l'element de la quarta columna (la del vector ) i fila tercera no és zero, podem prendre aquesta tercera fila com a pivot. La normalitzem i, com que estem a la tercera reducció i ja està al tercer lloc no cal fer permutacions de files ara. La matriu ha quedat així:
i, després de, amb el mateix mètode que les reduccions anteriors, reduir les altres tres files, obtenim
Ara ja no hi ha cas per a una quarta reducció, perquè a totes les columnes que queden, després de la tercera fila ja tot són zeros: el procés, doncs, ha acabat.
El que n'hem obtingut és l'expressió dels vectors , , , i en una nova base, i és aquesta:
on ara és clar que els vectors , i són linealment independents, i que
l'objectiu a aconseguir.
Usos principals del mètode
A part la determinació de quins vectors d'un conjunt són linealment independents i com s'expressen els altres en funció d'aquests que ja s'ha descrit, el mètode de reducció de Gauss es fa servir per a:
Determinar l'existència i unicitat de la solució d'un sistema d'equacions.[1]
Càlcul del rang d'un conjunt de vectors o d'una matriu.
Si només cal calcular el rang d'un conjunt de vectors o d'una matriu, aleshores es pot seguir el procés tot ometent la reducció de les files que són per damunt de la fila pivot. El resultat és, aleshores, una matriu triangular superior. Per exemple, la reducció de la matriu
de l'exemple feta així donaria com a matriu reduïda
en la qual, segueix ben manifesta la independència lineal dels vectors , i , però les relacions
no són evidents a cop d'ull. El procés, fet així, en els països de parla anglesa, se sol conèixer com a Gauss elimination, mentre que el procediment complet, en aquests ambients, és Gauss-Jordan elimination.
La classe següent implementa el mètode de reducció de Gauss per a matrius de nombres reals, quadrades o no. Els comentaris n'il·lustren la funcionalitat.
/** * La classe ReduccioDeGauss conté els mètodes * necessaris per reduir pel mètode de Gauss * qualsevol matriu, quadrada o no, de nombres * reals. * * L'únic mètode accessible és * <code>imprimeixLaMatriu</code> que, ajudat dels * altres mètodes, fa tot el procés. * * @author Brill * @version 2007/08/28 */publicfinalclassReduccioDeGauss{/** * Reducció pel mètode de Gauss * qualsevol matriu, quadrada o no, de nombres * reals. * * @param matriu la matriu a reduir. Les submatrius són les files. * @param tolerancia el mínim valor més avall del qual es considera igual a zero. */publicstaticdouble[][]redueixLaMatriu(double[][]matriu,doubletolerancia){// Càlcul del nombre de files i de columnesintnumFiles=matriu.length;intnumColumnes=matriu[0].length;// Inicialització del comptador de reduccionsintcolumnaPivot=0;for(inti=0;i<numFiles;i++){// Ja no queden més columnes?if(!(i+columnaPivot<numColumnes)){break;}// Cerca del la següent columna per fer la següent reducciówhile(aLaColumnaTotsSonZero(matriu,i,i+columnaPivot,tolerancia)){columnaPivot++;// Ja no queden més columnes?if(!(i+columnaPivot<numColumnes)){break;}}// Encara queden columnes?if(i+columnaPivot<numColumnes){// Sí. Busca l'entrada a la columna amb el valor més gran// per agafar la fila corresponent com a pivot. Això es fa// per minimitzar l'error d'arrodoniment.intmaximValorALaFila=buscaElMaximValorALaColumna(matriu,i,i+columnaPivot);// Si la fila actual no és la que conté aquesta entrada// de valor màxim, permutar-la amb la que sí el contéif(i!=maximValorALaFila){matriu=permutaFiles(matriu,i,maximValorALaFila);}// Normalització de la fila pivot matriu=normalitzaElPivot(matriu,i,i+columnaPivot);// Reduccio de les altres filesmatriu=redueixLesAltres(matriu,i,i+columnaPivot);}else{break;}}// Arrodoniment de les entrades més petites que la tolerància// al valor zero i resultatreturnarrodoneixLaMatriu(matriu,tolerancia);}/** * Pemutació de dues files * * @param matriu la matriu a la que se le permuten dues files. * @param filaU l'índex d'una de les files a permutar * @param filaDos l'índex de l'altra fila a permutar */privatestaticdouble[][]permutaFiles(double[][]matriu,intfilaU,intfilaDos){// Càlcul del nombre de columnesintnumColumnes=matriu[0].length;// El dipòsit intermedidouble[]diposit=newdouble[numColumnes];// Intercanvi columna a columnafor(intj=0;j<numColumnes;j++){diposit[j]=matriu[filaU][j];matriu[filaU][j]=matriu[filaDos][j];matriu[filaDos][j]=diposit[j];}// Resultatreturnmatriu;}/** * Cerca d'elements no nuls en una columna a partir d'una fila fins al final * * @param matriu la matriu on es fa la cerca * @param filaInicial la fila on es comença la cerca * @param columna la columna on es fa la cerca * @param tolerancia el mínim valor més avall del qual es considera igual a zero. */privatestaticbooleanaLaColumnaTotsSonZero(double[][]matriu,intfilaInicial,intcolumna,doubletolerancia){// InicialitzacióbooleanaAquestaColumnaTotsSonZero=true;// Càlcul del nombre de filesintnumFiles=matriu.length;// Comprovació que tots els elements són zerofor(inti=filaInicial;i<numFiles;i++){aAquestaColumnaTotsSonZero=aAquestaColumnaTotsSonZero&&(Math.abs(matriu[i][columna])<tolerancia);}// ResultatreturnaAquestaColumnaTotsSonZero;}/** * Cerca de l'element més gran en una columna a partir d'una certa fila fins al final * * @param matriu la matriu on es fa la cerca * @param filaInicial la fila on es comença la cerca * @param columna la columna on es fa la cerca */privatestaticintbuscaElMaximValorALaColumna(double[][]matriu,intfilaInicial,intcolumna){// Càlcul del nombre de filesintnumFiles=matriu.length;// Valor inicial de comparacióintvalorMaxim=filaInicial;// Cerca dins la columnafor(inti=filaInicial;i<numFiles;i++){// Valor per a comparaciódouble_value=Math.abs(matriu[i][columna]);// És més gran que el que ja tenia?if(_value>Math.abs(matriu[valorMaxim][columna])){// Sí: nou valor per a comparacióvalorMaxim=i;}}// Resultat returnvalorMaxim;}/** * Normalització de la fila pivot. * * @param matriu la matriu on es fa la normalització * @param filaPivot la fila que es normalitza * @param columnaPivot la columna de la qual es treu el valor per normalitzar */privatestaticdouble[][]normalitzaElPivot(double[][]matriu,intfilaPivot,intcolumnaPivot){// Càlcul del nombre de columnesintnumColumnes=matriu[0].length;// El valor normalitzadordoublenormalitzador=matriu[filaPivot][columnaPivot];// El valor normalitzatmatriu[filaPivot][columnaPivot]=1.0;// Normalització dels altres valorsfor(intj=columnaPivot+1;j<numColumnes;j++){matriu[filaPivot][j]=matriu[filaPivot][j]/normalitzador;}// Resultat returnmatriu;}/** * Reducció de les altres files. * * @param matriu la matriu on es fa la reducció * @param filaPivot la fila pivot que es fa servir * @param columnaPivot la columna de la qual, de cada fila, es treuen els valors per reduir-les */privatestaticdouble[][]redueixLesAltres(double[][]matriu,intfilaPivot,intcolumnaPivot){// Càlcul del nombre de files i de columnesintnumFiles=matriu.length;intnumColumnes=matriu[0].length;// Reducció filesfor(inti=0;i<numFiles;i++){// No és la fila pivotif(i!=filaPivot){// El valor per fer la reducciódouble_value=matriu[i][columnaPivot];// El primer valor reduïtmatriu[i][columnaPivot]=0.0;// Reducció de la filafor(intj=columnaPivot+1;j<numColumnes;j++){matriu[i][j]=matriu[i][j]-_value*matriu[filaPivot][j];}}}// Resultat returnmatriu;}/** * Arrodoniment a zero dels valors massa petits. * * @param matriu la matriu a arrodonir * @param tolerancia el mínim valor més avall del qual es fa igual a zero. */privatestaticdouble[][]arrodoneixLaMatriu(double[][]matriu,doubletolerancia){// Càlcul del nombre de files i de columnesintnumFiles=matriu.length;intnumColumnes=matriu[0].length;// Examen de cadascun dels elements de la matriufor(inti=0;i<numFiles;i++){for(intj=0;j<numColumnes;j++){// Aquest valor és més petit que la tolerància?if(Math.abs(matriu[i][j])<tolerancia){// Sí: fes-lo igual a zeromatriu[i][j]=0.0;}}}// Resultat returnmatriu;}}
↑Greenberg, Michael D. Advanced Engineering Mathematics (en anglès). 2a. Upper Saddle River, Nova Jersey: Prentice Hall, 1998, p. 401. ISBN 0-13-321431-1.