Maria da Conceição Tavares

Biografia
Naixement	(pt) Maria da Conceição de Almeida Tavares 24 abril 1930 Anadia (Portugal)
Mort	8 juny 2024 (94 anys) Nova Friburgo (Brasil)
Diputat federal de Rio de Janeiro
1995 – 1999
Dades personals
Residència	Brasil
Formació	Universitat de Panteó-Assas - economia (–1972) Universitat Federal de Rio de Janeiro - economia (1971–1975) Universitat Federal de Rio de Janeiro - economia (1956–1960) Universitat de Lisboa - matemàtiques (1949–1953)
Activitat
Lloc de treball	Brasília
Ocupació	professora d'universitat (1961–1990), analista (1957–1960), estadística (1955–), política, economista
Ocupador	Universitat Estatal de Campinas (1973–1987) Universitat Federal de Rio de Janeiro (1961–1990) Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (1961–1964)
Partit	Partit dels Treballadors
Membre de	Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib
Obra
Estudiant doctoral	João Manuel Cardoso de Mello
Premis
(2012)  Almirante Álvaro Alberto Award (en) (2001)  doctorat honoris causa Conferit per Universitat de Buenos Aires (1998)  Grã-oficial da Ordem de Bernardo O’Higgins (pt) (1998)  Premi Jabuti de economia. (1993)  Professor emèrit Conferit per Universitat Federal de Rio de Janeiro (1987)  Comendador de l'Orde al Mèrit de Portugal (1986)  Officer of the Order of Rio Branco (en) (1986)  Medalha da Inconfidência (en)

Maria da Conceição Tavares (Anadia, 24 d'abril de 1930 - Nova Friburgo, 8 de juny de 2024) va ser una economista portuguesa nacionalitzada brasilera. Va ser professora titular de la Universidade Estadual de Campinas (UNICAMP) i professora emèrita de la Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ).^[1][2]

Afiliada al Partit dels Treballadors (PT), Maria da Conceição Tavares va ser diputada federal per l'estat de Rio de Janeiro entre 1995 i 1999, i va ser autora de diversos llibres sobre desenvolupament econòmic.^[3]

Nascuda a Anadia, va créixer a Lisboa. La seva mare era catòlica i el seu pare un anarquista que va albergar refugiats de la Guerra Civil espanyola, en plena dictadura de António de Oliveira Salazar. Graduada en matemàtiques a la Universitat de Lisboa el 1953, va arribar a Brasil al febrer de 1954, ja casada amb l'enginyer portuguès Pedro Soares, embarassada de la seva primera filla, Laura. El seu segon marit, Antonio Carlos Macedo, professor de ciències biològiques de la UFRI, és el pare del seu fill Bruno, nascut el 1965.^[4][5]

Va treballar en l'elaboració del Plano de Metas durant la presidència de Juscelino Kubitschek.^[5] Es va nacionalitzar brasilera el 1957. En el mateix any va decidir estudiar economia, influenciada per tres clàssics del pensament econòmic brasiler: Celso Furtado, Caio Prat Júnior i Ignácio Rangel. Aquest últim va ser qui li va cridar l'atenció sobre les qüestions relacionades amb el capital financer: «Això l'hi dec a Ignácio Rangel, que es va acostar a mi i em va dir: "L'esquerra té la mania de no estudiar aquesta cosa de la moneda i les finances, i això dona molt mal resultat." Jo vaig dir: En finances públiques hi ha gent. Però jo no estic parlant d'això, estic parlant de bancs, balanços, aquestes coses a les quals vostès no paren esment. Fa falta estudiar, fa falta saber per què la inflació». I va començar amb les seves coses sobre la inflació.^[6]

A la UFRJ, on es va graduar el 1960, va ser alumna d'Octávio Gouvêa de Bulhõés i de Roberto Campos. Va treballar com a analista matemàtica al Banco Nacional de Desenvolvimento Econômico e Social (BNDES) de Brasil.^[7] Entre 1968 i 1972, durant la dictadura militar, es va exiliar a Xile, on va treballar en el Ministeri d'Economia, durant el govern de Salvador Allende.^[8]

Va escriure centenes d'articles i diversos llibres, entre els quals destaca el clàssic Da substituição de importaçõés ao capitalismo financeiro, de 1972. El text va ser escrit al final dels anys 60, quan dirigia l'oficina de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib al Brasil.^[5] Al llarg de 60 anys va formar generacions d'economistes i líders polítics brasilers, entre els quals Dilma Rousseff, José Serra, Carlos Lessa, Edward Amadeo, Aloísio Teixeira, Luciano Coutinho, Luís Gonzaga Beluzzo i João Manuel Cardoso de Melo.^[9]

• Da substituição de importaçõés ao capitalismo financeiro. Rio de Janeiro, Zahar, 1972 (Són part d'aquest llibre els articles: "Auge i declínio do processo de substituição de importaçõés no Brasil"; "Notas sobre o problema do financiamento numa economia em desenvolvimento - o caso do Brasil"; "Além da estagnação"; "Natureza e contradiçõés do desenvolvimento financeiro recente").
• Acumulação de capital e industrialização no Brasil. Campinas, Editora da Unicamp, 1986. Reeditada el 1998 per l'Instituto de Economia de la Unicamp.
• Poder e dinheiro. José Luís Fiori (org.) Petrópolis, Vozes, 1997 (Es destaquen els seus articles: "A represa da hegemonia nord-americana" i, en coautoria amb Luiz Eduardo Melin, "Pós-escrito 1997: a reafirmação da hegemonia norte-americana").
• (Des)ajuste global e modernização conservadora. Rio de Janeiro, Paz e Terra, 1993.
• "Uma reflexão sobre a natureza da inflação contemporânea" (amb Luís Gonzaga Beluzzo). A: Rego, José Márcio (org.). Inflação inercial, teorias sobre inflação e o Plano Cruzado. Rio de Janeiro, Paz e Terra, 1986.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria da Conceição Tavares

• Maria da Conceição Tavares, per Maria Silvia Possas. Sobre la trajectòria intel·lectual de l'economista i la seva influència sobre el pensament econòmic brasiler. Revista Estudos Avançados, vol. 15 n°43. São Paulo, Set/Des. 2001. ISSN 0103-4014.