Margarida III de Flandes
Margarida III de Flandes o Margarida de Male (Male, Flandes 1350 - Arràs, aleshores a Flandes, 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).[1] Va fundar el poder dels Borguinyons a les Disset Províncies.[2] Va néixer el 1350, filla única de Margarida de Brabant i del comte Lluís II de Flandes.[2] Per línia paterna era neta del comte Lluís I de Flandes i la comtessa Margarida I de Borgonya, i per línia materna del duc Joan III de Brabant i Maria d'Evreux.[3] Quan són pare va morir, va heretar el comtat de Flandes, Rethel i les ciutats de Mechelen i d'Anvers, i més tard s'hi van afegir el comtat de Nerver, la baronia de Donzy, el comtat d'Artèsia i el Franc Comtat. Aleshores tan la casa real d'Anglaterra com la de França cercaven expandir llur influència, i organitzar un casament polític amb Margarida.[4] El comtat de Flandes volia conservar les relacions comericials amb Anglaterra i veia malament la política antianglesa de França. El príncep anglès Edmund Langlay, duc de Cambridge, va organitzar el casament am el duc Felip II el 1369.[5][6] El 1361 es quedà viuda, i sense fills, fou designada hereva titular del ducat de Borgonya. Margarida III de Flandes morí el 16 de març de 1405 a Arràs. Núpcies i descendentsEs casà el 14 de maig de 1357 a Lilla amb el duc Felip I de Borgonya. No van tenir fills. Felip I va morir el 1361. Es va casar, en segones núpcies, el 19 de juny de 1369 a Gant amb el duc Felip II de Borgonya, fill del rei Joan II de França. Van tenir almenys onze fills, dels quals set van atènyer l'edat adult.[3]
Referències
|